Els intents de suïcidi en les menors es tripliquen i arriben a un màxim històric

En el fenomen del suïcidi hi ha l’anomenada paradoxa del gènere: sempre han comès més intents les dones que els homes però, en canvi, els suïcidis consumats (és a dir, les morts) es produeixen més en homes que en dones. Però tant els sanitaris com les entitats estan preocupats pel pic de temptatives de suïcidi, més marcat que mai, que hi està havent en nenes i noies. Segons Sant Joan de Déu, el 2020 les urgències psiquiàtriques del centre van tractar 26 nois i 128 noies que es van intentar suïcidar. El 2021, la diferència va ser encara més gran, ja que ho van intentar 31 nois i 360 noies menors. La diferència entre elles i ells és cada vegada més gran.

L’Hospital Sant Joan de Déu ja havia alertat fa mesos en aquest diari que els intents de suïcidi en els menors de 19 anys, dels dos sexes, havien augmentat un 300% el 2021. Tanmateix, el psicòleg Francisco Villar, que coordina el programa d’atenció a la conducta suïcida del menor del centre, adverteix que «totes les persones que entren per la porta de les nostres urgències psiquiàtriques són noies». I ho fan essencialment per dues causes: per temptatives suïcides i per trastorns de la conducta alimentària (TCA).

El mateix diagnòstic fan des de les entitats. Des del 2020, l’Associació Catalana de Prevenció del Suïcidi atén un 15% més de famílies amb fills joves o adolescents que o bé han estat ingressats per temptatives de suïcidi o bé estan hi preocupades. Aquesta entitat no té xifres que diferenciïn per gènere, però la majoria d’aquestes famílies, assegura, arriben preocupades per les seves filles. «Atenem, sobretot, mares de noies», certifica Clara Rubio, presidenta de l’associació.

La Conselleria de Salut de Catalunya ha fet passos, en els últims dos anys, per enfortir la salut mental. Per exemple, ha aprovat un pla de prevenció dels suïcidis amb l’objectiu de reduir per a l’any 2030 la taxa de temptatives i de mort autoinfligida en més d’un 15% (amb una assignació pressupostària de 15 milions en quatre anys). També ha habilitat una línia contra el suïcidi dins del 061 i ha contractat uns 400 referents de benestar emocional en l’atenció primària, entre altres mesures. Entitats com l’Associació Catalana de Prevenció del Suïcidi valoren que Catalunya «va pel bon camí», tot i que és «insuficient». «Més urgent que el rol comunitari és necessari ampliar el nombre de psicòlegs i educadors socials. I assegurar la continuïtat assistencial després d’un ingrés per temptativa de suïcidi», diu Rubio.

L’origen, la covid-19

Les urgències psiquiàtriques dels menors dels dos sexes a Sant Joan de Déu van descendir durant el confinament del 2020, igual que en molts altres països. Un cop va finalitzar l’aïllament, es va observar una recuperació de les urgències psiquiàtriques en nois fins als nivells prepandèmics. Les noies, però, van experimentar una pujada que va acabar duplicant els nivells previs a la covid-19, un increment superior al 100%. Aquests augments diferencials per sexe en l’adolescència s’observen específicament en el cas de conducta suïcida (que inclou, per exemple, les ideacions suïcides, no només les temptatives) i, més en concret, en els intents de suïcidi.

Aquesta diferència tan marcada per sexes no s’observa, per exemple, en l’edat adulta. La unitat de prevenció del suïcidi de l’Hospital de Sant Pau (Barcelona), que, a diferència de Sant Joan de Déu, atén sol adults, no percep que hi hagi cada vegada més diferència entre gèneres. «Nosaltres veiem un augment generalitzat –no només en dones– dels intents de suïcidi en totes les edats. En cinc o sis anys s’han multiplicat per dos [en homes i dones]. I els suïcidis han augmentat entre un 5% i un 10%», explica Víctor Serrano, psiquiatre de la unitat de Sant Pau.

¿Què està passant?

El pic d’intents de suïcidi en noies joves sempre ha existit, però ara «alguna cosa està passant que està tensant més aquest dolor emocional. Villar, que assegura que les pacients arriben a la seva unitat amb els mateixos motius que abans (el patiment, la pressió externa, la idealització d’altres cossos, l’obligació de ser feliç tota l’estona), creu que les xarxes socials en són un factor clau. «Durant la pandèmia hi va haver més accés a les pantalles. La meva hipòtesi és que aquesta exposició creixent ha tingut aquests efectes en el gènere femení. Els estudis mostren que nois i noies utilitzen les pantalles de manera diferent: ells per jugar, elles per entendre el món», reflexiona aquest psicòleg. 

Una sèrie com ‘Por trece razones’, que explica la història d’una jove que se suïcida, va augmentar l’intent de suïcidi en noies fins a un 32% a Sant Joan de Déu. «Hi ha informes que van demostrar que Instagram, per exemple, genera anorèxia i suïcidis en noies. Som imitadors de models per naturalesa. Igual que ‘Gambito de dama’ va incrementar en dos milions i mig els jugadors d’escacs», apunta.

Les noies, diuen els experts, construeixen molt més la seva identitat a través de les xarxes socials. Però envien missatges enganyosos: ideals i cossos perfectes i inabastables. Els missatges de les xarxes van, en general, més dirigits a elles. Els algoritmes les busquen sota la falsa premissa d’«arribar a ser el que vulguis». «A l’altre costat d’aquest voluntarisme màgic hi ha la depressió a l’adonar-te que mai arribes a aquest ideal. No es veuen normals perquè es comparen; tot es basa molt en la imatge. La frustració et porta al menyspreu per la vida», diu el psicòleg.

Notícies relacionades

Gairebé el 50% de les dones amb patologia dual pateix depressió

Catalunya habilita una línia contra el suïcidi dins del 061

La tesi la recolza també el psiquiatre Víctor Serrano, que creu que «afecta molt la pressió social per intentar agradar a través de les xarxes i no aconseguir-ho». «I això té molt a veure amb els problemes de salut mental». Un altre aspecte que fomenten les xarxes socials, per exemple, és la sexualització de les nenes i adolescents, que també és una eina de control social, perquè col·loca la dona, independentment de la seva edat, com a objecte de desig passiu.

Un dels factors de risc de l’intent de suïcidi és l’aïllament, com recorda l’Associació Catalana de Prevenció del Suïcidi. I les xarxes socials, adverteix Rubio, hi contribueixen. També recorda que l’altre factor pel qual es veuen més intents de suïcidi en dones que en homes és perquè elles demanen més ajuda. «Una conducta suïcida és una demanda d’ajuda. Als homes els costa més», reflexiona la presidenta de l’associació. Les mares que arriben a l’entitat preocupades per les seves filles «no acostumen a saber com connectar» amb elles i «no entenen el seu sofriment». «Saben que pateixen perquè els ha arribat a través d’amics o de les xarxes socials, però tenen moltes dificultats per establir-hi un acostament eficaç», explica Rubio. L’associació ofereix tallers i grups educatius.