Una persona infectada pel VIH: «Encara hi ha molta vergonya i estigma, i et sents sol»

Joan va ser un dels 45 participants de l’assaig clínic de la vacuna terapèutica de la Fundació Lluita Contra les Infeccions, que no cura el virus però sí substitueix els antiretrovirals que les persones amb el VIH s’han de prendre cada dia. Es va contagiar el 2019 i, com que ja coneixia els símptomes de la infecció («perquè tinc casos al meu entorn»), ho va saber ràpidament. «Vaig tenir una febre molt alta a l’estiu i em van saltar les alarmes», explica en el marc, avui, del Dia Mundial del Sida. Va donar positiu en una PCR.

Com que la infecció era «molt recent», el Joan va entrar en l’estudi de la vacuna terapèutica. El va derivar BCN Checkpoint, el centre de diagnòstic especialitzat en el VIH on es va fer la prova. Llavors la fundació estava buscant voluntaris per a aquesta investigació. «Com que jo havia sigut detectat precoçment, tenia més predisposició a què els nous medicaments funcionessin, ja que no tinc tant reservori viral», explica.

Per a ell, la importància que tirés endavant aquesta vacuna és que, gràcies a ella, no hauria de prendre antiretrovirals. «La preocupació que té una persona quan s’infecta del VIH és que no sap com canviarà la seva vida. Això em va preocupar molt. Si [la medicació] m’afectaria els ronyons, per exemple. També m’inquietava molt estar sempre vinculat a una pastilla: jo no me’n puc anar sis mesos a viatjar pel món», explica el Joan. Ell va una vegada al mes a l’hospital a buscar la seva medicació, que ha de prendre diàriament.

«Familiaritzats» amb el virus

Notícies relacionades

Bonaventura Clotet: «La sida ens ha ensenyat molt sobre infeccions com la covid-19»

«Les llistes d’espera per a la pastilla antisida condemnen la gent a infectar-se»

Tot i que saber que estava infectat va ser «molt dur», el Joan creu que ell estava preparat perquè «en el món gai la incidència és molt alta». «Sempre coneixem algú que té el VIH i estem molt familiaritzats amb el virus». La seva família i amics coneixen la seva situació.

A l’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti, a Badalona), on el van tractar, també li van oferir acompanyament. I, tot i que té el suport del seu entorn més pròxim, reconeix que el diagnòstic va suposar un abans i un després. «Hi ha un any o dos en què ho vius d’una altra manera... No estàs bé», conclou.