Una pacient d’un CAP: «He d’esperar un mes perquè em vegi la meva metge per un herpes zòster»

Les llargues llistes d’espera per accedir als hospitals i als centres de salut són un exemple d’això. Maria Guàrdia, usuària del CAP Sant Andreu (Barcelona), ha d’esperar un mes perquè la seva metge de família la visiti per un herpes zòster. «Tinc 67 anys i fa un mes que el tinc. Vaig anar d’urgències al CAP perquè a la mútua havien confós el dolor amb una lumbàlgia», explica. Però després d’aquella visita a les urgències del centre de salut no arribava la trucada de la metge de capçalera. «Llavors vaig trucar jo [l’última setmana de novembre]. I em van dir que no podria veure’m fins al 22 de desembre», explica.

Notícies relacionades

Els metges de la sanitat pública de Catalunya aniran a la vaga el 25 i 26 de gener

El test de sang en femta és tan eficaç com la colonoscòpia per detectar càncer de còlon, segons l’estudi més gran fins ara

La pròpia administrativa del CAP li va suggerir que, si es trobava molt malament, tornés a les urgències del centre de salut. Al final va aconseguir parlar per telèfon amb la seva doctora de capçalera, però fins al 22 d’aquest mes no podrà veure’s amb ella en persona.

La Maria, que forma part de col·lectius de defensa de la sanitat pública, lluitava fa anys per les 48 hores, que és el temps que el pacient té dret a ser atès un cop demana cita al CAP. Però aquesta reivindicació sembla avui dia una quimera. «Des de la pandèmia, moltes visites són per telèfon. La gent acaba anant a urgències i allà hi ha moltíssims pacients», es queixa la Maria.