El 70% de les dones adultes amb autisme encara no estan diagnosticades

L’autisme és una alteració del neurodesenvolupament que afecta la comunicació social i els interessos. Hi ha conductes amb més o menys grau d’afectació. Algunes persones autistes presenten discapacitat intel·lectual, però d’altres no. L’infradiagnòstic es produeix fonamentalment en dones que no tenen una discapacitat intel·lectual i en les quals els senyals del trastorn, quan eren petites, van passar inadvertides.

«Els estudis epidemiològics detecten tres o quatre nens amb TEA per cada nena. En adults sense discapacitat intel·lectual, es diagnostiquen 10 homes per cada dona. Set de cada 10 dones no estan diagnosticades», calcula Amaia Hervás, cap clínica del Servei de Salut Mental de Mútua de Terrassa i reconeguda experta en l’àmbit de l’autisme. «Parlem d’aquest biaix en persones sense discapacitat intel·lectual perquè quan hi ha, per exemple, trastorns del llenguatge, el patró d’identificació sí que és més semblant entre nens i nenes», afegeix.

El problema a l’hora de diagnosticar sorgeix, relata Hervás, en aquelles nenes (després dones) que tenen «bones habilitats cognitives i del llenguatge». La majoria d’estudis sobre TEA s’han realitzat en el gènere masculí, per això els professionals que realitzen el diagnòstic tenen escassa informació sobre com es presenta l’autisme en dones amb «característiques diferencials» a les dels homes.

¿Per què la dificultat de diagnòstic?

Segons els especialistes, les nenes amb autisme «emmascaren les seves diferències». «Els nens tenen interessos ‘especials’, com per exemple els trens, els dinosaures, les caravanes de càmping... Però elles trien temes que encaixen en el que s’espera d’elles, com la música, la moda, les Barbies... Però si et fixes una mica més en com parlen d’aquests interessos, veus que van més enllà del normatiu: ho saben absolutament tot d’aquest tema», afirma Marta Campo, directora gerent de la Federació Catalana d’Autisme.

És una idea que explica també Àngels Mañas, psicòloga experta en TEA i membre del grup de treball de psicologia i discapacitat del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. «Elles són més hàbils per camuflar conductes. Però tenen jocs molt repetitius i veus que no hi ha un vincle afectiu gaire potent», assenyala Mañas. A més, són nenes que no se solen moure en un sol grup d’amigues, una característica que «contrasta» una mica amb el que busquen els adolescents: un sol grup amb el qual desenvolupar el «sentiment de pertinença», en paraules de Campo.

Aquestes nenes s’acaben convertint en adultes amb un trastorn no diagnosticat, amb tot el que això implica. «El risc de patir problemes de salut mental s’incrementa en les dones amb autisme i fins i tot pateixen més intents de suïcidi que els homes, amb aquesta discapacitat», assegura la psiquiatra Hervás. De fet, hi ha estudis que demostren que aquelles persones que no han sigut diagnosticades d’autisme aviat tenen més diagnòstics emocionals en l’edat adulta.

Dificultats de sociabilitat

«Les dones que no han sigut diagnosticades tenen més dificultats de sociabilitat. Sovint es confon amb el trastorn límit de personalitat perquè són molt emocionals», explica Hervás. Són dones amb dificultats en l’àmbit de l’empatia, de la compressió social. Són «molt innocents» (això les diferencia del trastorn límit de la personalitat). I tenen «més risc de patir psicosi» quan reben diagnòstics inadequats i, per tant, es queden sense accés un «tractament precoç i adequat».

Per tots aquests motius, les dones amb autisme no diagnosticat estan sotmeses també a més violències. Hi ha estudis, segons aquesta psiquiatra de Mútua de Terrassa, que indiquen que tenen entre tres i quatre possibilitats més de patir agressions sexuals, violacions o relacions masclistes. «Els diagnòstics precoços canvien l’evolució de la persona», defensa Hervás.

Ansietat o depressió

Notícies relacionades

Desigualtat territorial en salut mental: conduir una hora i mitja quan la teva filla té una crisi psiquiàtrica

La falta de psiquiatres i psicòlegs accentua la desigualtat territorial en la salut mental de Catalunya

Segons la psiquiatra Laura Gisbert, coordinadora del Programa d’Atenció Integral a l’Espectre Autista de l’Hospital de la Vall d’Hebron, el «sobreesforç» realitzat pel ‘masking’ (el «camuflament» de les seves diferències) provoca que, a mesura que van creixent, aquestes nenes amb TEA acabin desenvolupant patologies com ansietat i depressió. «En adolescents o adultes joves no és estrany trobar pacients que van a consulta per aquest motiu o per intents de suïcidi, però el que hi ha darrere és un TEA sense diagnosticar», assenyala Gisbert.

¿I què es fa quan a una dona li diagnostiquen autisme, per exemple, als 40 anys? «Més que de tractament, parlem d’abordatge. No hi ha un tractament farmacològic per a l’autisme i sempre aconsellem que busquin ajuda per a les dificultats associades al seu autisme. A mi, a psiquiatria m’arriben perquè tenen problemes psiquiàtrics associats i concrets i en aquests casos sí que els donem psicofàrmacs, no pel TEA», explica Gisbert. Així, per exemple, si desenvolupen ansietat, depressió o psicosi necessitaran ajuda de professionals de la salut mental. O, si tenen problemes d’inserció laboral, necessitaran ajuda concreta per gestionar aquest aspecte.