La primera dona curada del VIH gràcies a cèl·lules mare de cordó umbilical

Una novaiorquesa és la primera dona possiblement curada del VIH gràcies a un trasplantament de cèl·lules mare de cordó umbilical resistents a aquest virus, que es van combinar amb d’altres d’un parent pròxim per augmentar les possibilitats d’èxit.

La denominada ‘pacient de Nova York’ tenia a més un tipus de leucèmia, cosa que feia necessari un trasplantament de medul·la, i no té virus des del 2017, període que, per altres casos similars, s’estima raonable per considerar que pot estar curada.

Aquest cas es va donar a conèixer fa un any en un congrés mèdic, però fins ara no se n’havien publicat els resultats a cap revista científica, cosa que fa avui a ‘Cell’ l’equip, encapçalat per la Universitat de Califòrnia (UCLA) i la Johns Hopkins.

Quatre persones curades

En el dia d’avui quatre persones es consideren curades del VIH,els pacients de Berlín, Londres, Düsseldorf i ara Nova York. Tots tenien a més una leucèmia que requeria un trasplantament de medul·la, una intervenció arriscada que només està indicada en càncers hematològics.

El cas de la pacient de Nova York, una dona de mitjana edat que s’identifica com a «racialment mixta», té diverses peculiaritats davant els altres, la primera que es va sotmetre a un trasplantament de cèl·lules mare resistents al VIH procedents de sang de cordó umbilical i no d’un donant adult compatible.

L’equip considera que el tractament ha donat «resultats satisfactoris a llarg termini», indica l’estudi, i que l’ús de cèl·lules mare de sang de cordó umbilical augmenta la possibilitat de curar el VIH en persones de tots els orígens racials».

«L’epidèmia del VIH és racialment diversa, i és extremadament estrany que les persones negres o de raça diversa trobin un donant adult no emparentat prou compatible», va explicar Yvonne Bryson, de l’UCLA i codirectora de l’estudi.

No obstant, l’ús de cèl·lules de sang de cordó umbilical «amplia les oportunitats perquè les persones de diversa ascendència que viuen amb el VIH i requereixen un trasplantament per a altres malalties arribin a la curació».

Mutació CCR5-delta32

Els pacients de Berlín, Londres i Düsseldorf van rebre trasplantaments de cèl·lules mare d’adults compatibles que portaven dues còpies de la mutació CCR5-delta32, una mutació natural que confereix resistència al VIH a l’impedir que el virus penetri a les cèl·lules i les infecti.

Només al voltant de l’1% de les persones de raça blanca són homozigotes per a la mutació CCR5-delta32 i és encara més rara en altres poblacions, cosa que limita la possibilitat de trasplantar-les a pacients de color, ja que els trasplantaments de cèl·lules mare solen requerir una gran compatibilitat entre el donant i el receptor.

Aquests condicionants feien gairebé impossible trobar un donant adult amb la citada mutació i compatible amb la pacient, per la qual cosa l’equip li va trasplantar, el 2017, cèl·lules mare portadores de CCR5-delta32/32 de sang de cordó umbilical emmagatzemada per intentar curar simultàniament el càncer i el VIH.

A més, aquestes cèl·lules es van infondre amb cèl·lules mare d’un dels familiars de la pacient per augmentar les probabilitats d’èxit del procediment.

«Amb la sang del cordó umbilical no es disposa de tantes cèl·lules i triguen una mica més a poblar l’organisme després de la seva infusió», però utilitzar una barreja de cèl·lules mare d’un parent i de sang de cordó umbilical «dona una empenta a les cèl·lules de sang de cordó umbilical», va indicar Bryson.

«En remissió»

El trasplantament va aconseguir posar en remissió tant el VIH com la leucèmia, la qual dura ja més de quatre anys. Trenta i set mesos després del trasplantament, la pacient va poder deixar de prendre la medicació antivírica contra el VIH. Els metges que li fan el seguiment afirmen que fa més de 30 mesos que no contrau el VIH des que va deixar el tractament antivíric (en el moment en què es va redactar l’estudi, només havien 18 mesos).

«Els trasplantaments de cèl·lules mare amb cèl·lules CCR5-delta32/32 ofereixen una cura dos per un per a les persones que viuen amb el VIH i amb càncers de la sang», va afirmar Deborah Persaud, de la Universitat Johns Hopkins i codirectora de l’estudi, citada per ‘Cell’.

Notícies relacionades

Bonaventura Clotet: «La sida ens ha ensenyat molt sobre infeccions com la covid-19»

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

No obstant, a causa que el procediment és invasiu, els trasplantaments de cèl·lules mare (tant amb la mutació com sense) només es consideren per a persones que necessiten un trasplantament per altres raons, i no para curar de forma aïllada el VIH, malaltia per a la qual hi ha medicació.

L’estudi destaca a més la importància de comptar amb cèl·lules CCR5-delta32/32 en els trasplantaments de cèl·lules mare per a pacients amb el VIH, ja que totes les curacions, fins ara, «han sigut amb aquesta població de cèl·lules canviades, i els estudis en els quals s’han trasplantat cèl·lules mare noves sense aquesta mutació no han aconseguit curar el VIH», va estacar Persaud.