Els contagis de grip aviària entre mamífers fan saltar les alarmes

El H5N1, el virus de la grip aviària, es dona sobretot en aus, tant salvatges com de corral. Però ara «han saltat les alarmes», perquè s’han observat «molts casos en mamífers». Espanya va registrar el 2022 fins a 37 focus de grip aviària en aus de corral, segons el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Però, a més, cal sumar-hi altres casos en aus silvestres i captives. A l’octubre, hi va haver un brot en una granja de visons de Carral (la Corunya). I un treballador d’una granja avícola de Guadalajara va donar aquell mes positiu en grip aviària, si bé es desconeix si era «asimptomàtic» o «simplement tenia virus al nas», diu Cañelles.

El que preocupa d’aquest brot és que en algun moment salti a l’ésser humà. «Això ha sigut el que ha fet saltar totes les alarmes: als EUA hi ha hagut més de 200 casos en mamífers com ara ossos o lleons marins. I quan es transmet molt en mamífers, sempre hi ha el perill que salti als humans, però és una cosa que no ha passat encara», explica aquesta immunòloga.

A Espanya, el brot a la granja de visons de Galícia va tornar a posar aquesta malaltia en el punt de mira de les autoritats sanitàries. La Comissió de Salut Pública ha publicat recentment un document de resposta i actuació davant la grip aviària, que inclou, entre altres mesures, un sistema de doble vigilància per a qualsevol persona exposada en una granja a aus i visons infectats, fins i tot amb equips de protecció individual (epis), així com cribratges per augmentar la detecció d’asimptomàtics.

Contagis entre visons

Sempre hi ha hagut casos solts de persones (sobretot treballadors de granges) que es contagiaven de grip aviària. En els últims anys, assenyala Cañelles, el nombre de contagis va anar reduint-se, així que es pensa que el virus H5N1 «no salta amb tanta facilitat» als humans. Però, ara, que tants mamífers s’estiguin contagiant infon temor. «Sobretot perquè s’estan contagiant visons, que s’assemblen molt a les fures. Les fures s’utilitzen com a model de laboratori de la grip, ja que el seu sistema immunitari és molt semblant al dels humans», explica la investigadora del CSIC.

El que s’està investigant ara és si, en el cas del brot de la granja gallega, hi ha hagut «transmissió entre visons» o si realment es van contagiar per estar en contacte amb aus o per menjar aliments contaminats. Però és una cosa difícil d’investigar perquè, quan sorgeix un brot de grip aviària (i això va passar a Galícia) «se sacrifiquen tots els animals», ja que el virus «es pot estendre moltíssim».

Cañelles crida a «seguir molt de prop» aquest brot i continuar investigant les granges de visons. «Ens interessa saber si els mamífers es contagien d’una au o si són capaços de contagiar-se entre ells [d’això últim encara no hi ha evidència]. De moment s’ha vist que han estat en contacte amb aus infectades, però cal investigar-ho bé», diu.

No és grip A ni B

Notícies relacionades

¿Per què aquest any duren tant els refredats?

La saturació de la sanitat pública augmenta la pressió i les llistes d’espera de la privada

Catalunya va viure a finals del 2022 un pic de grip A humana i ara està en ascens la grip B. Però cap de les dues té a veure amb la grip A aviari. La grip A humana és més lleu i se’n fan vacunes cada any. L’aviària, depenent de la soca, és lleu o més greu en ocells, però quan ha passat a humans sempre és «molt greu». La grip aviària té una mortalitat del 50% en humans. «Si no estem més preocupats és perquè acabem de passar una pandèmia», opina Cañelles.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el risc per als humans de la grip aviària continua sent «baix». «L’H5N1 s’ha propagat entre els ocells de corral i les aus silvestres durant 25 anys», va dir dimecres el director general, Tedros Adhanom Ghebreyesus, que va matisar que els informes recents d’infeccions en visons, llúdries i lleons marins «han de ser monitorats de prop».