Un estudi replanteja el termini de recomanació d’ús del condó en casos de verola del mico

Un nou estudi indica que el semen no és una via de transmissió de la infecció de la verola de mico a llarg termini, així que l’actual recomanació d’utilitzar preservatiu durant 12 setmanes després del diagnòstic podria reduir-se a sis setmanes.

És la conclusió d’un estudi de la Fundació Lluita contra les Infeccions i l’Hospital Germans Trias de Badalona (Barcelona), coordinat per la doctora Clara Suñer i publicat a la revista ‘The Lancet Infectious Diseases’.

L’estudi descriu el temps de reducció de la càrrega viral en mostres preses en diferents localitzacions del cos de 77 voluntaris amb la malaltia, a fi d’identificar les seves possibles vies de contagi i avaluar les mesures d’aïllament en vigor.

En la investigació hi han participat el centre Checkpoint i la Unitat d’ITS Drassanes-Vall d’Hebron de Barcelona, així com l’Hospital 12 de Octubre de Madrid.

L’estudi

Els 77 voluntaris diagnosticats amb mpox (nova denominació de la verola del mico) van recollir ells mateixos mostres de lesions de la pell, orofaringe, recte, semen, vagina i sang seca que després enviaven als centres de salut de referència.

Amb les dades recopilades, l’estudi corrobora que les lesions de la pell són la localització del cos amb nivells més elevats de virus i on més freqüentment es replica, i que constitueix la via de contagi més efectiva.

En canvi, l’estudi revela que el semen no és la localització on el virus es manté més temps, així que no és una via de transmissió de la infecció a llarg termini.

Notícies relacionades

Una persona infectada pel VIH: «Encara hi ha molta vergonya i estigma, i et sents sol»

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

En aquest sentit, els resultats apunten que la recomanació actual de l’ús del preservatiu per prevenir la infecció durant 12 setmanes a partir del diagnòstic de la malaltia podria reduir-se a sis setmanes.

Actualment, les mesures generals per frenar la transmissió de la malaltia consisteixen en l’aïllament de la persona infectada fins a la caiguda de la crosta de les lesions, cosa que suposa un termini aproximat de tres setmanes, un temps que els investigadors veuen «adequat».