Els hospitals esgrimeixen «motius justificats» per rebutjar pacients derivats dels CAP

Els principals hospitals de Barcelona consultats per aquest diari han preferit passar de puntetes per aquesta problemàtica. «No ens consta que hi hagi aquesta disfunció. No hi ha un increment de rebuig de derivacions», han assenyalat fonts de l’Hospital del Mar. L’Hospital de Vall d’Hebron, el més gran de Catalunya, admet que es rebutgen visites de la primària, però assegura que és per «motius justificats». Posen com a exemples d’aquests rebutjos que el pacient derivat no tingui el Vall d’Hebron com a centre de referència o que hi hagi una «discrepància» entre la patologia i el servei sol·licitat.

Els hospitals també assenyalen que de vegades, des dels centres de salut, s’envien pacients a l’especialista equivocat i això fa perdre molt temps. Salut sí que reconeix que existeix aquesta problemàtica, que atribueix a canvis de circuit, i assegura estar treballant per arreglar-lo.

Pels metges de primària, que els hospitals rebutgin derivacions del CAP és «una manera de maquillar les llistes d’espera». Salut destinarà 100 milions dels seus nous pressupostos a pal·liar-les». Ni tan sols es pot derivar en molts casos; només es pot fer interconsulta virtual i ells responen en la història, amb la qual cosa ni tan sols és un rebuig de la derivació», asseguren fonts de la primària. «Segons el servei i el metge concret la resposta és molt diferent. En general, les especialitats quirúrgiques són les que generen més problemes», afegeixen.

«Trampes per anar més ràpid»

Però no és la versió que donen els metges dels hospitals. «De vegades els metges de la primària fan trampes per anar més ràpid. Per exemple, et diuen que un pacient té una fractura perquè sigui atès més ràpid i, quan aquest arriba al servei, veiem que en realitat està pendent d’una pròtesi, i fa mesos que l’havien d’haver enviat», expliquen alguns traumatòlegs.

També passa que els pacients arriben a «serveis que no els corresponen». «En algun hospital passa al revés: donen tanta prioritat a les proves demanades per la primària que una ecocardiografia demanada per un cardiòleg del mateix hospital triga més a fer-se que una de demanada per família al CAP», asseguren altres metges especialistes.

Falta de recursos

Però més enllà de passar-se la pilota els uns a als altres, les dues parts reconeixen que aquesta situació posa de manifest, una vegada més, la manca de recursos (i, en concret, de facultatius) que afecta tot el sistema sanitari públic tant de Catalunya, com d’altres parts d’Espanya i fins i tot altres països d’Europa.

Tots els facultatius consultats per aquest diari reconeixen que el problema de fons és la «infradotació» de l’atenció primària, amb unes llistes d’espera «pèssimes». «Però a nosaltres també ens falta personal», reclamen des dels hospitals. «Els metges de primària són professionals amb molta sobrecàrrega i pocs recursos que envien pacients a altres professionals amb més recursos però que també estan sobrecarregats», diu una metge d’un hospital. «¿De qui és la culpa?», es pregunta.

Crisi demogràfica

Notícies relacionades

Gossos que guareixen nens amb problemes de salut mental: «Redueixen les crisis fins a tres vegades»

Els científics critiquen al Govern la seva negativa a què Catalunya opti a acollir l’Agència Estatal de Salut Pública

A Catalunya es jubilaran durant la pròxima dècada uns 9.000 metges per als quals no hi ha recanvi. Es tracta d’una crisi demogràfica que organismes com el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (Comb) van denunciar en el seu moment però per a la qual no hi ha hagut cap planificació.

I no només falten metges, sinó també infermeres. Això provoca, per exemple, que l’hospital covid del Moisès Broggi (Sant Joan Despí) estigui actualment buit i sense malalts. És a dir, infrautilitzat. A Catalunya, segons el sindicat Satse, falten al voltant de 24.000 infermeres. I a la primària, segons Metges de Catalunya, falten almenys 800 metges.