Catalunya formarà els mestres sobre conducta suïcida i autolesions davant l’onada de casos en menors

Les conselleries de Salut i Educació han elaborat una guia docent, amb instruccions molt específiques, per tractar la conducta suïcida i les autolesions a les escoles. Aquest document anirà acompanyat d’una formació específica dels mestres a partir del gener. Aquesta problemàtica està en augment. Ho diuen les dades: a Catalunya, el 27% dels nens d’11 a 18 anys s’han autolesionat alguna vegada i el 43% han tingut pensaments suïcides, segons l’enquesta de benestar emocional que els dos departaments van desenvolupar en l’alumnat a partir de cinquè de primària al maig.

Aquests percentatges han portat el Govern a moure fitxa. «Hi ha un increment de les temptatives de suïcidi i autolesions en adolescents. Ens preocupa això, i que s’estigmatitzi», ha valorat el conseller de Saut, Manel Balcells, en la presentació d’aquesta guia docent. Balcells ha instat a fer «mesures de prevenció» especialment als centres educatius, el «gran espai democratitzador» del territori. «La guia permetrà que el docent tingui un acompanyament i sàpiga què cal fer», ha destacat.

Per la seva banda, el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha dit que els centres educatius tenen la «voluntat» de treballar en la «detecció precoç». Gonzàlez-Cambray ha destacat que, en línia amb aquesta guia, Salut anirà «formant els mestres» a partir del gener. «I aquesta formació estarà molt contextualitzada», ha precisat.

Temptatives de suïcidi

Segons la directora del Servei de Psiquiatria del Hospital Parc Taulí (Sabadell), Montserrat Pàmies, la pandèmia ha influït en el desenvolupament de malalties mentals, especialment en nens. «Hi ha un àmbit que ens preocupa molt: el de les temptatives de suïcidi», ha destacat. A més, en aquest aspecte, ha alertat que les temptatives de suïcidi han pujat un 195% en nenes. També ho han fet en nens, però molt menys: un 10%.

Les temptatives de suïcidi no són el mateix que les autolesions. En la primera, hi ha una voluntat fallida per treure’s la vida. En la segona no necessàriament. Tot i així, «una autolesió és l’expressió d’un malestar, i també mereix capacitat d’intervenció», ha dit Pàmies.

La guia elaborada per Salut i Educació recomana al docent, entre altres coses, no deixar mai sol l’alumne que li ha comunicat una conducta suïcida, informar-ne la direcció del centre i trucar al 061, així com a la família, si es tracta d’una temptativa imminent. En cas que no sigui imminent, el docent igualment ha de comunicar-se amb la família i contactar amb el pediatre i el centre de salut mental infantojuvenil (CSMIJ) de la zona.

Aquesta guia docent també ofereix «alternatives» per a l’autolesió. «Són accions molt senzilles que poden fer que canalitzem el malestar d’una altra manera. Per exemple, córrer», ha dit la psiquiatra.

El suïcidi en menors en xifres

Notícies relacionades

La mare d’una nena amb anorèxia: «Jo també vaig acabar anant al psicòleg i medicada»

El ‘mètode l’Hospitalet’ per tractar la síndrome de Diògenes: el cas més exitós de Barcelona

Tot i que les temptatives i les autolesions en menors s’han disparat, el cert és que les morts per suïcidi en aquest col·lectiu a Catalunya s’han mantingut estables en els últims anys. Des del 2017 i fins al 2021, 53 menors al territori s’han tret la vida. La incidència és de l’1,9% o 2% per 100.000 habitants en menors de 18 anys. Són xifres més baixes que la mitjana espanyola i europea.

«Les morts per suïcidi en menors s’han mantingut estables gràcies parcialment a programes com Codi Risc Suïcidi, que suposa la incorporació del menor a la xarxa de salut mental», ha destacat Pàmies.