Les microdosis de psicodèlics: un ‘boom’ de risc incert a Silicon Valley que arriba a Espanya

«Els consumidors de microdosis diuen que tenen efectes en la productivitat. Hi ha persones que reporten molts beneficis. Tanmateix, els assajos clínics no troben un benefici clar comparat amb el placebo», explica Óscar Soto Angona, psiquiatre i investigador del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i president de la Societat Espanyola de Medicina Psicodèlica, entitat que busca acostar l’ús clínic de les substàncies psicodèliques amb finalitat terapèutica.

Si bé hi ha diversos assajos clínics que demostren l’eficàcia de certes substàncies psicodèliques (com la psilocibina, l’LSD o l’MDMA), sempre sota supervisió mèdica, en un marc sanitari i amb l’acompanyament d’una teràpia psicològica, per tractar trastorns mentals com la depressió o l’estrès posttraumàtic, no hi ha cap evidència científica entorn de les microdosis, que són substàncies que els consumidors ingereixen pel seu compte i amb risc.

«En les microdosis de psicodèlics, hi ha diferència entre el que reporta la gent i els assajos clínics controlats. La gent reporta beneficis amb el consum de microdosis [rendeixen més a la feina, augmenta la seva creativitat], però els assajos diuen que les microdosis no tenen beneficis, tampoc sobre cap problema de salut mental determinat. De fet, els beneficis reportats poden estar relacionats amb l’efecte placebo», remarca Soto Angona, idea que recolzen més psiquiatres consultats per aquest diari.

Segons l’advocat del bufet Brotsabert Francisco Azorín, el consum de microdosis està creixent «de manera exponencial» perquè la psilocibina és a prop de ser «reconeguda» com a tractament per a la depressió. A Espanya, aquestes microdosis de psilocibina es poden comprar per internet, a la ‘darknet’, així com en «cases privades». També es poden portar dels Països Baixos, però el consum al nostre país «no està regulat ni reconegut per tractar cap malaltia».

«Desconeixement»

L’auge de les investigacions (tant als EUA com a Espanya) sobre l’ús de psicodèlics, amb eficàcia provada, per tractar trastorns mentals i l’actual pandèmia de la salut mental estan impulsant el consum d’aquestes microdosis, a títol individual i sense supervisió mèdica, sobre les quals no hi ha estudis provats.

Tot i així, els experts creuen que el seu risc és «bastant baix», precisament per les baixa quantitat de psilocibina que contenen. Malgrat això, demanen cautela. «Tot i que no són substàncies que puguin ser especialment perilloses, no en coneixem bé els efectes. No se’n sap l’efecte a llarg termini, però davant el dubte és millor evitar aquestes pràctiques mentre no hi hagi més investigació», apunta Antón Gómez-Escolar Sanz, membre d’Energy Control, psicofarmacòleg i autor de la ‘Guía esencial del renacimiento psicodélico’.

Notícies relacionades

Els Estats Units es llancen a tractar les malalties mentals amb drogues psicodèliques

Els metges alerten de la barreja fatal de policonsum de drogues i fragilitat mental

A més, Gómez-Escolar assenyala una característica d’aquestes «substàncies il·legals»: la persona no sap el que està prenent realment. «Al mercat regulat no hi ha aquest risc. Una persona pot estar prenent una substància que es pensa que és LSD i no ho és. Tot i que tot apunta que no hi haurà gaires problemes de seguretat perquè són dosis molt baixes, falta investigació».

Per al psiquiatre de l’Hospital Clínic Santiago Madero, les microdosis de psilocibina són «com els suplements vitamínics», substàncies amb un «perfil de seguretat molt alt» però dels quals s’ignoren els riscos «a llarg termini».