La contaminació redueix la resposta immunològica de les vacunes de la covid

«La contaminació està associada a molts efectes sobre la salut: càncer de pulmó, malalties cardiovasculars, diabetis, infeccions respiratòries... I clarament també té efectes en el sistema immunològic, ja que provoca inflamació», destaca a EL PERIÓDICO l’investigador d’ISGlobal Manolis Kogevinas.

En concret, l’exposició a partícules fines (PM 2,5), diòxid de nitrogen (NO2) i carboni negre (sutge) s’ha associat amb una disminució del voltant del 10% en les respostes d’anticossos IgM i IgG en persones sense infecció prèvia.

 Tot i que ja estava demostrat que els contaminants atmosfèrics afecten les respostes immunitàries, aquest estudi va voler avaluar si la contaminació atmosfèrica també afecta la producció d’anticossos després de la vacunació contra la covid-19. La resposta és que sí.

En la recerca hi van participar 927 persones d’entre 40 i 65 anys, que van respondre a qüestionaris i van donar mostres de sang l’estiu del 2020 (just després del primer confinament) i la primavera del 2021 (després de l’inici de la vacunació contra la covid-19). Tots havien rebut una o dues dosis de les principals vacunes contra la covid-19 administrades a Espanya (fabricades per AstraZeneca, Pfizer i Moderna). L’equip de recerca va mesurar anticossos IgM, IgG i IgA davant cinc antígens vírics (tres a la proteïna spike continguda a la vacuna). L’exposició a PM 2,5, sutge, NO2 i ozó de cada participant es va calcular en funció del seu domicili abans de la pandèmia. 

«Hem vist que les persones més exposades a la contaminació tenien fins i tot un 10% menys d’anticossos», assenyala Kogevinas. Els resultats, destaca aquest investigador, proven que una ciutat com Barcelona, que no és de les que té els nivells més alts de pol·lució, els hauria d’abaixar encara més. «Veiem que nivells no gaire alts de contaminació són nocius per a la salut. Han de baixar encara més. No hem de canviar l’estratègia de vacunació», diu Kogevinas, que opta per continuar implementant la immunització però, també, per prendre altres mesures a llarg termini.

«Inflamació crònica»

«La contaminació atmosfèrica pot provocar una inflamació crònica, que s’ha associat a un efecte negatiu sobre l’eficàcia de les vacunes», explica per la seva banda Carlota Dobaño, investigadora d’ISGlobal i última autora de l’estudi, juntament amb Cathryn Tonne, també investigadora d’ISGlobal. «Els nostres resultats coincideixen amb estudis que mostren que els contaminants orgànics persistents redueixen la resposta a les vacunes en la població infantil», afegeix. 

El fet que les infeccions prèvies afavoreixen una resposta més gran a la vacuna podria explicar per què l’efecte dels contaminants només es va observar en persones que no havien passat la infecció en el moment de l’estudi. No obstant, l’efecte de la contaminació atmosfèrica sobre la immunitat híbrida (infecció més vacunació) mereix més recerca, adverteixen les i els autors.

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

L’estudi no va analitzar si una resposta més baixa a la vacuna comportava més risc d’infeccions posteriors, o més gravetat d’aquestes infeccions. «Tot i així, els nostres resultats se sumen al creixent conjunt de proves sobre els efectes adversos de la contaminació atmosfèrica, fins i tot als nivells relativament baixos observats a Europa occidental. També remarquen la necessitat d’imposar límits més estrictes de contaminació atmosfèrica, com recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS)», insisteix Tonne.

Aquest estudi forma part de Covicat (Cohort covid a Catalunya), un projecte col·laboratiu interinstitucional d’ISGlobal i IGTP per avaluar l’impacte de la pandèmia en la salut de la població catalana, que en l’actualitat celebra la tercera edició de seguiment.