Charlot, el gos guia a qui l’Hospital del Mar va obrir les portes quan Yuri naixia

El Mario, que va perdre totalment la vista amb vuit anys, va estar acompanyat pel Charlot a l’Hospital del Mar (Barcelona) durant els tres dies en què l’Anna i el Yuri, acabat de néixer, van estar ingressats al novembre. Només té paraules d’agraïment per als sanitaris. «Han sigut molt delicats i amables durant el part i després i van tenir molta atenció amb el gos, amb el nen i amb mi», assegura aquest italià de 41 anys que en fa 11 que viu a Barcelona i que aprofita per reivindicar el bon tracte que ha rebut per part de la «sanitat pública».

Segons la instrucció 07/2022 del Servei Català de la Salut (CatSalut), una persona usuària d’un gos d’assistència té reconegut el dret d’accés a l’entorn hospitalari. L’animal també pot pujar a l’ambulància per acompanyar la persona, sempre preservant les «condicions higièniques» del vehicle. El gos no pot entrar en entorns hospitalaris només si presenta símptomes de malaltia, de falta d’higiene o si hi ha una situació de risc imminent. L’animal tampoc pot entrar en sales d’operacions i ucis. Segons infectòlegs consultats per aquest diari, les infeccions entre gossos i humans són molt escasses.

«Per mi, entrar amb el gos és una necessitat. Necessito sentir-me independent, tenir llibertat. Quan estàs moltes hores en un lloc necessites sortir una estona i, si no tens els teus ‘ulls externs’, és molt incòmode per a tothom», explica el Mario. Explica que mai s’ha acostumat a anar amb bastó perquè el gos li permet desplaçar-se molt més ràpidament.

Reconeixement per llei

Durant l’embaràs de l’Anna, el Mario ja va expressar a la llevadora el seu desig d’entrar amb el gos a l’hospital quan la dona parís. «Ens van deixar clar que no podria entrar a la sala de parts», diu, per la seva part, l’Anna. Tots dos expliquen que existeix una llei internacional que permet als gossos guia entrar en qualsevol lloc, com els hospitals.

«Però hi ha un gran desconeixement al respecte. Moltes vegades anem a un restaurant i no ens deixen entrar amb el Charlot. Si el Mario té un problema, ell pot anar amb el seu gos a l’hospital i l’han de deixar entrar. Però molta gent no ho sap», explica aquesta osteòpata. «Això s’acabarà naturalitzant», opina el Mario, que creu que a Espanya hi ha més conscienciació que a Itàlia. «Els metges van ser superamables i professionals amb mi», insisteix. Després del part, la família, gos inclòs, ha continuat anant a l’Hospital del Mar per fer-se controls sense cap problema.

Un cartell a la porta

La principal dificultat amb el Charlot sorgia amb els canvis de torn dels sanitaris. Quan uns se n’anaven i entraven d’altres, els nous no sempre sabien que dins de l’habitació de l’Anna i el Mario hi havia un gos. Per això una infermera, la Susanna, va decidir posar un cartell a la porta que avisava que hi havia un gos guia a dins i que era millor no cridar per no alterar-lo.

«El Charlot és molt protector. Ara que a la seva manada hi ha un altre cadell, és molt més controlador, més territorial. Està més pendent de qui s’acosta a nosaltres. Per exemple, fins que el Yuri no s’adorm, ell no es relaxa», explica el Mario.

La parella creu que l’ONCE hauria de fer més difusió sobre com tractar un gos guia. «Per exemple, no se l’ha de tocar», comenta l’Anna. «Si el toques mentre va amb mi –diu Mario–, el distreus. I això és perillós per a mi. Imagina’t que estic creuant per un pas zebra i tu el crides... Les vegades he xocat no han sigut per errors del Charlot, sinó per la gent que el cridava».

Amor caní

Notícies relacionades

Viure connectat a una màquina: «La factura de la llum se m’ha triplicat»

Els hospitals catalans elaboren la primera guia per atendre el dol perinatal

L’ús de gossos guia, en aquest cas per a persones invidents però també s’utilitzen animals en teràpies de salut mental per a persones (el benefici científic de les quals està provat), és qüestionat per algunes entitats animalistes, que critiquen la «instrumentalització» dels animals per part dels humans i que asseguren que els gossos no sempre estan ben cuidats.

No és el cas del Mario i del Charlot. Mentre el Mario explica a aquest diari la seva experiència, el gos espera, assegut, pacient, al seu costat. El Mario no amaga el seu amor cap al seu company. «És indescriptible el vincle que tinc amb ell. És realment una part de mi. La idea d’estar sense ell és com si em faltés un braç. Estic amb ell les 24 hores del dia. Estic més amb el Charlot que amb l’Anna», conclou aquest músic.