Un psicòleg i un psiquiatre i mig per a 225 pacients a l’any: la falta de mitjans llasta la lluita contra l’anorèxia

Entitats com l’Associació de Famílies Contra l’Anorèxia i la Bulímia (Acab) denuncien que «la majoria d’unitats en TCA tenen ara els mateixos recursos que fa anys». No s’han augmentat les places dels hospitals de dia ni els professionals. «S’està treballant amb els mateixos recursos que fa 20 anys, però les persones que necessiten atenció s’han multiplicat per deu», denuncia l’Acab. La Conselleria de Salut esgrimeix que el seu Pla director de salut mental i addiccions prioritzarà la formació de professionals en la primària (CSMA i CSMIJ), augmentarà les places d’hospitalització parcial, enfortirà les unitats de trastorn de la conducta alimentària i crearà una unitat de subaguts especialitzada en TCA d’adults. Però, de moment, les famílies dels afectats se senten abandonades.

I la covid-19 va agreujar la situació. «A l’any rebem unes 225 derivacions, el doble que abans de la pandèmia», descriu Mar Carceller, psiquiatra de la unitat de TCA de Sant Pau. «Hem triplicat les primeres visites des del 2017. Però és veritat que en la pandèmia hi va haver un pic enorme de gent que no hauria debutat si no hagués estat tancada a casa veient a Instagram gent que deia que havia de fer esport», apunta Carceller. La unitat de TCA de Sant Pau, a diferència de la de Sant Joan de Déu (que consta de dues àrees, una d’ingrés total i una altra d’ingrés parcial), només té una àrea d’ingrés parcial, com un hospital de dia.

Més recaigudes

Amb la pandèmia, alerta Carceller, les pacients que abans atenia la unitat (la majoria són dones d’entre 18 i 32 anys, però també hi ha molta població d’entre 35 i 45, i fins i tot gent que supera els 60) «van recaure moltíssim». «Tenim repunt entre les nostres pacients, debuts en persones de 25 anys i nous casos que van debutar en la pandèmia sent menors i ara ja són adults». A més, hi ha molta «anorèxia atípica»: gent que abans tenia un índex de massa corporal (IMC) més alt del que es considera normal que ha perdut pes molt ràpid i que ara està «desnodrida».

Aquesta unitat de Sant Pau, per a la qual hi ha una llista d’espera de tres mesos (tot i que prioritza els pacients més greus, que passen abans), és de referència per a tot el Barcelonès. Té 20 places. Els pacients són de «molt risc». «Ara mateix hi ha nou persones en espera per entrar-hi. Pot semblar poc, però són persones en risc orgànic: tenen pes baix i desnutrició», apunta la psiquiatra, que assegura que tant els seus companys com ella estan «a punt col·lapsar-se».

Agafar-ho «a temps»

«Necessitem més psicòlegs i psiquiatres per donar resposta a tota aquesta gent que està esperant i també a tota aquella que té un trastorn més lleu i, si l’agafem a temps, no recaurà i la malaltia no anirà a més. És important que aquestes persones siguin ateses en unitats especialitzades i no donem l’abast: ara mateix jo he de filtrar i agafar abans els pacients més greus». La unitat de TCA de Sant Pau consta d’un psiquiatre i mig (un que treballa 40 hores i un altre que treballa 20 hores) i un psicòleg (40 hores) per a tot el Barcelonès.

Notícies relacionades

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

Els hospitals assagen amb IA per adaptar el lèxic mèdic

Una persona amb TCA té al voltant d’un 10% de mortalitat. Aquests trastorns «maten més que la covid». Les persones adultes que els pateixen acostumen a debutar en l’etapa juvenil, però després tenen recaigudes. En la pandèmia, relata aquesta psiquiatra, van debutar dones universitàries d’uns 24 anys. També dones durant el postpart. En definitiva, gent que volia «perdre pes» i que després va acabar desenvolupant un TCA.

Segons Carceller, la unitat ha vist sobretot «anorèxia i bulímia», ja que els «afartaments», tot i que tenen més prevalença, es consulten menys.