Un alemany, tercer pacient del món curat del VIH després d’un trasplantament de cèl·lules mare

La ciència ha confirmat el tercer cas de curació del VIH al món després d’un trasplantament de cèl·lules mare. Després del pacient de Berlín (2008) i del pacient de Londres (2019), arriba ara el pacient de Düsseldorf. Tot i que el procés mitjançant el qual s’han curat del VIH és complex i no es pot aplicar a totes les persones amb la infecció, aquesta nova fita mèdica demostra que els investigadors són cada vegada més a prop de la curació del VIH.

‘Nature Medicine’ acaba de publicar un estudi del consorci IciStem, coordinat per l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa (al seu torn, impulsat per la Fundació La Caixa, així com per la Conselleria de Salut de Catalunya) i pel University Medical Center d’Utrech (Països Baixos). Es tracta del cas d’un home a qui se li va retirar el tractament antiretroviral contra el VIH de manera supervisada després de sotmetre’s a un trasplantament de cèl·lules mare per tractar una leucèmia mieloide. Quatre anys després, el virus no ha reaparegut.

La investigació demostra l’absència de partícules virals i de resposta immunològica contra el virus al cos del pacient malgrat no rebre tractament durant quatre anys, evidències que permeten a l’equip científic considerar que el cas del pacient de Düsseldorf és un cas nou de curació.

«Fa nou anys que estudiem aquests casos excepcionals en els quals, gràcies a una estratègia terapèutica, el virus queda totalment eliminat del cos. Volem entendre detalladament cada pas del procés de curació per poder dissenyar estratègies que siguin replicables a tota la població», explica Javier Martínez-Picado, investigador ICREA a IrsiCaixa, codirector d’IciStem i coautor de l’article.

El pacient de Düsseldorf

El 2008, un equip mèdic de Düsseldorf (Alemanya) va diagnosticar la infecció pel VIH a una persona que, més endavant, seria coneguda com el pacient de Düsseldorf. Després del diagnòstic, el pacient va iniciar el tractament antiretroviral, que li va permetre controlar la infecció i reduir la quantitat de virus fins a nivells indetectables a la sang. Quatre anys més tard, el 2012, va tenir una leucèmia, és a dir, un càncer a les cèl·lules del sistema immunitari. Així, van haver de realitzar-li un trasplantament de cèl·lules mare.

En aquests casos tan singulars es busca un donant de cèl·lules mare que tingui una mutació anomenada CCR5 Delta 32 (CCR5d32). Aquesta alteració genètica impedeix l’entrada del virus a les cèl·lules diana del VIH (o, el que és el mateix, a les cèl·lules a través de les quals s’expandeix  el virus a l’organisme): els limfòcits T-CD4. D’aquesta manera, es dificulta la infecció. «Que coincideixin tots aquests factors és molt complicat, només un 1% de la població té aquesta mutació i, a més, és necessari que sigui un donant compatible a nivell sanguini per evitar el rebuig del trasplantament», remarca Maria Salgado, investigadora a IrsiCaixa i coautora de l’estudi.

Més de cinc anys després del trasplantament, i havent passat per dues recaigudes de la leucèmia i diverses complicacions, el pacient es va estabilitzar. A partir d’aquell moment, l’equip investigador va consensuar retirar-li el tractament antiretroviral contra el VIH. En el dia d’avui, el pacient de Düsseldorf té 53 anys i està en bon estat de salut. «Quan va deixar de prendre el tractament, li vam fer un seguiment durant 44 mesos i no vam detectar cap rastre de virus a la sang ni als teixits del pacient», apunta Salgado. «Tampoc hem vist cap resposta immunitària característica d’un rebrot viral. Les seves defenses no estan activades contra el VIH perquè no han de defensar-se contra el virus», afegeix. L’equip científic afirma que la persona s’ha curat de la infecció del VIH.

Trasplantament de cèl·lules mare

Notícies relacionades

Apareix el segon pacient del món en el qual el VIH remet sense medicació

40 anys de la sida a Espanya: «Ja sabem que la cura és possible»

Els per ara tres pacients de la història curats del VIH compartien una característica: tenien un càncer hematològic. El primer, el pacient de Berlín, eraTimothy Brown (va acabar revelant la seva identitat), que va morir el 2020, però no a causa del VIH, sinó del càncer terminal que tenia: una leucèmia (com el pacient de Düsseldorf).El segon, el pacient de Londres (que va servir, 11 anys després, per confirmar el cas de Timothy Brown), tenia un limfoma de Hodgkin. Els tres pacients van rebre un trasplantament de cèl·lules mare que els va curar del VIH. A més, les cèl·lules que els van trasplantar als tres tenien aquesta mutació CCR5 Delta 32 (CCR5d32). Amb tot, matisen els metges, el trasplantament de cèl·lules mare és una intervenció d’alt risc i només està recomanada per a pacients amb problemes hematològics greus. El risc de mort és d’entre un 40% i un 50% de possibilitats. Per això no és la solució a la cura del VIH.

Els investigadors estan dissenyant teràpies per poder fer això a llarg termini. La teràpia gènica (que consisteix a extreure cèl·lules, tractar-les al laboratori i reimplantar-les en el pacient) és una futura possible cura d’aquesta malaltia, però encara es troba en fase preclínica. Els investigadors posen èmfasi que el pacient, en cap cas, ha d’interrompre el tractament antiretroviral per compte propi, sinó que sempre ha de fer-ho per indicació mèdica.