Les entitats denuncien que les dificultats per avortar a Catalunya són un tipus de violència institucional

La reforma el 2020 de la llei de violència masclista a Catalunya va incloure un nou àmbit de violència: la institucional. El seu reconeixement que l’Estat, administracions i poders públics poden també danyar la dona. L’Associació de Drets Sexuals i Reproductius ha denunciat aquest divendres que la violència institucional està darrere de la falta de reconeixement i garantia dels drets sexuals i reproductius de les dones. Aquests últims s’engloben dins dels drets humans.

L’entitat, que ha presentat el seu informe anual (centrat aquest any en la violència institucional), ha denunciat casos concrets. Com, per exemple, el d’un estudiant sense targeta sanitària al qual es va demanar un pagament per endavant per accedir a la profilaxi postexposició (la Pep, el medicament anti VIH que es pren en les 72 hores posteriors a la pràctica de risc i que està dins de cartera de serveis de Sanitat). En la presentació de l’informe d’aquest any han estat presents diferents entitats de dones, LGTBI o de salut mental.

L’associació també ha posat com a exemple el cas de dones a qui se’ls va donar cita, a un mes vista, per avortar («quan és un procés en el qual es necessita rapidesa», ha assenyalat Elena Longares, membre de l’associació). Un altre exemple: «Per accedir a la vacuna de la verola del mico només hi havia un punt, a Barcelona, una cosa que no garantia l’equitat territorial». A més, les clíniques que practiquen avortaments segueixen rebent assetjament per part dels moviments antiavortistes.

Principals vulneracions

Aquests són només alguns de casos de violència institucional. «La principal vulneració que ens arriba és en la interrupció de l’embaràs. Hi ha dificultats d’accés per no tenir la targeta sanitària, per l’edat, dificultats a l’hora d’escollir el mètode o accedir a la informació», ha dit Longares.

Notícies relacionades

Endeutar-se per anar els EUA a avortar: els obstacles per interrompre l’embaràs a Espanya

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

En segon lloc, la vulneració «més habitual» és l’accés a l’anticonceptiu d’urgència en la sanitat pública, seguit de l’accés a aquest a les farmàcies. «Moltes vegades les usuàries es troben barreres a la farmàcia. I fins i tot aquest any ens ha arribat un cas de desinformació a través del 061. La informació que es dona moltes vegades és errònia», ha afegit.

I, en tercer lloc, tot el relacionat amb les infeccions de transmissió sexual (ITS). «Hi ha falta d’abordatge perquè no es consideren d’urgències o perquè es creu que no fa falta una atenció». Segons l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius, la vulneració dels drets per part de les institucions públiques és el «primer impediment» en la garantia dels drets sexuals i reproductius.