¿Per què el nou fàrmac per a l’Alzheimer és prometedor malgrat encongir el cervell?

El lecanemab, desenvolupat per la farmacèutica nipona Eisai i la nord-americana Biogen, va ser aprovat experimentalment al gener per procediment accelerat als Estats Units, després d’un assaig en el qual reduïa en un 27% l’avenç de l’Alzheimer. El resultat final d’aquest assaig, que confirmava la seva eficàcia però també cridava a continuar investigant els possibles efectes adversos del fàrmac, va ser la gran notícia del congrés d’assajos clínics sobre la malaltia d’Alzheimer (CTAD, per les seves sigles en anglès), que es va celebrar el novembre passat a San Francisco. El lecanemab no cura l’Alzheimer, però es tracta possiblement del primer fàrmac, en la història de la malaltia, que l’alenteix. L’estudi d’ahir de ‘Neurology’, que cridava a investigar més els canvis en el volum del cervell, va ser una galleda d’aigua freda per a alguns.

L’Alzheimer augmenta la massa cerebral

Com explica Juan Domingo Gispert, responsable del Grup d’Investigació en Neuroimatge del BBRC i investigador del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC), és de sobres conegut que, en l’Alzheimer, hi ha una pèrdua de neurones progressiva relacionada amb la malaltia que al seu torn va associada amb una pèrdua de volum cerebral. No obstant, hi ha altres aspectes menys coneguts d’aquest tipus de demència.

«L’amiloide-beta [una proteïna característica de l’Alzheimer] s’acumula al cervell fins a 20 anys abans que comenci la neurodegeneració i allà ja es produeix un augment del volum cerebral, associat precisament a aquesta proteïna. No sabem per què passa, però sabem que passa en fases preclíniques de la malaltia», explica Domingo. Així, l’Alzheimer «parteix» d’un «augment de volum anormal».

Però, a més, els investigadors saben que les persones amb Alzheimer que es tracten amb teràpies dirigides a l’amiloide-beta (fins ara, totes eren experimentals) viuen una «pèrdua de volum cerebral». No obstant, fins ara no «preocupava tant» perquè tampoc milloraven la cognició. «El que ens interessa veure en les persones que es tracten amb el lecanemab no és si el cervell augmenta o es redueix, sinó si empitjoren o no tan ràpid com les que prenen placebo», diu Domingo.

El primer fàrmac efectiu

«[La reducció de volum cerebral] no vol dir que hi hagi neurodegeneració, o que es perdin neurones. Vol dir que l’eliminació de l’amiloide-beta està provocant canvis en els compartiments d’aigua que hi ha al cervell, però és una cosa que costa de demostrar perquè estem parlant d’assajos clínics», assenyala l’investigador.

Notícies relacionades

Confirmada l’eficàcia del primer fàrmac que frena els símptomes de l’Alzheimer

Famílies de malalts d’Alzheimer: «La seva mirada em diu si avui em coneix o no»

Domingo continua mostrant-se esperançat davant el lecanemab, malgrat que l’estudi de ‘Neurology’ demostra que «encara hi ha moltes coses que es desconeixen» de l’Alzheimer en fases preclíniques. «Per a mi –insisteix aquest expert– el missatge fonamental és que no es pot fer l’equació que un menor volum cerebral equivalgui a més atròfia cerebral. De fet, és al revés: en els subjectes en qui hi havia una menor massa cerebral, els biomarcadors en plasma milloraven».

Per a ell, els resultats de l’últim estudi sobre el lecanemab no són «problemàtics», si bé encara cal continuar investigant el fàrmac. «És la primera vegada que tenim un assaig que clarament demostra que treure l’amiloide fa que no avanci tant la malaltia. Encara hi ha coses que desconeixem, com la seguretat [del fàrmac]. Però ja està demostrat que aquest fàrmac pot canviar el curs de la malaltia. Estic segur que serà una eina significativa», conclou.