Així t’hem explicat la pandèmia de la covid-19 aquest 2022

Des de desembre del 2021, la variant òmicron ha sigut la dominant del coronavirus (després d’haver desplaçat la variant delta) i la que ha causat més contagis. A diferència de variants anteriors, el quadro de símptomes és més ampli però més lleu. Per tant, la malaltia és menys greu.

Els símptomes més freqüents són la tos, la congestió nasal i la fatiga, que duren una mitjana de quatre dies. Els símptomes que duren tres dies són el mal de coll, els esternuts i la falta de gana.

També és freqüent el mal de cap, la febre, la disminució de l’olfacte, la respiració forta, el dolor abdominal i el dolor muscular, tot i que, en general, solen desaparèixer passats dos dies.

Sí. La més destacada ha sigut la centaurus, apareguda a l’agost. Centaurus és el nom no oficial de la variant BA.2.75. Fins ara les variants de segona generació només s’han trobat en uns quants casos dins d’una regió. Però la BA.2.75 s’ha estès a múltiples regions, el primer del seu tipus a fer-ho. La variant BA.2.75 té noves mutacions en la proteïna espiga, de les quals la G446S i l’R493Q són particularment preocupants, ja que li donen a la variant la capacitat d’evadir diversos anticossos, segons diversos experts. Això significa que pot infectar persones que han sigut vacunades o que han sigut infectades prèviament.

El viròleg Tom Peacock, de l’Imperial College de Londres, va dir que el més preocupant a seguir amb atenció urgent és que la nova supervariant té 45 mutacions amb BA.5 i 15 que són exclusives. Entre elles, destaquen 8 mutacions en la proteïna Spike, que facilita l’entrada del virus a les cèl·lules humanes. En particular hi ha cinc mutacions en el domini N-terminal «que són uns objectius ideals per a la neutralització dels anticossos», va dir el científic.

Al juliol, un informe elaborat pel Consorci de Seqüenciació del genoma del SARS-CoV-2 de l’Índia (INSACOG), dependent del Ministeri de Ciència i Tecnologia indi, va advertir que òmicron ja estava «en transmissió comunitària i que s’havia tornat dominant en múltiples àrees metropolitanes, on els nous casos havien anat augmentant exponencialment». El document assenyalava, a més, que el subllinatge d’òmicron, conegut com a BA.2, batejat com a òmicron silenciosa o sigil·losa, s’havia detectat en una «fracció substancial» de l’Índia durant aquell període.

Els símptomes de l’òmicron sigil·losa són, pel que s’ha registrat fins al moment, bastant similars als de l’òmicron general: tos, fatiga, congestió nasal, mal de coll i cefalea. Alguns dels símptomes més habituals en altres variants, com la falta de gust i olfacte, apareixen amb menys freqüència en pacients afectats per aquest llinatge del coronavirus.

Els estudis sobre la variant òmicron han confirmat que aquesta soca afecta menys els pulmons que variants anteriors i, en canvi, afecta més el coll. Els investigadors creuen que el fet que òmicron es focalitzi en el coll explicaria per què aquesta variant és més infecciosa però menys mortal.

«Òmicron sembla més capaç d’infectar el tracte respiratori superior i afectar les cèl·lules del coll. És molt preliminar, però els estudis en marxa apunten en aquesta direcció», assenyalava al gener Deenan Pillay, professor de virologia de la University College de Londres. Pillay apunta que les diferents mutacions haurien alterat la capacitat d’infecció del virus.

Si el virus produeix més cèl·lules al coll, això el converteix en més transmissible, cosa que explicaria la ràpida transmissió de l’òmicron. En canvi, les variants que afecten més el sistema pulmonar són potencialment més perilloses, tot i que menys contagioses.

La va anunciar l’epidemiòleg Oriol Mitjà a l’abril, després de contagiar-se de covid-19 per Sant Jordi. Mitjà va demanar llavors que Salut tornés a introduir les proves, el confinament, les mascaretes i la ventilació. «La població ha anat perdent immunitat i han arribat variants més transmissibles, com la BA.2 i l’XE», va afirmar.

Espanya i Occident en general no han viscut, aquest any, noves onades de covid-19. Sí que hi ha hagut pics del virus, però les onades viscudes en anys anteriors no s’han produït. Al març, l’infectòleg Oriol Mitjà va vaticinar a EL PERIÓDICO que al setembre hi hauria una nova onada de coronavirus amb una nova variant. No ha sigut així. Tot i que hi ha hagut repunts de la incidència i noves soques, la situació no ha arribat a ser tan greu com en altres èpoques.

Mitjà va alertar llavors sobre el fet que la societat es pensava que la pandèmia s’havia acabat quan no és cert. Un exemple és la situació que està vivint en aquests moments la Xina, amb la covid desencadenada després de l’eliminació de la política covid zero i una baixa taxa vacunal. Els EUA, Itàlia i el Japó ja han imposat restriccions als passatgers procedents de la Xina.

Hi ha diversos motius pels quals algunes persones no s’han contagiat (o això creuen) de covid-19. La primera raó, i potser la més evident, és que una part de les persones que afirmen no haver-se contagiat de covid-19 en aquests dos anys han passat la infecció sense saber-ho. 

Un altre dels motius és la immunitat innata: la primera barrera que forja el nostre organisme per fer front a «amenaces» externes. «Hi ha persones que tenen aquesta primera barrera de la «maquinària immunològica» molt més resistent que la de la resta. Així, en cas d’entrar en contacte amb el coronavirus, poden  controlar el virus de manera molt més eficaç i eviten que la infecció es propagui cap a altres òrgans», explicava l’immunòleg Julià Blanco, d’IrsiCaixa, a aquest diari. La fortalesa de la immunitat innata depèn d’un ampli ventall de factors genètics i biològics.

En tercer lloc, la segona barrera del sistema immunitari és la immunitat adaptativa, que té a veure amb la memòria del nostre sistema immune per recordar infeccions passades i crear barreres per evitar futurs contagis.

A més, les persones que han passat un refredat recentment (o que són molt susceptibles a agafar refredats) podrien tenir certa immunitat davant la covid-19. Aquesta és una de les hipòtesis que estudien els científics per intentar explicar per què algunes persones han pogut esquivar els contagis de covid-19 durant tant temps. Aquesta teoria, coneguda com immunitat creuada, postula que si una persona ha passat un refredat (una infecció també causada per la família dels coronavirus) el seu sistema immune ha desenvolupat un ventall de defenses que també poden servir davant les infeccions del coronavirus responsable de la covid-19.

Però, més enllà de la fortalesa de les diferents capes del sistema immune, la capacitat d’algunes persones d’esquivar els contagis de coronavirus continua sent un misteri. Per això mateix, el 2022 es va posar en marxa la investigació més gran realitzada fins ara per intentar esbrinar què tenen en comú els «superimmunes» a la covid-19.