Una exaddicta a l’alcohol: «Vaig arribar a odiar-me a mi mateixa, no em mirava al mirall»

Però darrere de les xifres que manegen les institucions hi ha persones que pateixen. Aquesta és la història de dues usuàries anònimes del centre d’atenció i seguiment (CAS) de les drogodependències d’Horta, a Barcelona.

---

«Em feia vergonya explicar-li al psicòleg que bevia»

La Marta (nom fictici), de 42 anys, sempre havia begut. «Però mai vaig pensar que tenia un problema». La pandèmia, diu, va desencadenar la veritable addicció. «Vaig tenir problemes familiars. Va morir el meu sogre. Em vaig anar carregant... I vaig començar a beure», explica aquesta dona, que demana anonimat. La Marta va començar a espantar-se quan es va adonar que es podia beure fins a una ampolla de vi al dia. I que ho feia d’amagat.

«Jo ja anava a un psicòleg privat per tractar-me l’ansietat. Em feia vergonya dir-li que bevia. Així que l’hi vaig explicar a la psicòloga del meu CAP, que em va derivar al CAS Horta», explica la Marta. Es considera de risc el consum de 17 unitats setmanals o més en dones i 28 de setmanals o més en homes, entenent que una copa de vi, una cervesa o un ‘chupito’ equivalen a una unitat, mentre que una copa o combinat amb whisky o licor similar equival a dus.

La Marta recorda la primera pregunta que va fer a l’arribar al CAS Horta, ja fa un any i mig: «¿Soc alcohòlica?». El seu problema, que era una addicció al vi, consistia en què podia arribar a beure al dia una ampolla o una ampolla i mitja. «Jo hi havia dies que podia estar sense beure», assegura. A la Marta li van receptar Antabus, una medicació que és incompatible amb l’alcohol. Això la va ajudar. I també el fet de començar la teràpia de grup. «Va ser la meva taula de salvació, poder parlar amb dones que han passat el mateix que jo i que no em jutjaven», relata. Encara hi continua anant.

¿Com va influir l’alcoholisme en la seva vida? «Quan bevia, estava adormida. No volia veure la gent, estava molt bé a casa meva. Oblidava els meus problemes... Això sí, després em llevava amb malestar corporal, mal de cap», recorda. Ara tot allò ha quedat enrere i assegura que se sent «molt bé». No troba a faltar l’alcohol i té «eines» per gestionar els mals moments.

Més canvis positius en la seva vida: La Marta va deixar la feina on feia 11 anys que hi era i en la qual no era feliç. Va començar de zero i ara treballa en l’atenció al client d’una empresa d’assegurances. «He aconseguit ser capaç de prendre decisions i marcar el rumb de la meva vida. Continuo venint aquí [al CAS Horta]. Continuo visitant-me amb la psiquiatra i ja m’estan abaixant la medicació». No vol que se sàpiga el seu nom, però sí que vol explicar la seva història i llançar un missatge: d’alguna cosa així se’n pot sortir.

---

«Comprava el vi en botigues diferents perquè no se n’adonessin»

La Maria (nom fictici), jubilada de 67 anys, va començar a beure durant la pandèmia. Abans, era una àvia més que es cuidava de la seva neta petita. «Amb el confinament tot es va desmuntar: les relacions socials –jo anava al gimnàs, sempre he sigut molt activa–, la relació amb els meus nets... Vaig començar a beure i a augmentar-ne el consum», explica aquesta dona que també demana anonimat. Bevia dos ampolles de vi al dia. El temps així, diu, passava més ràpid. «Procurava no anar sempre a la mateixa botiga perquè no s’adonessin de la meva addicció», relata.

Confessa sense embuts que va entrar en un «estat de destrucció». «Em llevava al matí i tenia tremolors a les mans per l’abstinència. M’estava deteriorant moltíssim a nivell cognitiu. Perdia l’equilibri... I jo, que havia treballat amb persones amb Alzheimer, vaig pensar que el deteriorament me l’estava buscant jo mateixa», explica la Maria.

Van ser els seus fills que es van adonar del seu problema i la van acompanyar al centre d’atenció primària (CAP). «Em va costar, però vaig acabar reconeixent que tenia una addicció. Em feia por que quedés a la meva història clínica que era una alcohòlica», diu. Ella ja coneixia el CAS Horta, on havia acudit cinc anys enrere per deixar la seva addicció al tabac. Aquesta segona vegada hi va arribar el gener d’aquest any. «I n’estic encantada».

Notícies relacionades

Els metges alerten de la barreja fatal de policonsum de drogues i fragilitat mental

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

La Maria assegura que l’alcohol va desestabilitzar la seva vida «totalment». «Vaig passar de ser una persona activa i resolutiva a ser un drap. Pel carrer fugia per no trobar-me ningú, que no em veiessin i poder consumir», recorda. «Jo he arribat a odiar-me a mi mateixa: no em mirava al mirall. La meva higiene personal va arribar a ser deficient, menjava menjar precuinat, la casa estava sense netejar...», explica aquesta dona.

Ara assegura que està «molt millor» gràcies als professionals del CAS Horta. «Em llevo amb il·lusió. M’agrada molt escriure i explicar contes als meus nets». Per a la Maria un altre impuls molt gran va ser la confiança que els seus fills van dipositar en ella. Quan va començar el tractament de desintoxicació, un fill seu que tenia un fill de cinc anys li va demanar que cuidés el nen perquè ell se n’anava un cap de setmana fora. «Vaig pensar que si em deixaven el més preuat que tenien era perquè confiaven en mi. Això em va ajudar moltíssim. Va ser molt important», conclou.