Manel Balcells: «Urgeix alleujar la burocràcia als metges perquè tornin a fer de metges»

Balcells no ho té fàcil: els metges han convocat una vaga per al 25 i 26 de gener, a la qual s’han afegit altres col·lectius sanitaris. Ell nega que la situació de la sanitat catalana sigui la mateixa que la de Madrid, defensa que el Govern aposta per una «sanitat pública de qualitat» i anuncia un pla de suport als centres de salut, castigats per la sobrecàrrega assistencial.

---

¿Què farà Salut davant la convocatòria de vaga? Ja hi ha en marxa dos convenis col·lectius, el del Siscat i el de l’Institut Català de la Salut (ICS), i nosaltres creiem que han de donar resposta a moltes de les seves inquietuds. Confiem que la firma del Siscat, que hauria de ser abans de final d’any, ajudi que el sindicat es replantegi si fa vaga. A més, la setmana passada vam presentar el pla d’urgències de Catalunya, que suposa un reforç de 45 milions, molt substancial, de les urgències de l’atenció primària [rebrà 16 d’aquests 45 milions] i d’hospitals. I, d’altra banda, estem preparant dos plans: un per millorar l’accessibilitat i un altre per atendre de manera urgent la falta de professionals, traient-los més càrregues burocràtiques perquè tinguin més temps per fer de metges.

¿D’on sortiran aquests professionals que falten? Hi ha mesures que han de venir a mitjà i llarg termini, com la creació de noves places MIR de medicina i d’infermeria. Tot això necessita un temps. Una altra mesura són les jubilacions parcials.

El Ministeri de Sanitat ha proposat als metges de primària retardar la seva jubilació: treballant a mitja jornada, mantindran el 75% de la seva pensió. Sí. Nosaltres ho veiem positivament, ens pot ajudar. Ens consta que hi ha professionals que, a l’edat de jubilació, voldrien continuar treballant parcialment. I, amb aquestes condicions que es posen, ho veiem bé. Però no és l’única mesura que ajudaria.

Quan vostè era conseller d’Universitats, el 2006, hi va haver una gran vaga de metges. Es queixaven de la sobrecàrrega assistencial i de les males condicions salarials. ¿Com hem arribat a aquest punt en què, 16 anys després, les reivindicacions són les mateixes? Hi ha diverses raons. Una és que hi ha hagut una pandèmia que ha tensionat molt tota la societat, però també el sistema sanitari i els professionals. Hi ha encara una sobrecàrrega emocional molt gran i una sensació de cansament. Una altra raó és que l’increment salarial que hi ha hagut no s’ajusta a les expectatives si es fa la comparació amb la resta d’Europa. Des del 2006 fins ara no s’ha solucionat l’infrafinançament crònic que pateix la sanitat de Catalunya. No ha canviat el sistema de finançament de Catalunya, no tenim la suficiència fiscal: és a dir, no tenim els recursos que farien falta.

¿Llavors no és responsabilitat de la gestió que ha fet Catalunya? Crec que mai hi ha una sola responsabilitat, ¿no? Vostè em pregunta per les causes. Els professionals estan cansats i no hi ha hagut millores salarials perquè no hi ha hagut el finançament adequat. Probablement tampoc s’ha fet una previsió de falta de professionals [a Catalunya es jubilaran 9.000 metges els pròxims 10 anys]. Per tant, és un conjunt de causes que fa que hi hagi tensió als sistemes sanitaris en general, perquè aquí hi ha una vaga anunciada, però en altres llocs de l’Estat hi ha vagues actives. La situació és general, també a França i altres països. La pandèmia ens està passant factura d’una manera clara.

Vostè va anunciar fa un parell de setmanes mil milions més per a Salut. ¿Això està tancat? Els pressupostos no estan tancats. Esperem que es tanquin i, amb aquests tancats, tindrem mil milions més segur.

¿Junts i el PSC els recolzaran? Estaria molt bé, ¿no? [Rialles] Crec que seria una acció de molta responsabilitat per part d’ells, perquè la població ho necessita, les propostes que tenim sobre la taula són de gran consens i crec que podrien recolzar-les perfectament tant uns com els altres. Però, a part d’aquests mil milions del pressupost ordinari de Salut, l’atenció primària, a més dels 16 milions que rebrà del pla d’urgències ja anunciat, rebrà 62 milions més el 2023 procedents dels fons europeus React-UE. D’aquests 62 milions, 30 aniran a actuacions estructurals, i 31,4, a inversió en tecnologia.

¿Pot detallar-ho més? Inclouran 20 projectes a CAPs i CUAPs, així com un conjunt de plans d’innovació tecnològica i transformació del model que estan definits i que presentarem oportunament. Els presentarem un a un. Creiem que la tecnologia pot ajudar: no es tracta només de posar més diners al sistema, sinó de canviar el model perquè aquests diners siguin més eficients. I quan parlem de tecnologia, parlem de digitalització, de telecontrol, de centraletes intel·ligents a tots els CAPs i wifi a tots els centres de salut.

I, amb aquests 62 milions més, ¿ja estarà el 25% del pressupost de Salut destinat a la primària? Encara no. Però, si fem un esforç important, crec que en dos o tres anys tindrem aquest 25% per a la primària, que és el compromís que hem adquirit. Fer-ho en un any és complicat; fer-ho en dos o tres anys crec que és possible. Als pressupostos del 2023, una vegada estiguin aprovats, veurem que hi haurà un increment important.

En alguns CAPs de Barcelona cal esperar fins a un mes perquè et visiti el metge de primària. ¿Què farà Salut per millorar l’accessibilitat? En les setmanes vinents presentarem un pla d’accessibilitat urgent per millorar aquestes qüestions, tant de la primària com a les especialitats. És cert que passa en alguns CAPs, però en d’altres no. Tenim identificats quins són els colls d’ampolla i per què passa això, i comencem a veure que hi ha solucions. Podem millorar bastant la situació d’alguns CAPs, que ja vaig dir en una compareixença al Parlament que em semblava intolerable. Per tant, estem posant el focus i identificant el que cal fer. Crec sincerament que podem millorar bastant aquesta accessibilitat en poc temps.

¿I quina seria una possible solució? No és només una, sinó moltes. I per això diem que hi ha un pla i que ho explicarem amb detall quan el presentem, pròximament.

Notícies relacionades

Pere Aragonès exhibeix davant el PSC i Junts el suport de la patronal i els sindicats als Pressupostos

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

¿La situació de la sanitat catalana és la mateixa que la de Madrid? En absolut, no; en absolut, no. Bàsicament perquè, quan l’Estat va retirar els fons covid a les autonomies, la Generalitat els va suplementar amb fons propis. Així mantenim les contractacions de personal i l’aposta assistencial. I, per tant, la situació per sort no és la de Madrid, ni en aquest sentit ni en el de la privatització que Madrid va impulsar i Catalunya no. Catalunya està consolidant una sanitat pública de qualitat i aquesta és l’aposta.

Tanmateix, augmenten cada vegada més els catalans amb mútua privada. A Barcelona són ja el 40%, màxim històric. És una taxa inferior a la de Madrid. [De tota manera] És una cosa que em preocupa, que la gent no estigui satisfeta amb l’atenció primària. Per tant, hem de revertir-ho, perquè la nostra voluntat és que això no passi, que la gent estigui prou satisfeta perquè no tingui necessitat d’anar a una mútua privada.