Vulneracions de drets en la salut mental: «Lligar al llit una persona és una humiliació»

Salut Mental Catalunya, moviment social que aglutina associacions, famílies i usuaris, acaba de publicar un informe sobre vulneracions de drets a tota l’Administració pública, no només en l’àmbit sanitari). A Catalunya, se’n van produir l’any passat un total de 269. A més, el 70% dels que les pateixen són dones i el principal motiu és la salut, seguida de la violència institucional i socioeconòmica. EL PERIÓDICO parla amb dues persones que han viscut de prop situacions d’aquest tipus.

---

Vicenç Mateo: «Els cuidadors sentim soledat i impotència»

Els trastorns de salut mental amb freqüència deixen tot un camp cremat al seu voltant. Generen patiment i dolor no només en la persona que té el diagnòstic, sinó també en les seves famílies, que sovint se senten impotents quan el seu ésser estimat rep un tracte inadequat del sistema. És el cas de Vicenç Mateo, un veí de Martorell (Barcelona), de 50 anys, el germà del qual (de 55) en fa 30 que conviu amb una esquizofrènia paranoide que es va agreujar quan va començar a tenir addiccions. En el moment en què el Vicenç parla amb aquest diari, el germà està ingressat per una crisi. El Vicenç prefereix no dir-ne el nom.

«Ha patit moltíssimes vulneracions des de fa anys. Per exemple, fa dos anys i mig el seu psiquiatre a l’Hospital Sagrat Cor de Martorell el va donar d’alta malgrat que estava tenint al·lucinacions: es pensava que era guarda forestal, quan feia 25 anys que no treballava. Actualment és pensionista», explica el Vicenç. Aquesta alta improcedent gairebé li costa la vida al seu germà. «Com que estava convençut que era guarda, se’n va anar al bosc. Va estar una setmana desaparegut, vam posar una denúncia als Mossos. El van trobar seminú, sense roba, ni documentació, ni motxilla, amb una gran degradació física i psicològica. No reconeixia pràcticament ningú», explica. Quan la família va preguntar a l’assistenta social de l’hospital per què li havien donat l’alta en una situació així, la resposta va ser que el psiquiatre considerava que «estava bé».

Aquestes situacions creu el Vicenç que es produeixen perquè el sistema sanitari està «saturat», cosa que explica que, segons l’informe de Salut Mental Catalunya, més del 65% de les vulneracions que es produeixen en l’àmbit de la salut mental passen en l’Administració pública. Segons ell, les vulneracions també es deuen a la «falta de formació i sensibilització» dels professionals, i que els protocols «no acaben de funcionar». «I aquest també és un termòmetre que reflecteix la maduresa democràtica de la societat i de les seves estructures», apunta.

«La meva hipòtesi, però és només una hipòtesi, és que necessitaven llits i pretenien que seguís la rehabilitació a casa. Les entrevistes amb els psiquiatres són a penes de 15 minuts. El meu error i la meva culpa va ser no posar llavors una denúncia», reflexiona. Ja ha fet, això sí, dues queixes al Síndic de Gregues. Li va fer por denunciar per les «represàlies», la «falta de confiança» en un «sistema poc efectiu» i la «vergonya», com els passa a moltes famílies.

Immobilitzat per «falta de personal»

En alguns dels seus ingressos hospitalaris (el seu germà ingressa i és donat d’alta recurrentment), l’home, sense estar emocionalment estable, va ser lligat més d’una vegada al llit. És el que es denomina una contenció mecànica. «Entenc que els immobilitzen perquè [a l’hospital] no tenen personal. Però arriben a estar dos dies lligats, sense tenir en compte les seves emocions i la humiliació que això és», assegura el Vicenç.

Més vulneracions: el germà, que viu en parella quan no és a l’hospital, pren tota una medicació que li afecta la sexualitat. «No pot ser que el primer que digui el metge sigui ‘el que és important és la teva salut mental’ quan el meu germà manifesta que la medicació li afecta la sexualitat. La sexualitat és part de la recuperació d’una persona», insisteix.

El Vicenç remarca que els trastorns de salut mental «desestabilitzen» també les famílies de les persones que els tenen. «Hi ha moments d’angoixa, de tensió, de desesperació», explica. A més, quan es tracta del cuidador de la persona (com li passa al Vicenç, que, amb una mare de gairebé 80 anys, ha passat gradualment a ocupar aquest lloc en la vida del seu germà), se sent molta «soledat i impotència».

---

Lurdes Da Costa: «Els metges no em deixaven triar el mètode anticonceptiu»

A Lurdes Da Costa, portuguesa de 54 anys, li van diagnosticar un trastorn límit de la personalitat poc abans de complir els 40. «És una etiqueta que m’han posat, no un diagnòstic. I l’etiqueta no ens defineix», deixa clar aquesta activista de la salut mental resident a Salou (Tarragona). Al llarg de la seva vida va tenir diversos intents de suïcidi. «Una de les vegades que em vaig despertar a l’hospital em tenien lligada de peus i mans. No sé quan temps em van tenir així perquè anava sobremedicada. No ets conscient del que et fan. Que no et donin cap informació és una vulneració de drets», diu la Lurdes.

Ara fa 13 anys que no ingressa en un hospital. Però abans va arribar a tenir, en dos anys, fins a tres intents de suïcidi. «I en dos em van lligar. A l’Hospital de Reus», explica. La vida de la Lurdes no ha sigut fàcil. Als vuit anys va patir abusos sexuals. Als nou va tenir el seu primer intent de suïcidi. Als vint-i-pocs anys va fugir de Faro, a l’Algarve, on vivia i treballava com a perruquera, per venir a Espanya i deixar ben enrere aquesta història. A Catalunya va treballar com a assistenta de la llar, fins que li van donar la incapacitat permanent, als 33 anys, perquè té fibromiàlgia.

Pèrdua de la custòdia

Notícies relacionades

Un de cada quatre catalans d’entre 11 i 18 anys s’ha autolesionat alguna vegada

Espanya afronta sense recursos un pic històric de suïcidis infantils

Va perdre la custòdia de la seva filla pel seu trastorn mental. I van seguir les vulneracions de drets als hospitals. «Per a mi és una vulneració de drets que no et deixin decidir quin mètode anticonceptiu utilitzar. Jo tenia un DIU [dispositiu intrauterí], però als 38 anys me’l vaig voler treure perquè em causava moltes molèsties. Tenia parella i els metges em van dir que havia de posar-me’n un altre. No podem decidir sobre les nostres vides perquè no ens tenen en compte», denuncia la Lurdes.

La seva vida i el seu estat anímic van millorar des que és activista de la salut mental. Col·labora amb Salut Mental Catalunya. «Mirem de lluitar contra l’estigma i estem començant a tractar totes aquestes vulneracions de drets. La Confederació Salut Mental Espanya ja té un observatori en el qual denunciar. Però moltes vegades hi ha por de les represàlies», es lamenta la Lurdes. A ella l’activisme la va ajudar molt perquè va començar a relacionar-se amb «altres d’iguals» i va deixar de sentir-se «tan sola». «Intentem lluitar perquè altres persones no passin pel que hem passat nosaltres», acaba.