El que la pandèmia va deixar: «El sistema sanitari no està diagnosticant la covid persistent»

«Encara hi ha molts metges de l’atenció primària i d’hospitals que no ens diagnostiquen com a tal. Hi ha molt negacionisme entorn de la covid persistent», assenyala Sílvia Soler, portaveu del Col·lectiu d’Afectades Persistents covid-19, del qual formen part uns 1.400 catalans, molts dels quals arrosseguen la malaltia des de la primera onada. Aquesta entitat compareixerà aquest dijous en la comissió de salut del Parlament per denunciar l’«abandonament assistencial» i la «falta d’interès» del Govern.

«La pandèmia ha passat, però aquesta subpandèmia segueix aquí. Ningú vol afrontar un problema greu que afecta gent de totes les edats. Hi ha nens i adolescents que estan estudiant amb molts dèficits d’atenció i fatiga», assegura Soler. El col·lectiu demana, principalment, que es faci un recompte oficial de malalts de covid persistent perquè, fins ara, s’ignora la xifra d’afectats. «No es fa perquè no hi ha voluntat política», afegeix.

La majoria dels pacients amb un covid-19 lleu es recuperen passades dues setmanes. No obstant, entre un 10% i un 15% continua tenint símptomes, com a mínim, tres mesos després. A partir allà, els metges els consideren malalts de covid persistent: persones que, malgrat que les proves de coronavirus ja donen negatiu i no hi ha restes del virus, continuen patint símptomes com fatiga, dispnea (o dificultat respiratòria), dolors toràcics i de cap o boira mental.

La mateixa Soler és una malalta de covid-19 persistent. Es va contagiar en la primera onada i, tot i que a l’estiu va estar millor, a l’octubre va recaure. «Torno a tenir febrícula, desregulació de temperatura i afonia. Torno a estar molt cansada», diu aquesta dona de 54 anys.

«Desconeixement»

«En l’atenció primària i l’hospitalària encara hi ha cert desconeixement sobre la malaltia», reconeix Gemma Torrell, metge del centre d’atenció primària (CAP) Les Indianes, de Montcada i Reixac (Barcelona). La covid persistent comporta uns símptomes que de vegades són «difícils» d’associar amb una «infecció passada». «Ara, a més, només fem test a persones vulnerables, així que molta gent pot tenir covid i desenvolupar fatiga més endavant. En una situació postcovid pot ser difícil d’objectivar», diu Torrell.

Aquesta metge de família fa seguiment de molts pacients diagnosticats de covid persistent. Però, a més, li’n continuen arribant altres de nous. «Hi ha molta gent que arriba a la consulta per un altre motiu, però després explica que no està igual de bé que abans de la covid. I veus que té símptomes persistents i que a més ha adaptat la seva vida a aquests símptomes», explica Torrell.

Aquests pacients acusen, sobretot, una gran falta d’energia. No sempre estan de baixa, però a molts que continuen treballant els resulta impossible mantenir per exemple la seva vida social. «O la mantenen però amb molt cansament», diu aquesta metge. «Són persones que sembla que estan bé, però els símptomes –fatiga, boira mental, taquicàrdies– han irromput en la seva vida».

Impacte sanitari

Torrell veu urgent començar a comptabilitzar aquests pacients. Segons ella, és un «problema» desconèixer-ne el «volum». Podria fer-se des de l’atenció primària, però «molta gent amb símptomes no consulta». També es podria fer una enquesta poblacional. Però per a això, aclareix Torrell, l’atenció primària ha de ser «forta» per atendre bé la gent i derivar-la en cas que sigui necessari. Una primària, precisa, amb un 25% del pressupost total de Salut.

«L’estat del sistema té un impacte en aquesta malaltia i en d’altres. Hi ha molta llista d’espera per accedir a rehabilitació, per a les proves complementàries i de vegades també per accedir a l’atenció primària», apunta Torrell. Creu que hi ha una «necessitat» de «tancar» la pandèmia, però la covid persistent no «ho permet» perquè és una situació que «segueix allà».

Investigació i llista d’espera

La cap de la unitat de covid persistent de l’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti) de Badalona, Lourdes Mateu, insisteix en la necessitat d’investigar aquesta malaltia tan desconeguda. Ara mateix hi ha diversos estudis en marxa arreu del món. Can Ruti en va iniciar recentment un amb plasmafèresi, una tècnica per netejar la sang de substàncies inflamatòries, però fins a l’abril o al maig no hi haurà resultats.

Notícies relacionades

Covid persistent: el coronavirus també deixa seqüeles indesxifrables

Més del 50% de dones amb covid persistent desenvolupen alteracions menstruals

Mateu adverteix que, malgrat que la variant òmicron causa menys casos de covid persistent que l’original de Wuhan, a la unitat de Can Ruti encara hi continuen arribant pacients. Actualment hi ha una llista d’espera de sis mesos per accedir-hi. Des que va començar la pandèmia, ha atès uns mil pacients. No «s’està invertint tant com s’hauria de fer en covid persistent, ni en assistència ni en investigació», denuncia Mateu.

«Encara hi ha un desconeixement del col·lectiu mèdic i no estan sent ben identificats els pacients. Falten estudis. L’atenció primària és molt important perquè és la que veu el pacient, però té un problema de sobrecàrrega», afegeix aquesta internista. Tant ella com la doctora Torrell veuen important que també les empreses coneguin què és la covid persistent i adaptin els seus treballs a les persones afectades.