Inversió en la sanitat pública

El Clínic busca finançament per a les primeres immunoteràpies CAR-T d’Espanya contra tumors sòlids

  • L’hospital, junt amb Sant Joan de Déu, necessita almenys tres milions per arrencar tres assajos sobre el càncer de mama HER2, la leucèmia i limfoma de tipus T i el glioma

  • Les immunoteràpies CAR-T, prometedores en el càncer, s’obren a tractar també el lupus

El Clínic busca finançament per a les primeres immunoteràpies CAR-T d’Espanya contra tumors sòlids

Francisco Àvia / Hospital Clínic

5
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

L’Hospital Clínic de Barcelona busca uns tres milions d’euros per desenvolupar tres immunoteràpies CAR-T dirigides a tractar el càncer de mama HER2, el glioma (un tipus de tumor cerebral pediàtric molt minoritari) i les leucèmies i limfomes d’estirp T. Les teràpies CAR-T són, probablement, el més revolucionari en el món del càncer en aquests moments: consisteixen a extreure-li sang al pacient (en concret, les cèl·lules T del sistema immunitari), modificar-la genèticament i transfondre-l’hi de nou.

El Clínic és punter en el desenvolupament de teràpies CAR-T. I, malgrat que fins ara aquestes teràpies s’havien provat, de manera exitosa, en càncers hematològics (com la leucèmia de tipus B, el limfoma o el mieloma múltiple), la seva elevada efectivitat i baixa toxicitat davant tractaments com la quimioteràpia estan obrint ja les portes que es provin no nomése en tumors sòlids, sinó també en malalties més enllà del càncer, com el lupus. En els últims anys, la immunoteràpia ha pres un paper destacat en l’erradicació del càncer.

«Estem buscant diners perquè els costos per tirar endavant aquests tractaments són extraordinaris», explica a EL PERIÓDICO Manel Juan, cap del Servei d’Immunologia del Clínic. L’hospital necessita almenys tres milions d’euros, un per a cada assaig. Juan remarca que, malgrat l’elevada inversió que suposa arrencar investigacions clíniques d’aquest calibre, el fet que les realitzin hospitals públics com el Clínic abarateix els preus. «Les empreses [farmacèutiques], si no tenen 10 milions [per cada assaig], no s’hi posen», diu.

Des del 2019, el Ministeri de Sanitat finança tres teràpies CAR-T a Espanya (dues per a la leucèmia limfoblàstica aguda de tipus B i una per al limfoma de limfòcits B): una de les dues dirigides a la leucèmia limfoblàstica aguda ha sigut elaborada per l’Hospital Clínic. A més, el centre espera ara que l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps) n’aprovi també una segona seva contra el mieloma múltiple.

L’Estat paga uns 320.000 euros a les farmacèutiques per cada pacient que les necessita (són de les teràpies més cares), per la qual cosa l’aprovació de teràpies públiques com la del Clínic suposa un estalvi per al sistema de salut: les CAR-T públiques són fins a una tercera part més barates que les de les farmacèutiques.

Les tres noves CAR-T

Una de les CAR-T que ara el Clínic vol desenvolupar és l’Ari HER 2, dirigida al càncer de mama HER2, que és un tipus de tumor que presenta alteracions en els nivells de la proteïna HER2, present a totes les cèl·lules mamàries. «L’Ari HER2 seria la primera teràpia CAR-T a Espanya per a tumors sòlids. Les CAR-T estan funcionant molt bé per a malalties hematològiques. Sabem que les cèl·lules T eliminen tumors sòlids», assenyala Sonia Guedan, investigadora del Clínic.

Les cèl·lules o limfòcits T, fabricades a la medul·la òssia, ajuden a protegir el cos de les infeccions i a combatre el càncer. Les CAR-T es porten a terme en aquestes cèl·lules; d’allà la T del seu nom. El terme CAR respon a les sigles angleses de receptor d’antigen quimèric. 

Segons Guedan, «falta traslladar l’èxit de les teràpies CAR-T als tumors sòlids», que són la «majoria» dels que pateix la població. El càncer de mama HER2 és un dels que més afecten les dones. El Clínic podria tractar unes nou o 10 pacients amb el milió d’euros que necessita per impulsar l’assaig.

El glioma i la leucèmia T

El glioma intrínsec difús és un tipus de tumor que es forma en una part del tronc encefàlic. És molt minoritari: cada any a Espanya n’hi ha uns 20 o 30 casos. Es presenta en general en nens d’uns set anys, que desenvolupen símptomes motors, visió doble o inestabilitat en la marxa, per exemple. El pronòstic és molt letal: el 90% dels pacients mor en els primers dos anys de tractament i, de moment, només se’ls fa radioteràpia pal·liativa.

«Aquest tumor envaeix el cervell d’una manera que és impossible fer una cirurgia. Creiem que la immunoteràpia pot donar la volta a això», diu Andrés Morales, director assistencial del Pediatric Cancer Center Barcelona, a l’Hospital Sant Joan de Déu (Esplugues de Llobregat). Per això aquest centre, juntament amb el Clínic, busca desenvolupar un CAR-T contra el glioma. «Creiem que combinar vacunes dendrítiques [les que estimulen el sistema immunitari] amb una CAR-T pot ser efectiu», afegeix Morales.

«El més revolucionari»

«Les teràpies CAR-T són del més revolucionari en el món del càncer. El seu èxit amb la leucèmia B ha obert el camp a altres malalties hematològiques. És el més efectiu i s’està treballant moltíssim per traslladar aquest èxit al tumor sòlid», apunta Mireia Uribe, investigadora del Clínic. Ella lidera els estudis de leucèmies i limfomes d’estirp T. «Les leucèmies de tipus T són aquelles on la cèl·lula tumoral és una cèl·lula T. I en les de tipus B, la cèl·lula malalta és la B», afegeix Uribe.

Notícies relacionades

Les leucèmies de tipus T representen entre un 10% i un 15% de les leucèmies pediàtriques i fins a un 20% de les adultes. «El problema de les leucèmies limfoblàstiques agudes de tipus T és que el tractament no és tan eficient com el de les de tipus B. El tractament que hi ha és la químio tradicional i amb això es pot arribar a donar resposta fins a un 90% de pacients; el problema és que un 60% d’ells recauen. I és a partir d’allà on les opcions que tenen no són gaire eficaces, per això hi ha una necessitat de desenvolupar noves teràpies davant aquestes neoplàsies», diu Uribe.

Aquesta investigadora, com els seus col·legues, destaca que els del Clínic són CAR-T «acadèmics», desenvolupats «íntegrament» en aquest hospital, una cosa que fa que el grup liderat pels doctors Manel Juan i Álvaro Urbano sigui «pioner» a Europa. «Necessitem fons per provar-ne l’eficàcia i començar a tractar pacients que actualment no tenen una teràpia», conclou Uribe.