Alzheimer | Pressió perquè les analítiques de detecció precoç arribin als hospitals

Tanmateix, en els últims anys, la investigació ha fet un «salt enorme» en la detecció precoç de la malaltia, segons el director de la Fundació Pasqual Maragall, Arcadi Navarro. I en concret els últims mesos hi ha hagut avenços tècnics que permeten detectar l’Alzheimer amb una «simple» analítica. Segons aquesta entitat, el 2050 el nombre de casos d’Alzheimer podria triplicar-se a nivell mundial a causa de l’envelliment poblacional.

Un estudi liderat per la Fundació Pasqual Maragall, l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i la Universitat de Göteborg (Suècia) va identificar a l’agost dos nous biomarcadors en sang que capten millor els primers indicis de l’Alzheimer. Es tracta dels biomarcadors sanguinis p-tau 217 i el p-tau231, idonis per indicar canvis cerebrals relacionats amb la proteïna amiloide en persones que encara no manifesten símptomes cognitius, de manera que es pot detectar de manera precoç si una persona ja des de la mitjana edat té un elevat risc de desenvolupar la malaltia.

«Abans aquesta proteïna només podia detectar-se a través de tècniques molt cares. I, en canvi, ara hi ha hagut avenços tècnics ue permeten detectar la malaltia amb una simple analítica de sang. Aquesta tècnica encara ha d’arribar a la pràctica clínica, de moment només es fa en estudis científics, però és importantíssima aquesta detecció precoç», assenyala Navarro. L’Alzheimer és la primera causa de demència neurodegenerativa al món.

A més, Navarro destaca que es tracta d’una «malaltia silenciosa» que, abans de mostrar «cap símptoma clínic», ja comença a generar un «deteriorament neuronal», cosa que pot passar «uns 15 o 20 anys» abans de manifestar-se. La Fundació Pasqual Maragall, diu Navarro, demana que aquestes noves tècniques d’anàlisi de sang formin part, al més aviat possible, de la pràctica clínica.

La SEN estima que el 80% dels casos d’Alzheimer que encara són lleus estan sense diagnosticar i això impedeix que es puguin instaurar precoçment tractaments farmacològics i no farmacològics que alenteixen el deteriorament cognitiu i controlen els trastorns conductuals.

Ara, la finestra «terapèutica» s’ha obert perquè els metges poden detectar les persones amb risc de desenvolupar la malaltia «molt abans». «Això és molt important perquè tampoc hi ha un tractament farmacològic contra l’Alzheimer [una vegada ha sigut diagnosticat]», afegeix.

Sí que s’estan provant alguns fàrmacs, com anticossos monoclonals, en persones que mostren símptomes molt lleus. Segons Navarro, hi ha «esperança en el futur» perquè actualment hi ha més de 100 molècules amb potencial terapèutic per a l’Alzheimer.

Intervenció en estils de vida

Notícies relacionades

La detecció precoç de la diabetis tipus 1, clau per canviar vides

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Però, a més, un altre dels grans descobriments dels últims anys en el camp de l’Alzheimer és la demostració de com les «intervencions» en l’estil de vida poden retardar la malaltia. «Calculem que, intervenint en l’estil de vida, podríem evitar fins a un 40% dels diagnòstics», apunta Navarro. Posa com a exemple els països nòrdics, que fa anys van crear programes de salut cardiovascular i que ara de retruc estan veient com aquests «redunden» en una millor «salut cerebral» de la seva població.

L’Alzheimer és una malaltia sense cura, però hi ha «demostracions clares», segons el director de la Fundació Pasqual Maragall, que cuidant una sèrie de factors modificables (com la dieta, el consum de tabac, el d’alcohol) s’aconsegueix millorar no només la salut cardiovascular, sinó també la cerebral. «Això és una cosa que se sospitava, però s’ha demostrat fa relativament poc», diu Navarro.