Salut i pobresa energètica

Viure connectat a una màquina: «La factura de la llum se m’ha triplicat»

  • Salvador Mañosas, de 71 anys, té una malaltia respiratòria que l’obliga a estar sempre endollat al corrent

Viure connectat a una màquina: «La factura de la llum se m’ha triplicat»

Jordi Cotrina

2
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

Salvador Mañosas, de 71 anys, viu connectat les 24 hores del dia a una màquina d’oxigen. Té la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), per la qual rep tractament a l’Hospital del Mar de Barcelona. «A casa estic tota l’estona endollat a una màquina i, quan surto al carrer, n’he de portar una de portàtil. A més, a la nit dormo connectat a una màquina d’apnea del son», explica. Té una discapacitat del 68%.

Els mesos d’agost, setembre i octubre, la factura de la llum se li va triplicar a causa de la pujada de preu de l’electricitat. Si abans Mañosas en pagava 60 euros al mes, amb aquestes pujades va arribar a pagar-ne fins a 180. «Vaig remoure cel i terra... Fins i tot vaig trucar als diaris. I després el senyor d’Iberdrola [el president, Ignacio Sánchez Galán] dient que els que no som a la tarifa regulada som tontos...», es queixa Mañosas, que viu al districte de Sant Martí.

Mañosas, tot i que és un pacient energeticodependent (ja que necessita l’energia per sobreviure), no pot accedir al bo socialperquè es passa en 60 euros de la renda anual. «Jo sempre he pagat tarifa regulada. Els últims mesos, el mercat és més assequible, però continua sent elevat. «També espero les ajudes per canviar-me la banyera per un plat de dutxa», assegura.

Per pagar les factures que se li van triplicar amb les pujades, Mañosas va haver d’«estrènyer la bossa». No té ajuda per pagar la llum, ja que el protocol per protegir els malalts que depenen de l’energia només cobreix els talls de llum. Viu amb la seva dona, que l’ajuda a cuidar-se. A Catalunya, unes 115.000 persones depenen sí o sí de l’electricitat per continuar vivint.

Notícies relacionades

«Tot això m’afecta la butxaca perquè la pensió és la que és. No puc fer despeses de cap mena el mes que em claven el pessic, perquè no hi ha més ingressos», explica Mañosas, a qui van diagnosticar fa cinc anys i que considera que la situació de malalts com ell sembla que sigui un «tema tabú» en els mitjans de comunicació. «La gent no es manifesta».

És per això que demana «ajudes» per als pacients que viuen 24 hores connectats al corrent. «Si les màquines les posa la Seguretat Social perquè les consideren un medicament, ¿per què el cost d’aquestes màquines no es considera un medicament? Hauria d’estar subvencionat», afirma.