La «saturació» de la sanitat pública provoca «vulneracions» de drets en la salut mental

Una família que rep pressions per part del centre educatiu on és el seu fill perquè deixi aquesta escola i es matriculi en un centre d’educació especial. Una empresa pública de transport que té, com a criteris d’exclusió en els seus processos de selecció, diagnòstics de salut mental. Una persona amb un trastorn de salut mental no rep cap explicació, per part del seu metge, sobre el seu diagnòstic ni sobre els efectes secundaris de la medicació.

Aquests són només alguns exemples de vulneracions de drets de persones amb problemes de salut mental. La major part d’aquestes vulneracions (el 47,5%) es produeixen en la sanitat pública, a causa, en part, de la «saturació» del sistema (falta de personal, dificultat per accedir als dispositius, desigualtat territorial). Salut Mental Catalunya, entitat que aglutina associacions, famílies i pacients, acaba de publicar l’’Informe sobre drets i salut mental a Catalunya 2022’. És, segons el seu principal autor, Iván Cano, el «primer informe d’aquesta magnitud» perquè, malgrat que el 2018 va començar a posar-se el focus en les vulneracions de drets d’aquestes persones, fins ara els informes anteriors eren «molt numèrics».

La novetat d’aquest document és que aporta exemples de discriminacions produïdes a Catalunya l’any passat. També dades. Per exemple: l’any passat a tot el territori es van registrar un total de 269 vulneracions, davant les 36 del 2021, això és, un 87% més. Això es deu, precisa Cano, al fet que «s’ha millorat la detecció de les vulneracions» ino al fet que la situació es desboqués l’any passat.

La detecció s’ha millorat gràcies en part a la implementació dels espais ‘Situa’t’ (n’hi ha 15 en 17 municipis catalans, i ofereixen orientació, informació i acompanyament). I adverteix que encara hi ha «molta infradenúncia». «Hi ha moltes persones que no són conscients que s’estan vulnerant drets», adverteix Cano. D’altres senten «vergonya» o «por» a l’hora de denunciar.

Barcelona és la província catalana que més denúncies aglutina: el 80%. I, a més, el 70% de les persones que van denunciar van ser dones. Això no vol dir que en el 70% dels casos patissin la discriminació, sinó que aquest percentatge és un reflex de qui exerceix el rol de cuidador. Un 55% de les vegades van denunciar les persones que van patir aquesta vulneració; en un 38% de les vegades, les famílies; i en un 7%, els professionals.

En un 51,7% dels casos, els que van ser víctimes d’aquesta vulneració eren dones. En un 48,3%, homes. Tenien una mitjana d’edat de 39 anys.

El 66,5% de casos, en l’Administració

Hi ha una altra dada que preocupa especialment Salut Mental Catalunya: en el 66,54% de casos, l’Administració pública (ja sigui local, autonòmica, provincial o estatal) n’és el principal agent discriminador. Només un de cada sis casos són particulars o entitats privades.

La major part d’aquestes vulneracions de drets es produeixen en l’àmbit de la sanitat pública (el 47,5%), seguides d’altres espais de l’Administració pública (13,75%), espais d’àmbit privat (11,15%), l’àmbit laboral (10%) i la família (8%).

Les entitats de salut mental atribueixen les discriminacions en l’àmbit de la sanitat a la «saturació» del sistema, que es reflecteix en la falta de personal, de recursos o en les llargues llistes d’espera per accedir als dispositius.

«Tenim excel·lents professionals però amb altes càrregues de feina, sumat a un augment de la complexitat de les patologies», reflexiona l’autor de l’informe. «La saturació del sistema no és d’ara. Però ara vivim una situació socioeconòmica que travessa la salut mental», explica, ja que està demostrat que la precarietat laboral provoca malestar emocional. Cano també assenyala que el model sanitari encara és molt «biomèdic».Pràctiques qüestionades

excel·lents professionals però amb altes càrregues de feina, saturació del sistemasituació socioeconòmica la precarietat laboral provoca malestar emocional. «biomèdic».Pràctiques qüestionadesPerò el sistema també permet certes pràctiques als hospitals que els col·lectius reclamen prohibir. El principal exemple que citen són les contencions mecàniques (lligar la persona al llit), una cosa «humiliant», com en moltes ocasions han manifestat les mateixes persones i fins i tot les famílies. També, els ingressos involuntaris. «Es fan per curar, però cal tenir en compte que s’estan vulnerant drets», diu Cano. I les medicacions forçoses. Són pràctiques que es produeixen en la sanitat, si bé no en tots els centres o hospitals ni tampoc recurrentment.

Notícies relacionades

Els intents de suïcidi en les menors es tripliquen i arriben a un màxim històric

Espanya afronta sense recursos un pic històric de suïcidis infantils

L’espera per accedir als centres de salut mental d’adults (CSMA) i infantojuvenils (CSMIJ), així com la rotació de professionals (que dificulta la recuperació del pacient), també són vulneracions de drets. «No sabem quantes contencions es fan a Catalunya. Però sí que tenim un problema en la praxi i en la voluntat de recollir dades», afegeix.

A més, el principal motiu de discriminació és la salut (en el 50,18% dels casos), seguit de la violència institucional (14%) i els motius socioeconòmics (12,3%).