Més traves per anar a l’especialista: la primària alerta que els hospitals rebutgen derivacions de pacients

L’atenció primària manté que els hospitals estan rebutjant part d’aquestes derivacions. Són pacients que no consten en cap llista d’espera, per la qual cosa no consten als números oficials oferts pel Servei Català de la Salut (CatSalut). El sindicat Metges de Catalunya (MC) coincideix que hi ha pacients que no s’estan comptabilitzant. Els metges dels CAP atribueixen aquesta realitat a l’elevat volum de treball dels facultatius, a la falta de personal i al «menyspreu» cap a la primària. La Conselleria de Salut, que reconeix l’existència d’aquesta problemàtica, assegura que la majoria de vegades es tracta d’un «canvi de circuit» (per exemple: es demana la visita d’un cirurgià, quan en realitat ha de veure’l un traumatòleg).

Aquesta realitat, no obstant, contrasta amb les últimes dades oficials del Servei Català de la Salut, que daten de desembre del 2022. Segons el CatSalut, la mitjana d’accés a totes les especialitats era fa dos mesos de 91 dies (tres mesos), un 7,6% menor que el 2021 i un 8,3% menor que el 2019, l’any previ a la covid (la pandèmia va disparar les llistes d’espera).

Segons el CatSalut, algunes especialitats, com per exemple l’al·lèrgia, han reduït el seu temps d’espera un 25% respecte al 2021 i fins i tot un 44,7% en comparació amb el 2019 (la mitjana d’espera és ara de 68 dies, mentre que fa dos anys era de 91 i el 2019, de 123). El mateix passa amb l’oftalmologia: el temps d’espera és ara de 83 dies, un 3,5% menys que el 2021 (86 dies) i un 17,8% menys que el 2019 (101 dies). I l’otorrinolaringologia: la mitjana és avui de 98 dies, un 10% menor que el 2021 (109 dies) i un 3% menor que el 2019 (101 dies).

No consten al sistema

No obstant, l’atenció primària insisteix que hi ha un volum de pacients que estan esperant a ser atesos per l’especialista a qui no se’ls dona cita i que no consten en el sistema. «Abans de la covid, era molt excepcional que un especialista et tornés una derivació, però ara s’ha incrementat molt», assegura Jaume Sellarès, metge del CAP Sardenya i vicepresident del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB). Es tracta d’una cosa, en paraules de Sellarès, que «genera mal rotllo» entre metges perquè és una desautorització cap al metge de capçalera.

Sellarès atribueix aquesta realitat a la quantitat de feina que tenen, com els de la primària, els facultatius dels hospitals. A més, ara hi ha menys metges que fa tres anys, abans de la pandèmia, perquè «el ritme de les jubilacions està per sobre de les noves incorporacions». El problema és que, quan aquestes derivacions són rebutjades des de l’hospital, el metge de primària «no té ningú al darrere». ¿I què fa? «Si la resposta és raonable –com per exemple provar un tractament nou– i ens aporta alguna solució, ho acceptem. Si no, tornem a fer una altra vegada una derivació amb més contundència», diu el vicepresident del COMB.

Rebutjar derivacions del CAP porta que les llistes d’espera a l’especialista «semblin més reduïdes» perquè aquests pacients rebutjats «no s’arriben ni a comptabilitzar», diu Sellarès. Com sempre, la situació no és homogènia a tot Catalunya i hi ha zones en les quals passa més. «A Barcelona, en general, estem amb unes llistes d’espera excessives. I, per a algunes especialitats, intolerables. Les que generen més derivacions de la primària són dermatologia, traumatologia, oftalmologia i otorrinolaringologia», assegura.

Fonts de Salut, per la seva banda, neguen que aquesta realitat tingui a veure amb la falta de personal o les llargues jornades laborals, i l’atribueixen a «canvis de circuits». La conselleria assegura que estan treballant per reduir aquests casos «fins a l’1%, a tot estirar».

La «derivació virtual»

Segons la presidenta del Fòrum Català de l’Atenció Primària (Focap), Meritxell Sánchez-Amat, la pandèmia va portar que s’institucionalitzés la «derivació virtual»; és a dir, el metge de família fa una consulta sobre l’usuari a l’especialista a través del sistema informàtic. L’especialista, allà, decideix si visita el pacient directament o si demana abans una prova. «Però hi ha especialistes que diuen que aquest pacient no és per a ells, que no fa falta visitar-los... No ho assumeixen», assenyala Sánchez-Amat.

Notícies relacionades

Llistes d’espera en la salut mental: més de 1.600 pacients busquen residència a Catalunya

L’hospital per a covid del Moisès Broggi és buit i sense malalts per la falta de personal

Això últim, segueix Sánchez-Amat, ha augmentat amb la pandèmia i amb l’increment de les derivacions virtuals. «Es va trencar l’acord tàcit, que forma part del codi deontològic del COMB, de visitar pacients derivats per altres col·legues», assegura aquesta metge de família del CAP Besòs. «Hi ha serveis que perverteixen el sistema per no visitar pacients i que utilitzen la primària per fer proves i rebutjar derivacions. Això es va generalitzar amb la covid i, passats tres anys, seguim igual», assegura. Sánchez-Amat denuncia que, dins del sistema, hi ha un «menyspreu» de l’atenció primària. «El metge de capçalera coneix el pacient, sap que alguna cosa no va bé, però no se’l té en compte», diu.

El sindicat Metges de Catalunya (MC) denuncia precisament que el desplegament de les ‘e-consultes’ dificulta la comptabilització dels pacients que estan a l’espera. «El metge de primària fa preguntes a l’especialista, però fins als 40 dies no respon i quan ho fa diu que abans s’han de demanar proves. Aquest pacient no sabem com es comptabilitza», diu el secretari general de MC, Xavier Lleonart. «La sensació és que tot és més embolicat i que hi ha tota una casuística intermèdia que no se sap en quina situació està. Està mal gestionat i fa sensació d’inseguretat», finalitza.