Càncer de mama: La reconstrucció del pit amb sensibilitat al mugró s’obre camí en les cirurgies

La reinnervació del mugró (la connexió dels seus nervis) després d’una reconstrucció mamària per un càncer, que garanteix la sensibilitat erògena, és una de les àrees més innovadores de les actuals cirurgies. Els hospitals barcelonins de Sant Pau i del Mar realitzen una reinnervació immediata al 75% de les dones que es fan una reconstrucció mamària després de l’extirpació per un tumor. Tot i així, moltes reconstruccions mamàries no es realitzen immediatament després de la mastectomia, una cosa que té un impacte psicològic en les dones, i els experts reclamen augmentar almenys fins al 70% les reconstruccions mamàries immediates després de l’extirpació d’un pit (actualment a Espanya el percentatge està en un 50% i a Catalunya, entorn del 60%), i que sempre que sigui possible es realitzi una reinnervació.

El Servei Mancomunat de Cirurgia Plàstica Hospital de Sant Pau - Hospital del Mar realitza cada any unes 200 reconstruccions de mama autòlogues (és a dir, el teixit amb què es reconstrueix és extret de la mateixa pacient), que són les més complexes, i l’últim any han augmentat en un 30% aquestes intervencions. Són xifres presentades aquest dimecres en el marc del Barcelona Breast Meeting (BBM),el congrés de cirurgia mamària de referència a Europa que tindrà lloc des d’avui i fins al divendres 24 al Recinte Modernista de Sant Pau. Més de 400 cirurgians de més de 20 països de tot el món es donaran cita en la 20a edició d’aquest congrés.

«Avui no hi ha res que justifiqui no fer la reconstrucció mamària en la mateixa operació on s’opera el tumor. Són comptats els casos en els quals està justificat deixar-la per més endavant. El 90% s’hauria de fer de manera immediata», defensa Jaume Masià, director del Servei Mancomunat de Cirurgia Plàstica Hospital de Sant Pau - Hospital del Mar, que organitza aquest congrés. A més, gràcies a una tècnica com la reinnervació, la pacient «integra molt més ràpidament aquest pit, redueix l’estigma de l’amputació i millora l’autoestima i la sexualitat».

Segons Masià, l’«objectiu» d’aquestes intervencions és que la dona «recuperi la sensibilitat» i torni a ser «la mateixa d’abans». «Una mastectomia deixa seqüeles físiques i psicològiques. I l’objectiu de la reinnervació del mugró és que la pacient visqui la seva sexualitat amb el mateix goig amb què ho feia abans», diu aquest cirurgià plàstic.

Salut mental

En un càncer com el de mama, d’elevada prevalença però també altes taxes de supervivència, el gran objectiu és que les dones que s’han de sotmetre a una mastectomia (extirpació de la mama) no només es curin, sinó que mantinguin unbon estat anímic, l’autoestima i la sexualitat. En això, insisteix Masià, hi juga un paper fonamental la reconstrucció mamària immediata, la que es practica en la mateixa operació quirúrgica per extirpar el pit i que als països rics europeus s’aplica en un 50% dels casos. «[La reconstrucció] és part del tractament del càncer de mama», defensa aquest metge.

Segons aquest especialista, un 90% de les pacients són candidates a poder fer-ne reconstrucció immediata i les que no ho són és perquè han tingut moltes cirurgies, presenten un estat de salut feble o han de fer un altre tractament que pot condicionar la reconstrucció, per la qual cosa en aquests casos s’espera un temps». L’objectiu de la Conselleria de Salut és que la llista d’espera per a aquestes reconstruccions diferides en el temps no superi els sis mesos, assenyala.

Tractament holístic

Notícies relacionades

Els quatre tipus de càncer de mama

Mar Carmona, malalta de càncer de mama: "Només és cabell. I torna a créixer"

Un altre dels assumptes que s’aborden al conclave de cirurgians de mama a Barcelona és la necessitat d’aplicar un tractament holístic orientat al benestar de la pacient, que va més enllà de la cirurgia, la radioteràpia, la quimioteràpia o fins i tot l’acompanyament psicològic que ja es presta a les dones que tenen un càncer.

Es tracta d’activitats com ara meditació, acupuntura, ioga o nutrició, que poden contribuir al benestar emocional, a la disminució del dolor i a la reducció del consum d’analgèsics i ansiolítics durant el camí que transiten les pacients des de l’inici del tractament fins a la seva recuperació total.