La precarietat perjudica la salut mental dels joves: un de cada set té problemes psicològics

Un de cada set joves de Catalunya té un problema de salut mental, i aquesta problemàtica està directament relacionada amb la precarietat i la desigualtat social. Les persones d’entre 18 i 34 anys són les que més visites fan als serveis de salut mental. El suïcidi s’ha convertit en la primera causa de mort no natural entre la joventut. Aquesta «situació d’emergència» no només cal abordar-la amb polítiques sanitàries, sinó també socials.

Així ho reclamen la Federació Salut Mental de Catalunya i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), que aquest dijous han presentat la radiografia ‘La situació de salut mental en el jovent català’. L’han entregat, al Palau de la Generalitat, a la directora del Pacte Nacional de la Salut Mental, Magda Casamitjana. No presenten xifres noves, però sí una anàlisi qualitativa de dades ja existents en la qual relacionen el vincle que hi ha entre la malaltia mental i la precarietat. Per la seva banda, el Govern s’ha compromès a «recollir les necessitats i recomanacions» contingudes en aquest informe.

«Ens trobem davant un nou paradigma de salut mental. Hi ha una emergència juvenil en la salut mental», ha alertat Marta Poll, directora de Salut Mental Catalunya. «Això és una crida a l’Administració. La salut mental dels joves està en una situació greu», ha dit per la seva banda Júlia Rosanna, presidenta del CNJC. Segons les dues entitats, aquesta «emergència» també té un biaix de gènere: per cada home que pateix depressió, hi ha dues dones.

«No arribar a fi de mes causa ansietat»

Totes dues entitats han denunciat que hi ha una «relació» entre no arribar a final i de mes i patir ansietat. «Falten recursos», ha recalcat Poll. Segons ella, s’ha d’avançar cap a un «paradigma preventiu», entre el qual hi ha «millorar les urgències», «introduir l’educació emocional en les etapes educatives» i «oferir una formació al professorat», per exemple. «També s’han d’impulsar polítiques d’emancipació juvenil per als més vulnerables, com la regulació dels lloguers, la renda bàsica universal i la millora de les condicions laborals», ha demanat Rosanna. La precarietat i la desigualtat social generen trastorns de salut mental, destaquen les entitats.

Tot i que no han donat xifres sobre quants professionals especialitzats en salut mental falten en el sistema, han denunciat també la «desigualtat territorial». «Molts usuaris busquen recursos en el sector privat perquè no troben resposta a la xarxa pública», ha dit Poll. Segons ella, una part de la solució passa per «establir models que incloguin la perspectiva comunitària», com espais de «socialització» i «ajuda mútua».

Anàlisi de dades ja publicada

Les dades que recull la radiografia avui presentada per la Federació Salut Mental de Catalunya i el CNJC no són noves, sinó que ja van ser publicades prèviament per les conselleries de Salut i Educació. Totes dues entitats sí que han fet una anàlisi d’aquestes dades ja conegudes. I han posat el focus en el fet que la precarietat i la desigualtat social accentuen aquesta «greu situació».

«Aquesta intersecció de discriminacions i opressions amb la salut mental se suma als condicionants de la joventut de Catalunya. La incertesa de la crisi de la covid-19 i de les crisis que la segueixen ens situen, sense cap dubte, davant una emergència de la salut mental de les joves: pujada de l’ansietat i trastorns de la conducta alimentària (TCA) i malestar emocional estès», recull l’informe.

Notícies relacionades

Un de cada quatre catalans d’entre 11 i 18 anys s’ha autolesionat alguna vegada

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Tot i que la radiografia no inclou cap apartat específic sobre el ‘bullying’ (problemàtica que s’ha posat encara més de manifest en les últimes setmanes amb els suïcidis i intents de suïcidi de Sallent i la Ràpita), sí que incideix sobre l’«abordatge estratègic múltiple per erradicar l’estigmatització».

Per la seva banda, el Govern s’ha compromès avui a «recollir les necessitats i recomanacions» contingudes en aquest informe. La Directora del Pacte Nacional de Salut Mental, Magda Casamitjana, ha aprofitat per dir que el Govern compta «amb la participació activa i reivindicativa de la CNJC perquè l’estratègia nacional de salut mental tingui una mirada en primera persona de la joventut catalana» i ha animat el consell a continuar participant-hi.