La telemedicina després de la covid: «Hi ha coses que s’han de visitar sempre».

«Ara el que estem fent és racionalitzar el seu ús. Hem vist que pot ser útil per resoldre les necessitats d’alguns pacients», explica Meritxell Sánchez-Amat, metge del CAP Besòs i presidenta del Fòrum Català d’Atenció Primària (Focap). La pandèmia, reconeixen els sanitaris, va obligar a recórrer més a la telemedicina en un moment en què els CAP estaven monopolitzats per la covid-19.

«A nosaltres, les infermeres, ens agrada veure les persones presencialment. La telemedicina s’ha portat a un extrem i ara busquem un equilibri», remarca Ester Giménez, presidenta de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària (Aificc). Hi ha visites que no requereixen que el pacient visiti el CAP. Giménez posa com a exemple el seguiment, que es pot fer a través de les e-consultes, de pacients que s’han descompensat una mica.

«Però hem de tenir en compte que hi ha d’haver un equilibri i que la telemedicina pot ser una barrera per a la gent gran», reconeix aquesta infermera. La fractura digital va quedar de manifest en plena pandèmia, quan Catalunya va aprovar l’obligatorietat d’utilitzar el certificat covid per entrar als bars, restaurants, gimnasos i residències. S’hi accedia a través de La Meva Salut i es portava guardat al mòbil. 

Sense habilitats tecnològiques

Sense habilitats tecnològiquesPerò molts avis no disposen d’internet ni d’un ‘smartphone’, i tampoc tenen les habilitats tecnològiques necessàries per accedir a la web. Aquesta fractura digital també va afectar les persones migrants que, per qüestions lingüístiques, es van quedar fora del sistema.

Precisament aquesta fractura digital comporta que molta gent vagi al CAP o a les urgències hospitals i centres de salut perquè no saben com sol·licitar una visita via internet. «Hem de pensar en aquestes persones, gent gran i gent amb barreres idiomàtiques, i que puguin accedir al sistema», valora Giménez.

«La pandèmia ens va obligar a utilitzar el telèfon mòbil d’una manera intensiva. Vam posar en marxa trucades, videotrucades, correus electrònics, ‘apps’ com La Meva Salut...», diu, per la seva banda, Jaume Sellarès, metge de família del CAP Sardenya i vicepresident del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (Comb).

El recurs de les urgències

No hi ha xifres sobre quant s’ha impulsat la telemedicina en els CAP en els últims tres anys, però és una realitat que tots els sanitaris reconeixen i, en general, valoren positivament, si bé hi ha pacients que se’n queixen. «Des de la pandèmia, moltes visites són per telèfon. La gent acaba anant a les urgències i allà hi ha moltíssims pacients », es queixava, el desembre passat a EL PERIÓDICO, Maria Guardia, una veïna de Sant Andreu que havia d’esperar un mes perquè la veiés el seu metge de capçalera.

Notícies relacionades

La sanitat pública a Europa: una bomba de rellotgeria

L’hospital per a covid del Moisès Broggi és buit i sense malalts per la falta de personal

«Si tens mal de panxa, el metge t’ha de veure i t’ha d’explorar. Però per exemple, en època de covid, tenir febre i tos era sinònim de tenir covid i això es podia resoldre telemàticament», opina Sellarès. Creu que, amb les persones joves, sí que es pot utilitzar més «aquesta via». Tot i que insisteix: «Hi ha coses que s’han de visitar sempre». I cada vegada els metges de capçalera fan més visites, entre les presencials, telefòniques i e-consultes.

A més, Sellarès reivindica que l’accessibilitat (un aspecte molt denunciat per la ciutadania, ja que hi ha els que han d’esperar fins a 30 dies, com Maria Guardia, perquè els vegi el seu metge de família) ha de ser una cosa «global» del sistema sanitari i no només responsabilitat dels centres de salut. «¿Què hi fa que el metge t’atengui si et demana una prova complementària i l’hospital no te la programa fins d’aquí sis mesos?», conclou Sellarès.