Polèmica pel cas del jove gallec que rep ‘electroxocs’: els psiquiatres defensen la teràpia

Igual com les contencions mecàniques, els ‘electroxocs’ estan considerades una vulneració dels drets de les persones amb trastorns de salut mental (quan s’utilitzen per consentiment judicial) per diferents associacions, entre les quals la Federació Salut Mental de Catalunya, que va publicar la setmana passada un informe sobre la qüestió. Les dues pràctiques són legals en països d’Europa com Espanya, tot i que l’Organització de les Nacions Unides (ONU) està en contra de les intervencions mèdiques forçades.

El cas del jove gallec

Recentment, aquesta polèmica teràpia ha tornat a posar-se sota el focus mediàtic arran del cas del jove gallec de 30 anys. Aquest veí d’Arzúa (la Corunya) va ser traslladat el 9 de febrer a la secció de Psiquiatria de l’Hospital Provincial de Conxo (Santiago de Compostel·la) després de patir un brot psicòtic, el primer segons la família.

La psiquiatra va ordenar el seu internament i, davant la negativa del malalt i la família, va demanar permís a un jutge per aplicar-li una teràpia d’‘electroxocs’. Els seus pares van buscar llavors un advocat i un procurador per frenar l’esmentada teràpia i van intentar obtenir un permís per traslladar el seu fill a un altre hospital, però la psiquiatra s’hi va oposar i va recórrer al jutge perquè autoritzés el tractament. Els psiquiatres van assegurar que no existeix cap altre tractament possible i que hi havia un «risc greu i imminent per a la integritat física del pacient». Al jove, li van donar l’alta el dia 21 d’abril després de 10 sessions d’‘electroxocs’. El seu cas ha sigut arxivat per la justícia.

Malgrat la polèmica, la comunitat mèdica defensa l’ús de les teràpies electroconvulsives. «És una tècnica de tractament longeva, efectiva i recolzada per l’evidència científica», recull un comunicat enviat per la Societat Catalana de Psiquiatria i recollit per EL PERIÓDICO.

Una pràctica «estigmatitzada»

L’entitat critica que és una pràctica «estigmatitzada» i representada en diferents mitjans de comunicació de maneres que no es corresponen amb l’aplicació actual d’aquesta tècnica». «La TEC en l’actualitat ha d’assumir una sèrie de reptes que tenen a veure amb millorar la informació social i mèdica sobre la tècnica perquè les persones tinguin una accessibilitat més gran i informació rigorosa sobre això», diu el document.

Notícies relacionades

Només 14 persones autistes a Catalunya tenen assistent personal, un dret que impulsa l’autonomia

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

La teràpia consisteix en l’aplicació d’un breu estímul elèctric, mitjançant aparells d’ona de pols breu o ultrabreu, sota control anestèsic, per induir una convulsió cerebral. Com la majoria dels procediments que es desenvolupen sota anestèsia, es requereix un consentiment informat per escrit per poder realitzar el tractament. Està indicada en pacients que pateixen trastorns mentals greus (com per exemple depressió, mania o esquizofrènia), quan els episodis aguts són greus, quan altres tractaments no han sigut efectius o per preferència del pacient.

Els psiquiatres asseguren que, en el dia d’avui, no hi ha «contraindicacions» per als ‘electroxocs’, tot i que els efectes secundaris més freqüents després d’una sessió són la cefalea i les molèsties musculars. «En conclusió, la TEC continua sent un dels principals tractaments disponibles i utilitzats en psiquiatria per a les malalties mentals greus. La tècnica de la TEC ha evolucionat notablement, i s’han aconseguit mínimes càrregues en l’estimulació elèctrica, amb la conseqüent disminució dels efectes secundaris cognitius i una reducció dràstica de les complicacions associades al tractament en els seus inicis», conclou el comunicat.