Infeccions respiratòries

¿Per què aquest any duren tant els refredats?

Metges de família i pediatres asseguren veure pacients amb quadros virals que semblen allargar-se més que altres temporades

¿Per què aquest any duren tant els refredats?

Manu Mitru

4
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

Tot i que no hi ha dades que demostrin que els refredats d’aquest any durin més que altres hiverns, aquesta sí que és la percepció que tenen molts metges de família i pediatres. D’altres, tanmateix, matisen que no és que hi hagi símptomes més prolongats, sinó que hi ha diversos virus circulant que van encadenant infeccions diferents.

«La gent comenta que té més símptomes prolongats, tot i que no és una cosa que puguem objectivar», diu l’epidemiòleg Antoni Trilla, cap de Medicina Preventiva de l’Hospital Clínic de Barcelona. Segons ell, no hi ha una explicació «clara i única» de per què passa això, tot i que creu que una «possible» raó és que aquest hivern hi ha una «alta circulació» de virus de refredats, és a dir, de virus que no són la covid-19, com els dos anys enrere.

«Venim de dos o tres anys que hem estat més protegits, més aïllats, utilitzant mascaretes, i aquest any hem tingut més contacte amb aquests virus. Això fa que el nostre entrenament immunitari s’hagi deteriorat. No és que hàgim perdut la immunitat, és que no estem entrenats», assenyala Trilla.

Aquest epidemiòleg recorda que l’absència de les restriccions que van marcar els anys anteriors (sobretot, la mascareta, que deixa de ser obligatòria demà al transport públic) ha fet més freqüents els contagis, «i això fa que la gent tingui més símptomes i es reinfecti».

També Jordi Mestres Lucero, metge de família i vocal de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic), té la percepció que els refredats «duren més dies» que altres anys. «Veiem que els símptomes s’allarguen més, però no són més greus», explica Mestres. Per exemple, la tos o la congestió «duren més», uns «10 dies aproximadament», però no és res «exagerat».

Aquest metge de capçalera assenyala «diverses hipòtesis». «Durant diversos hiverns vam estar més exposats a la covid i hi va haver aquest desplaçament d’altres virus. Ara, el nostre sistema immunitari s’està reactivant, s’està posant al dia», explica Mestres. D’alguna manera, el sistema immunitari està fent «com un ‘reset’».

Diversos virus circulant

Tanmateix, Toni Soriano, metge de la Unitat de Patologia Infecciosa i Immunodeficiències de Pediatria de l’Hospital de la Vall d’Hebron, assegura que no és que els refredats estiguin sent més llargs, sinó que «hi ha més virus circulant alhora», i pot fer l’efecte que els quadros virals s’allarguen més.

Per exemple, ara a Catalunya hi està havent molta grip B, però a finals d’any hi va haver molta grip A, i prèviament, molt virus respiratori sincicial (VRS, el responsable de la bronquiolitis). «Van apareixent diferents onades epidèmiques de diferents virus, i es té la sensació que els refredats no s’acaben mai, però és perquè anem enganxant diferents virus», explica aquest pediatre. Soriano no descarta que hi hagi un pic de grip B com el que hi va haver fa setmanes de grip A.

Pujada de la grip

A Catalunya, la grip torna a ascendir de manera clara, mentre que la covid continua en nivells baixos, amb un descens dels ingressats i un mínim històric de crítics a l’uci des de l’inici de la pandèmia: set pacients. La incidència del conjunt de les infeccions respiratòries agudes (IRA) mostra una nova tendència ascendent a Catalunya, amb 60.014 casos registrats la setmana del 30 de gener al 5 de febrer, segons el Sistema d’Informació per a la Vigilància d’Infeccions a Catalunya (Sivic).

Els diagnòstics de grip són 7.090 aquesta última setmana, enfront els 4.257 de l’anterior, i la incidència estimada passa de 137 a 226 casos per cada 100.000 habitants, fet que indica un possible nou inici d’un pic epidèmic (que seria el segon de la temporada),

També augmenta la covid, tot i que en nivells molt més baixos: a l’atenció primària els diagnòstics creixen de 1.189 a 1.396 positius i la incidència estimada passa de 28 a 34 casos per cada 100.000 habitants.

A les mostres del sistema sentinella, el SARS-CoV-2 és el menys present (4,4%) i lideren la grip (29,1%) i el rinovirus (22,3%).

Notícies relacionades

Als hospitals, descendeixen lleugerament els ingressats amb covid, de 383 a 356, i l’última setmana les ucis han registrat dos mínims històrics des que va començar la pandèmia: el dia 4 de febrer eren només set els crítics per aquesta malaltia i l’endemà van passar a vuit.

Fins al present, la xifra més baixa de pacients a l’uci per covid era de nou i s’havia registrat en alguns dies del setembre passat. L’última setmana, han mort 24 persones per covid, enfront les 38 de la setmana anterior.