El 13è informe Faros

Els nonats pateixen més problemes de salut que els adults per la contaminació

Asma, bronquiolitis i dificultats en el neurodesenvolupament són alguns dels problemes que poden afrontar després del naixement

Un informe de Sant Joan de Déu adverteix sobre els efectes perjudicials, durant el període perinatal, dels factors ambientals

Els nonats pateixen més problemes de salut que els adults per la contaminació

Zowy Voeten

4
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

A Barcelona, més del 50% dels casos d’asma infantil es produeixen a causa de la contaminació de l’aire. A més, l’ambient agreuja les infeccions per rinovirus i porta a l’uci més nens amb bronquiolitis. Però, més enllà de com la pol·lució afecta la salut general i, en concret, la dels nens, els factors ambientals també incideixen negativament en la salut dels nonats. Així, l’embaràs és una «finestra d’exposició» a la contaminació molt important.

És el que es desprèn del 13è informe Faros, de l’Observatori per a la promoció de la salut de l’Hospital Sant Joan de Déu (Esplugues de Llobregat) que, a més, recull un conjunt de recomanacions per a les embarassades. El document ha estat coordinat per especialistes del centre sanitari i de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació La Caixa. «Hem de canviar el concepte d’embaràs. Ens hem de conscienciar que l’aire que respira la mare és el que respira la criatura», ha dit aquest dijous en roda de premsa Lola Gómez, cap de l’Àrea de la Dona de Sant Joan de Déu.

La contaminació de l’aire, el soroll o els pesticides a què s’exposen les mares gestants durant l’embaràs tenen conseqüències perjudicials en la salut, el metabolisme i les funcions respiratòria i immunitària dels fetus. I no només durant el període perinatal, sinó també durant l’edat adulta. «Recomanem que els nens i nenes estiguin en ambients menys contaminants, i per a les mares, el mateix. Totes les partícules tòxiques de l’aire passen per la mare i, a través del cordó umbilical, arriben a la placenta del fetus», ha insistit Gómez. «Tot això influirà també en la vida adulta d’aquestes criatures», ha afegit. És a dir, es traslladarà a les «futures generacions».

Alguns estudis apunten que alguns contaminants ambientals poden arribar a la placenta de l’embrió i fins i tot modificar l’ADN del nadó. Els experts aconsellen a les parelles que vulguin tenir fills que tinguin molta cura amb l’exposició a aquestes substàncies, i que evitin la utilització a casa de productes que poden contenir substàncies químiques i vigilin la dieta, fins i tot abans de concebre la criatura.

Contaminació de l’aire

Segons l’informe de FAROS, hi ha una relació directa entre el disseny urbà, com es desplacen les persones i com això afecta l’exposició ambiental. A Barcelona, gairebé el 50% dels casos d’asma infantil es deuen a la contaminació de l’aire, segons els investigadors d’ISGlobal, i al món el 93% de les criatures respiren aire que no compleix els criteris de qualitat fixats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), fet que suposa 600.000 morts infantils prematures cada any.

«Volem ressaltar la importància de tornar a la natura. És molt evident que viure en un ambient més natural és beneficiós per a la salut dels nens i nenes», ha dit Quique Bassat, pediatre i epidemiòleg d’ISGlobal. En aquest sentit, l’informe Faros posa el focus a les escoles, on els nens passen «la major part del seu temps».

L’informe Faros proposa així intervencions a les escoles per garantir la qualitat de l’aire. En concret proposen plantar més arbres als patis, crear murs verds que generin ombres i crear fonts i zones de jocs, entre d’altres. Tot això reduiria no només la contaminació de l’aire, sinó també el soroll i l’efecte illa de calor, mentre afavoriria l’activitat física.

Els experts també animen les famílies a fer sortides a la natura. Actualment, només el 20% dels nens i adolescents surten alguna vegada al mes a jugar a l’aire lliure (en la generació dels seus pares, eren tres de cada quatre) i només un 10% visita el parc cada dia. La falta de contacte amb la natura impulsa el sedentarisme i actua com un factor clau en l’increment de l’obesitat, malalties respiratòries i cardiovasculars, trastorns de la conducta, comportament, atenció, empitjorament de les malalties cròniques i disminueix els nivells de vitamina.

Incidència en el neurodesenvolupament

Notícies relacionades

Aproximadament un 20% dels menors de 18 anys presenten alguna alteració o dificultat associada al neurodesenvolupament. Estudis científics destaquen el paper que tenen els contaminants ambientals en l’augment de la prevalença d’aquest tipus de trastorns, ja que molts metalls travessen fàcilment la barrera placentària produint una exposició directa al fetus durant l’embaràs. Prova d’això és que es troben concentracions d’aquests metalls a la sang del cordó umbilical.

A més, els canvis en el medi ambient provocats per la globalització i el canvi climàtic també estan incidint en l’estat d’ànim i la salut mental de la població. Per exemple, la població infantil i juvenil està més afectada per l’ecoansietat. Els joves que la presenten tenen un estat d’ànim baix, impotència, sentiments de ràbia i ira, pànic o culpa.