Els científics critiquen al Govern la seva negativa a què Catalunya opti a acollir l’Agència Estatal de Salut Pública

«Catalunya ha tingut un paper molt actiu en la configuració de l’organització sanitària a Espanya, i de manera destacada en l’àmbit de la salut pública», deia aquest manifest, firmat, a títol personal, per persones de la talla de Carme Borrell (gerent de l’Agència de Salut Pública de Barcelona), Antoni Plasencia (director general de l’Institut de Salut Global ISGlobal), Magda Campins (investigadora del grup d’epidemiologia i salut pública de la Vall d’Hebron), Salvador Macip (catedràtic de Medicina Molecular a la Universitat de Leicester i de la UOC) o Guillem López Casasovas (catedràtic i director del Centre de Recerca d’Economia de la Salut de la UPF), entre molts d’altres.

De moment, només se sap que l’acabada de crear Agència Estatal de Salut Pública (una «prioritat» del Govern espanyol després de la pandèmia, segons la ministra Darias) no estarà ubicada a Madrid, perquè l’objectiu és descentralitzar alguns organismes. Per ara rivalitzen per convertir-se en seu estatal d’aquesta agència Múrcia, Galícia, Aragó, Andalusia, Astúries, Castella i Lleó, el País Valencià i Extremadura. Ultimen les seves candidatures i es mantenen a l’espera de conèixer quins requisits demanarà Sanitat.

Però Catalunya hi ha renunciat. «Ni ho volem ni ho deixem de voler. El nostre model és l’Agència de Salut Pública de Catalunya (Aspcat), que és la que tenim i estem desplegant», asseguren fonts de la Conselleria de Salut a aquest diari. Tanmateix, altres fonts pròximes al Govern reconeixen que hi ha por de la «invasió de competències». «Més Espanya a Catalunya, no» és una de les frases que més fonts consultades per aquest diari han sentit des de l’entorn contrari a rebre aquesta agència, la creació de la qual va ser aprovada el 7 de febrer pel Consell de Ministres.

Plus de recursos i valor afegit

L’Agència Estatal de Salut Pública tindrà uns 250 llocs de treball, no tots de nova creació, ja que alguns serien per a persones que treballen ja al Ministeri de Sanitat o a l’Institut de Salut Carles III.

«Localitzar l’Aesap aquí comportaria beneficis per a Catalunya i per al conjunt d’Espanya, ja que atrauria talent des d’Espanya i Europa. Un no s’ha de preocupar pel temor de la invasió de competències que alguns argumenten, ja que les activitats de l’Aesap involucraran tots els recursos existents i serà necessari treballar en estreta col·laboració», raona l’epidemiòleg Fernando G. Benavides, signant del manifest.

«A l’octubre vam firmar aquest manifest perquè creiem que Catalunya té capacitats en matèria de salut pública, i fèiem una crida a les autoritats catalanes per plantejar la candidatura de Catalunya en aquest procés», assenyala per la seva banda el director d’ISGlobal, Antonio Plasencia. «Una agència d’aquest calibre donaria recursos i valor afegit i ajudaria Catalunya a ser en la davantera de la salut pública d’Espanya, treballant amb totes les comunitats», afegeix. «La salut pública no hi entén de fronteres», reivindica.

Bona part de la comunitat científica catalana creu que «a Catalunya li aniria millor amb l’agència aquí». «Com més organismes tinguem a Catalunya, tot i que siguin d’una altra Administració, millor. Em costa veure que la lectura política es pugui carregar un projecte d’aquestes característiques», assenyala Plasencia, que creu que decisions així fan «més petita la societat i l’aïllen més», una cosa «contrària a la protecció de la salut». Per a ell, és una «oportunitat perduda per atraure i retenir talent», una cosa que la societat no es pot «permetre».

Només un 2% a la salut pública

Qui mostra més recels a l’imaginar-se Catalunya com a seu de l’Aesap és Joan Guix, exsecretari de Salut Pública i una personalitat pròxima a l’entorn d’ERC. «Les competències de salut pública són a les comunitats. El ministeri coordina però no pot imposar decisions. Hi ha una por de no saber quina serà la forma de relació amb les comunitats i per si serà una eina de recentralització», assenyala Guix, que reconeix que, depenent de quina sigui finalment la seu de l’organisme, «caldrà veure si la ‘crème de la crème’ de l’epidemiologia es traslladarà allà a treballar».

«El que fa falta és una agència europea. No veig la necessitat d’una agència estatal», diu. Tanmateix, altres col·legues seus matisen que no està prevista la creació d’una agència europea ni a Catalunya ni a cap altre lloc». Guix destaca també que la partida de Salut destinada a la salut pública continua sent baixa, ja que només se li dedica entre l’1% i el 2% del pressupost, mentre que hauria de ser d’entre el 4% i el 5%.

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

L’actual gerent de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (Aspb), Carme Borrell, defensa sense embuts que Catalunya hauria de ser la seu d’aquest nou organisme perquè té «els professionals i la història d’haver treballat en salut pública». «Veiem aquesta nova agència coordinant el treball de les comunitats, no fent el que ja fan aquestes. Amb la covid vam veure que feia falta coordinació: una autonomia feia una cosa i una altra, una altra».

«Catalunya ha sigut pionera en la salut pública a escala estatal. Hi ha universitats que tenen un pes important. Em sorprèn que no hi hagi interès per una agència d’aquest tipus, que podria ser una oportunitat per connectar amb moltes coses que es fan a escala internacional», apunta un altre dels signants del manifest, l’epidemiòleg Pere Godoy.