Espanya cribrarà a partir de juny el càncer de pulmó en fumadors i exfumadors

El projecte Cassandra busca, des de fa anys, aportar proves sobre la factibilitat del cribratge de càncer de pulmó, que ja està implementat des de fa temps en països anglosaxons. Els impulsors d’aquesta prova pilot esperen que el 2028 el cribratge del càncer de pulmó estigui inclòs en el sistema nacional de salut d’Espanya i se sumi als cribratges de mama, còlon i cèrvix, que existeixen des de fa anys i que serveixen per detectar precoçment aquestes malalties. Catalunya i Madrid són les comunitats més representades en aquest projecte. En els pròxims cinc anys, el projecte cribrarà uns 50.000 casos a tot Espanya, dels quals aproximadament 20.000 es farien a Catalunya.

A Catalunya, la prova pilot la desenvoluparan l’Hospital del Mar, Sant Pau, Vall d’Hebron, el Clínic (els quatre públics de Barcelona), l’Arnau de Vilanova (Lleida), la Mútua de Terrassa, els hospitals Joan XXIII i de Reus (tots dos a Tarragona) i el Germans Trias i Pujol (Can Ruti, a Badalona). A més, en paral·lel, la Conselleria de Salut està treballant pel seu compte en el desenvolupament d’un altre programa pilot de cribratge del càncer de pulmó en el marc d’un projecte d’investigació amb finançament europeu que presentarà «pròximament», segons fonts del departament, que no aporten més informació al respecte.

Sense consens mèdic

No obstant, a diferència d’altres proves de detecció precoç, no existeix un consens mèdic sobre els cribratges de càncer de pulmó, entre altres coses perquè es realitzen amb un TAC, una prova més invasiva que la de sang en excrements (per al càncer colorectal) i les mamografies (el de mama) perquè emet radiacions. Tot i així, els TAC aprovats per a cribratges de càncer de pulmó en altres països tenen «dosis molt baixes de radiació». «Això que ve [els cribratges de càncer de pulmó] serà obligatori, independentment dels detractors», defensa Roberto Chalela, pneumòleg de la Unitat d’Endoscòpia Respiratòria i Càncer de Pulmó de l’Hospital del Mar i membre de la Societat Catalana de Pneumologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya.

Chalela recorda que el càncer de pulmó és, «de lluny», el càncer que més morts produeix al món: entre 1,8 i 2 milions cada any. «Produeix moltes més morts que el càncer de mama i pròstata junts», assenyala aquest pneumòleg, que insisteix en la necessitat d’introduir cribratges per detectar-lo de manera precoç perquè avui dia «menys del 25% o 30% dels càncers de pulmó que detectem estan en un estadi inicial». El cost de proves com els TAC i que aquests cribratges es facin en persones fumadores (a més d’exfumadors) són altres motius que esgrimeixen les persones en contra d’implantar-los.

No obstant, com defensen els impulsors, el projecte Cassandra va més enllà del cribratge en si, ja que inclou també «la prevenció del tabaquisme i d’altres malalties respiratòries», com explica Juan Carlos Trujillo, coordinador del projecte Cassandra i cap clínic del Servei de Cirurgia Toràcica de Sant Pau. Aquest 28 d’abril una reunió a Madrid (a la qual el Ministeri de Sanitat encara no ha confirmat assistència) servirà d’«arrencada» del projecte i tancarà alguns serrells pendents. «Per exemple, no tots els hospitals tenen el mateix ‘software’ per llegir el TAC i això pot provocar diferents lectures. Hem d’homogeneïtzar-lo».

La «complexitat» del TAC

Els metges reconeixen que el «gran problema» del cribratge del càncer de pulmó és la complexitat de la prova: el TAC de tòrax. Per això no es realitzarà a tota la població (com passa amb el càncer de mama, per exemple: es fan radiografies a totes les dones de més de 50 anys), sinó només a persones amb una determina edat i que fumin o siguin exfumadores.

L’atenció primària vehicularà aquests cribratges. «Una persona que vagi al CAP, si aquest centre pertany a algun dels hospitals del projecte Cassandra i el pacient compleix uns criteris, podrà fer-se el TAC. Una altra font d’entrada serà el propi hospital: per exemple, el típic pacient que té una malaltia respiratòria diagnosticada, com asma», assenyala Trujillo.

Aquests criteris d’inclusió seran l’edat (entre els 50 i 75 anys) i un número determinat de cigarrets. Aquests cigarrets es calculen segons l’índex de paquets de cigarrets anuals (IPA): el nombre de cigarrets fumats cada dia multiplicat pel nombre d’anys que fa que es fuma i dividit entre 20. Si el resultat és 20 o més, s’ha de fer el cribratge. En el cas dels exfumadors, es crivellarà aquells que tinguin entre 50 i 75 anys, faci 15 anys o menys que no fumen (15 anys és el punt de tall en què el risc de càncer de pulmó s’equipara al d’un no fumador) i l’índex IPA sigui de 20 o més.

El projecte Cassandra inclourà una anàlisi de la prova pilot en un, tres i cinc anys. «En cinc anys es tractaran totes les conclusions i esperem tenir tota la informació perquè s’inclogui a la cartera de serveis», assenyala Trujillo.

Baixa supervivència

Aquests metges creuen que els cribratges en càncer de pulmó serviran per detectar precoçment una malaltia que, quan es diagnostica en estadis avançats, té una supervivència «molt baixa» en cinc anys. «Malgrat que la immunoteràpia ajuda a sobreviure, la mortalitat continua sent molt alta. És un problema de salut pública i això ho tenen clar totes les societats científiques», defensa el pneumòleg.

Notícies relacionades

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

Els hospitals assagen amb IA per adaptar el lèxic mèdic

«Un estudi americà del 2010, el ‘National Lung Screening Trial (NLST)’, demostrava de manera contundent que fer TAC de tòrax a pacients de risc cada any redueix la mortalitat en un 20%. Aquell any molts països anglosaxons van començar a fer ‘screenings’. Som al 2023 i nosaltres [els països europeus] ni tan sols ens hi hem posat d’acord», es lamenta. Un altre estudi clínic realitzat als Països Baixos i a Bèlgica, el Nelson, va demostrar que aquests cribratges reduïen la mortalitat en un 24%. Segons altres dades, en dones, aquest percentatge podria arribar al 40%.

Aquest pneumòleg, que creu que el cribratge en càncer de pulmó ha esdevingut «obligatori» a causa del seu «espectacular» impacte, remarca que un TAC permet detectar més malalties, no només el càncer. «En els pròxims cinc anys hauria d’existir un pla nacional de cribratge de càncer de pulmó. El primer estudi és de fa 13 anys: cada any que passa és perdre temps. Els pròxims cinc anys són fonamentals per dissenyar un full de ruta i que es prenguin decisions a nivell estatal», insisteix.