Un debat sobre salut mental
«No hi ha educació emocional a l’escola, no ens ensenyen a identificar què sentim»
‘Parlem de depressió’, la primera gran trobada sobre depressió després de la pandèmia, reuneix pacients, entitats i personalitats polítiques
Falta educació emocional a les escoles. «Ensenyen a fer arrels quadrades, però no a parlar de les emocions, a posar nom al que sentim». És el testimoni de dos activistes de la salut mental que han participat aquesta tarda a ‘Parlem de depressió’, la primera gran trobada de salut mental després de la pandèmia que ha ajuntat persones que han patit una depressió, entitats i personalitats polítiques, com la regidora de Salut, Envelliment i Cures de l’Ajuntament de Barcelona, Gemma Tarafa, o la directora del Pacte Nacional de Salut Mental, Magda Casamitjana. El debat ha estat conduït pel periodista d’EL PERIÓDICO Fidel Masreal.
«A mi a l’escola m’han ensenyat a resoldre problemes de matemàtiques, però, quan vaig arribar a la psicòloga i em va preguntar què sentia, no vaig saber què respondre», ha explicat la Noa, una jove que va superar una depressió. Per a ella «saber d’història» és tan important com «saber gestionar un atac d’ansietat o un moment de nervis». Ha dit el mateix la Carmen, una dona que ha passat quatre depressions i que ara és activista. «Quan no estàs bé és molt important ser valent i dir: ‘No estic bé’... Però hi ha un gran estigma de la societat», ha opinat.
En aquest sentit, Casamitjana ha reconegut la falta de recursos i que els centres de salut mental infantojuvenils (CSMIJ) difícilment poden ajudar les escoles perquè les llistes d’espera són «tremendes».
Per la seva banda, Tarafa ha destacat que parlar de la depressió és una cosa «clau», i no només amb experts, sinó també amb persones que l’hagin patit o la pateixin. La regidora de l’ajuntament ha destacat que, en els últims tres anys, la depressió i l’ansietat han augmentat un 27% a la Unió Europea (UE). «La salut mental té un biaix de classe i gènere. Les dones tenen 10 punts més de risc que els homes», ha destacat.
Pitjor en les últimes dècades
Notícies relacionadesSegons el director de Salut Mental i Adiccions de l’Institut d’Assistència Sanitària, Claudi Camps, la pandèmia ha posat «en evidència» la «vulnerabilitat» de la societat, que arrossega sobretot en les últimes dècades. «Vivim en continus canvis, però som analfabets emocionals», ha dit Camps, que ha destacat que el més important, en el fons, són els «vincles socials».
La directora de Salut Mental Catalunya, Marta Poll, ha assegurat que l’empitjorament de la salut mental de la població general té a veure amb els «estils de vida». «El 2015 ja vam començar a posar sobre la taula que aquest estil de vida els joves no l’aguantaven, que estaven començant a aparèixer problemàtiques de caràcter emocional», ha dit Poll. Per això ha demanat «generar espais» en els quals parlar d’aquestes problemàtiques. En aquest sentit, la pandèmia «ha ajudat» que es parli d’una altra manera.
