Sanitat pública catalana

El primer pacient del món a qui han trasplantat un pulmó amb un robot: «El dolor ha sigut zero»

Xavier, amb fibrosi pulmonar i tractat per l’Hospital de la Vall d’Hebron, ha experimentat una nova tècnica que evita obrir el tòrax de banda a banda i que canvia radicalment el postoperatori

  • Fita mèdica: La Vall d’Hebron fa el primer trasplantament pulmonar robòtic del món

ZOWY VOETEN

El primer pacient del món a qui han trasplantat un pulmó amb un robot: «El dolor ha sigut zero»
El primer pacient del món a qui han trasplantat un pulmó amb un robot: «El dolor ha sigut zero»

/

3
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

«No em genera absolutament res ser una fita mèdica, no té cap valor intrínsec això. Parlo amb tu per dir a les institucions que inverteixin en aquest sistema i en la sanitat pública perquè això es pugui fer a tot Espanya». Qui parla a l’altre costat del telèfon és el Xavier, de 65 anys, un electricista industrial jubilat, el primer pacient de tot el món a ser trasplantat de pulmó amb un robot Da Vinci.

Junt amb aquesta fita, la Vall d’Hebron n’ha assolit una altra al trobar una nova via d’accés per treure el pulmó malalt i posar-hi el nou (la cirurgia subxifoide), la qual cosa evita obrir el tòrax de banda a banda, com es feia fins ara. Això canvia radicalment el postoperatori dels malalts.

«No he tingut dolor. El dolor ha sigut zero. El trasplantament s’ha fet sense que jo tingués dolor. Els trasplantaments de pulmó són molt traumàtics perquè cal obrir la caixa toràcica per treure un pulmó o tots dos. A mi sol me n’han trasplantat un», explica el Xavier.

ZOWY VOETEN

La intervenció es va produir el febrer passat. Va resultar exitosa i aquest dilluns l’hospital ha fet una roda de premsa per presentar aquest cas al món i per demanar que més pacients puguin beneficiar-se d’aquesta nova tècnica que consisteix, a grans trets, en una incisió de vuit centímetres a la pell per sota de la xifoide i per sobre del diafragma.

«[Als polítics] Invertiu en aquest sistema i en la sanitat pública perquè això es pugui fer a tot Espanya»

El Xavier, a qui li van donar l’alta mèdica la setmana passada, explica el seu cas sense concedir-hi més transcendència, però sí amb una nítida intenció: «Vull enviar aquest missatge als polítics: invertiu en aquesta màquina perquè aquesta tècnica arribi a tot Espanya».

La malaltia

El 2005, quan tenia 47 anys, Xavier va començar a sentir-se molt cansat. Amb el temps li van diagnosticar una fibrosi pulmonar. Tot i que el 2009 li van proposar el trasplantament, va decidir no fer-ho. «Tenia una qualitat de vida prou agraïda per no tirar-me a la piscina», explica.

Però del 2009 al 2023, la cosa va anar empitjorant. «Havia anat tenint una decadència de pulmó molt petita però constant. Em van recomanar que utilitzés oxigen, però vaig buscar totes les alternatives per evitar-ho. És una malaltia que et va deixant sense oxigen».

Els metges li van explicar que la seva era una fibrosi diferent de l’estàndard. I va arribar un moment en què, a determinada edat, no era recomanable «allargar» la cosa. Per això va accedir al trasplantament de pulmó. «Jo tenia totes les característiques que necessitaven per posar en marxa una tècnica nova per a aquest trasplantament i que ja s’havia utilitzat en altres malalties» , explica. A més, aquesta tècnica es va portar a terme al 100% amb un robot Da Vinci.

28 dies en coma induït

El febrer d’aquest any, el Xavier va ser trasplantat. Tot i que «tot va anar molt bé», va ser 28 estar en coma induït i amb respiració extracorpòria. La recuperació va ser «molt lenta» perquè va patir una sèpsia. Però des del «primer dia» que es va despertar, el dolor després de l’operació ha sigut «zero», insisteix.

Notícies relacionades

«Ara faig molt exercici i camino per recuperar la massa corporal que vaig perdre. En l’aspecte respiratori estic bé», explica el Xavier, que assegura que sempre va ser tractat pels sanitaris de la Vall d’Hebron amb «molta delicadesa i interès». «Estic enamorat dels meus professionals i tot això ha sigut a través de la sanitat pública», insisteix.

Tot i que en molts moments va tenir por, assegura que està «content» d’estar viu. Que li hagi «funcionat» no només la nova tècnica, sinó també la «màquina». «Quan jugues amb una carta en la qual només poden sortir-te dos colors, sempre tens por. Però no soc un boig: quan vaig decidir trasplantar-me el pulmó, vaig pensar en tots els pros i els contres. Si deia que no, li donaven dos anys justets de vida. Així que vaig firmar el ‘sí’», conclou.