La sanitat pública catalana es planteja anar a la vaga

El problema «de fons» a Catalunya (i la resta d’Espanya), diuen els sindicats i col·legis mèdics, és el mateix que el de Madrid: sobrecàrrega assistencial (sobretot en l’atenció primària), males condicions laborals i una gran preocupació davant la pròxima remesa de jubilacions de ‘baby boomers’ que no podrà ser coberta perquè no hi ha metges. Això últim passa també en altres països d’Europa, com França i Alemanya, on se’n van a treballar molts metges espanyols perquè les condicions són millors.

El sindicat Metges de Catalunya (MC) està realitzant, entre aquest mes i el vinent, una sèrie d’assemblees en què consulten als facultatius les seves inquietuds. Fonts del sindicat donen per fet que hi haurà mobilitzacions, tot i que de moment se’n desconeix el format (no se sap si seran manifestacions, concentracions o directament una vaga) i la data (es parla del gener o febrer). Ara mateix, segons aquestes fonts, hi ha un 50% de possibilitats que hi hagi una vaga al gener. Però, malgrat aquest rum-rum, no hi ha res tancat. El sindicat es va reunir aquest dilluns per primera vegada amb el nou conseller de Salut, Manel Balcells. «Entre els sanitaris hi ha malestar, indignació i sensació de maltractament», assegura MC.

Enuig per la longitudinalitat

Balcells no ha entrat amb bon peu a la conselleria. Dijous passat, al Parlament de Catalunya, va dir que la longitudinalitat havia quedat «antiga». L’atenció primària se li va llançar al damunt via xarxes socials. La longitudinalitat és la relació estable i mantinguda en el temps entre el mateix metge o infermera i els seus pacients. És característica del primer nivell de salut, això és, de la primària, i ha demostrat tenir beneficis directes en la salut dels pacients. La longitudinalitat es perd si els sanitaris estan rotant constantment perquè cobreixen baixes, com sovint passa, i no es mantenen temps al mateix centre de salut. Balcells tornarà a comparèixer al Parlament aquest dijous i els sanitaris ja li han exigit una rectificació.

El vicepresident del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), Jaume Sellarès, reconeix que no li sorprendria que hi hagués una vaga entre sanitaris, especialment en l’atenció primària, que ja en va viure una de cinc dies el novembre del 2018. MC va acordar llavors amb l’Institut Català de la Salut (ICS) fixar un màxim de 28 visites per pacient i 12 minuts mínims. Però la cosa no ha millorat, o no prou.

«La situació és duríssima. Jo soc metge de família. La situació d’alguns CAPs de Barcelona i dels afores és molt complicada», assegura Sellarès. Un exemple: la presidenta d’En Comú Podem al Parlament, Jèssica Albiach, va denunciar aquest dimarts que ella mateixa havia demanat cita amb el seu metge de família i el CAP no li va poder programar per als 30 dies següents. Va mostrar una captura de pantalla de La Meva Salut amb l’avís.

Divendres vaig demanar hora pel metge de família. La resposta de @salutcat: no em poden programar visita presencial en els pròxims 30 dies.

Aquesta és la situació de la Sanitat Pública catalana. pic.twitter.com/4U7MrdHG85

— Jéssica Albiach (@jessicaalbiach) 15 de noviembre de 2022

La mitjana d’espera per accedir al metge de capçalera a Catalunya no és de 30 dies (és de 5,36 segons Salut, tot i que les societats mèdiques recomanen un màxim de 48 hores), però la situació que descriu Albiach il·lustra la situació que viuen alguns CAPs, sobretot de Barcelona. A mesura que surt de la ciutat, l’«accessibilitat millora», admeten des de Metges de Catalunya.

Diferents, però no tant

Notícies relacionades

L’infradiagnòstic causat per la covid aflora i fa que augmentin les llistes d’espera a Catalunya

Madrid es bolca en defensa de la sanitat pública

«La situació de Madrid no és igual que la de Catalunya. Però hi ha punts comuns», assenyala Sellarès des del COMB. Per exemple, històricament hi ha hagut un «cert maltractament» a l’atenció primària (amb un asfixiant nivell de burocràcia), a la qual els Pressupostos, diu, «mai acompanyen». L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana destinar-hi un 25% del Pressupost, però a Catalunya rep un 16,7% del total que rep Salut (un 5% més que el 2019).

«Sobre aquest caldo de cultiu, a Madrid s’han fet més coses [reobrir les urgències extrahospitalàries, després de dos anys tancades, sense prou personal] –prossegueix Sellarès–. I hi ha una cosa que cal saber llegir: quan les coses en sanitat no es fan amb carinyo, els ciutadans surten al carrer. Perquè aquesta manifestació va ser de ciutadans». El vicepresident del COMB, que no obstant crida a «no polititzar» la sanitat, també reclama per als sanitaris «més autonomia» a l’hora de prendre decisions.