Salut i pobresa energètica
Les pujades de la llum asfixien els pacients que viuen connectats a una màquina
Uns 115.000 catalans depenen sí o sí de l’electricitat per continuar vivint: tenen per exemple MPOC o apnea del son
Entitats i metges denuncien que les factures es tripliquen i que alguns malalts abandonen el tractament
Els preus de la llum, disparats des de fa dos anys especialment en el mercat regulat, estan asfixiant els pacients que depenen de l’energia: és a dir, aquells la subsistència dels quals depèn d’estar connectats, ja sigui més o menys temps, a una màquina. Són, per exemple, malalts amb una malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), amb apnees del son i amb diàlisi, entre altres patologies. A algunes d’aquestes persones se’ls ha triplicat la factura de la llum. D’altres s’han vist obligades a abandonar el tractament davant la por de ser incapaces de poder pagar la factura a final de mes. A Catalunya, unes 115.000 persones depenen sí o sí de l’electricitat per continuar vivint.
Es desconeix quants d’aquests pacients estan afectats per pobresa energètica; és a dir, quants no poden pagar la factura de l’electricitat.Però tant les associacions de malalts, com els moviments socials i els hospitals coincideixen que aquesta problemàtica és una realitat. A Catalunya, l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), moviment social que lluita per garantir l’accés universal als serveis bàsics d’aigua i energia, insisteix que hi ha un «efecte molt directe» entre la pobresa energètica i la salut física i mental.
«La pobresa energètica afecta la salut.Genera estrès. Però a més, també afecta persones amb malalties cròniques que necessiten més energia i que són més vulnerables a les pujades de l’electricitat», explica Maria Campuzano, portaveu de l’APE. A Catalunya, hi ha el ’Protocol d’abordatge de la dependència energètica en salut’, desenvolupat el 2019 per l’Ajuntament de Barcelona i les conselleries de Salut i de Treball, Afers Socials i Famílies. Segons aquest protocol, la dependència energètica és la situació en què es troben aquelles persones que necessiten teràpies respiratòries domiciliàries (oxigenoteràpia, tractament del son, ventilació mecànica, monitoratge infantil o nebulitzadors), bombes de perfusió (per a l’administració de líquids via intravenosa o enteral) que requereixen càrrega de bateria o aparells de diàlisi peritoneal automatitzada.
A través d’aquest protocol, els malalts poden demanar un informe que acrediti la seva situació i evitar així que els tallin la llum, però el problema, adverteix l’APE, és que la norma no protegeix de les pujades de preu. «Les factures continuen arribant i el protocol no ho cobreix. Nosaltres reclamem que aquest deute que s’acumula es pugui condonar per part de les empreses subministradores, però és una possibilitat que no preveu la llei estatal», diu Campuzano.
També recalca que, en els últims gairebé dos anys, el preu de la llum, sobretot en el mercat regulat, s’ha «disparat». Les persones vulnerables són en el mercat regulat perquè és requisit indispensable per accedir al bo social. Per això estan especialment sotmeses a aquests vaivens de preus.
«Ara estem en un moment en què el preu no puja tant, però això no vol dir que no torni a passar en els pròxims mesos», assenyala Campuzano. Els malalts que depenen de l’energia són un «exemple més» de com algunes persones acaben triant no viure dignament per «por» de no fer front a les factures.
Un «esforç» pagar les factures
«El problema existeix. Hi ha pacients a qui els està suposant un gran esforç pagar el rebut de la llum i sabem, pels serveis de pneumologia, que hi ha malalts que no estan complint el tractament per estalviar llum», certifica Mariano Pastor, president de la Federació Espanyola d’Associacions de pacients al·lèrgics i amb Malalties Respiratòries (Fenaer).
Pastor assenyala que hi ha malalts amb MPOC que tenen oxigen les 24 hores del dia i que no estan connectats tota l’estona per estalviar. També pateixen les persones amb apnees del son, que dormen connectades a una màquina. «Fins al 2005, algunes comunitats donaven una compensació econòmica d’uns 17 o 18 euros als pacients que depenen de l’oxigen, però això va desaparèixer», lamenta Pastor, que té MPOC i apnea del son.
Famílies humils
Segons ell, hi ha famílies humils que deixen d’utilitzar oxigen per estalviar llum. Hi ha els qui necessiten completament l’oxigen perquè si no tenen una «sensació de mort». Però n’hi ha d’altres que no ho noten tant, si bé l’ús els protegeix els òrgans. Aquests últims, al deixar d’utilitzar l’oxigen, tenen un «deteriorament» de la salut tot i que no en siguin «conscients». Els pacients que depenen de l’energia que experimenten aquest tipus de pobresa, precisa Pastor, no acostumen a voler explicar la seva història. «És un problema que no es reconeix gaire».
Notícies relacionadesEl pneumòleg de l’Hospital del Mar Diego Rodríguez explica que aquest és un «problema important» perquè l’ús d’aquestes màquines d’oxigen és «part del tractament» del pacient.«L’oxigen és un fàrmac que té un efecte sobre els vasos del pulmó. No es pot utilitzar de manera temporal o puntual, o només quan es tingui sensació d’ofec. Han d’utilitzar-lo totes les hores prescrites i a aquests pacients la llum se’ls ha disparat», assegura.
Entre un 20% i un 25% dels pacients amb MPOC dels serveis de pneumologia viuen connectats a una màquina. «Alguns abandonen el tractament i és terrible. Els pacients que no utilitzen oxigen tenen pitjor evolució, moren abans», conclou.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.