Glossari per entendre els avenços sobre el VIH i SIDA

Només es coneixen quatre casos arreu del món de pacients que han aconseguit desfer-se de tot rastre del VIH en el seu organisme. Es tracta de casos molt excepcionals. Tant que, de fet, la seva història s’ha donat a conèixer de manera anònima sota noms com el pacient de Berlín, el de Londres, el de Düsseldorf i el de Nova York. «Aquest fenomen es coneix com a cura esterilitzant del VIH. Es defineixen així només aquells casos en què s’observa que el virus ha desaparegut del tot de les cèl·lules del pacient, a qui no queda ni rastre del genoma viral», explica Blanco.

Tots els casos de cura esterilitzant del VIH descrits fins ara tenen un punt en comú. Tots són pacients contagiats del VIH que, en algun moment de la seva vida, van tenir un càncer hematològic i van haver de passar per un trasplantament de medul·la òssia: un procediment centrat a ‘destruir’ part de les cèl·lules fetes malbé del pacient i a substituir-les per altres de sanes. «Això dona pistes per continuar investigant, però en cap cas suposa un tractament viable per als pacients. No oblidem que, de vegades, aquest tipus de procediments impliquen molts riscos», comenta el científic.

També s’han descrit diversos casos de ‘cura funcional del VIH’. No hi ha estimacions oficials sobre quants pacients encaixen en aquesta definició, però, segons recullen les revistes científiques, hi ha almenys un centenar de casos coneguts arreu del món. «En aquests casos, veiem que els pacients continuen tenint cèl·lules infectades pel VIH, però que el virus no es replica. És l’equivalent a tenir la infecció sota control sense necessitat de tractament», explica Blanco. 

La ‘cura funcional’ del VIH té a veure, principalment, amb el sistema immune dels mateixos pacients. Concretament, amb la capacitat dels limfòcits T per controlar la replicació del virus. Aquests casos són estudiats molt de prop per la comunitat científica per intentar desxifrar quins ingredients genètics poden contribuir al control del virus. De moment, els estudis apunten a un grapat de mutacions genètiques relacionades amb diferents mecanismes del sistema immune.

Dins dels casos de ‘cura funcional’ del VIH, els especialistes distingeixen un perfil molt concret de pacients: els controladors d’elit. Es tracta de persones que es van infectar del virus, que van prendre tractament antiretroviral en les primeres etapes de la infecció i que, anys més tard, van deixar els fàrmacs. En aquests casos, les anàlisis mostren que el virus continua latent a les seves cèl·lules però que no s’expandeix. El cas del pacient de Barcelona, estudiat des de l’Hospital Clínic, encaixaria dins d’aquest perfil.

Un matís molt important per entendre aquest tipus de casos, explica Blanco, és que la ‘cura funcional’ d’aquests pacients no sempre és permanent. «Hi ha casos en els quals la infecció torna a brollar i els pacients han de tornar a prendre antiretrovirals. Això s’explica perquè, a diferència de la ‘cura esterilitzant’, en aquests casos sabem que el virus no ha sigut eliminat del tot», explica el viròleg. 

La immensa majoria de pacients amb el VIH poden mantenir a ratlla la infecció gràcies a l’ús de fàrmacs, però això no significa que estiguin curats. «Els antiretrovirals impedeixen que el virus es multipliqui, però no l’eliminen de tot», explica Blanco. Aquest matís, explica l’expert, és molt important per entendre per què aquest tipus de tractaments només funcionen si es prenen de forma estable i de per vida.

«En el 99,9% dels pacients que deixen aquests fàrmacs el virus torna a rebotar. És com si el virus estigués amagat i quan deixem de banda la medicació tingués una oportunitat per tornar a multiplicar-se», comenta l’immunòleg.