Els metges alerten d’un rècord de morts per calor aquest any a Catalunya

«El típic cop de calor és el de l’operari que treballa sota el sol al migdia i té una pèrdua de coneixement. Amb els avenços de la normativa laboral, la prevenció ha anat millorant. Avui dia, els cops de calor solen ser, per exemple, accidents de gent que fa esport i no es protegeix. Aquestes xifres ni pugen ni baixen, sinó que estan estabilitzades. El que ens preocupa és una altra circumstància», assenyala Mireia Puig, directora del Servei d’Urgències de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona).

Gent gran polimedicada

I aquesta altra circumstància és la gent gran, «polimedicada», amb molts problemes de salut, a qui la calor prolongada perjudica els molt. «Són persones grans que es mantenen, durant molts dies, a una temperatura alta. No parlem necessàriament de temperatures de 50 ºC, sinó de 30 ºC o de 32 ºC. Els avis polimedicats, estant molts dies així, perden molt líquid i pateixen deshidratació», explica aquesta urgenciòloga. «Tècnicament no estaríem parlant de cops de calor, sinó de pacients que pateixen la repercussió d’estar sotmesos a temperatures altes de manera persistent», precisa.

Cada estiu els metges veuen casos d’aquest últim perfil en les urgències dels hospitals. Els últims anys, han anat augmentant. «El canvi climàtic s’està notant molt més en la salut. I en això no ajuda la factura de la llum. Molts dels quals venen no utilitzen ventilador. Ens preocupa no només la calor que vindrà, sinó que hi ha gent que no es pot pagar la refrigeració», lamenta Puig.

El paper dels CAPs

Es tracta de pacients crònics, complexos, que ja per si mateix tenen un «equilibri delicat» i a qui la calor els perjudica. Alguns manifesten al metge que no poden connectar ni el ventilador. «La crisi econòmica fa que no es puguin pagar les factures», diu aquesta urgenciòloga de Sant Pau. A més, molts altres d’aquests grans estan «molt sols», pels quals ningú vigila la seva hidratació.

En aquest sentit, l’atenció primària pot jugar un paper clau a l’hora d’identificar quns pacients viuen sols i poden patir descompensacions a causa de la calor, afirma el metge de família Jordi Mestres Lucero, vocal de comunicació de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic). Mestres Lucero explica que des dels CAP ja es fa un seguiment, via telefònica, dels pacients més vulnerables, que són els més grans que viuen sols.

El geriatre de l’Hospital de Sant Pau Jordi Mascaró alerta que la gent gran «no sua», per la qual cosa moltes vegades no és conscient que té calor. «I sovint, quan tenen set ja és tard», assenyala. Aquest geriatre recorda, en èpoques de calor, augmentar la hidratació i limitar l’exposició al sol. «Cada estiu veiem un augment d’ingressos i de mortalitat en gent descompensada», adverteix.

Refugis climàtics

Notícies relacionades

Les farmàcies catalanes dispensaran autotest gratis per detectar el virus del papil·loma humà

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

El president de la Societat Espanyola d’Epidemiologia (SEE), Óscar Zurriaga, recorda que el juliol de l’any passat hi va haver «milers de morts agreujades per la calor». «Aquestes persones amb patologies com la diabetis són les que ens han de preocupar», diu Zurriaga, que matisa que no fa falta pensar en l’estiu, sinó que aquestes morts es poden produir ja en un episodi de calor com el que Espanya viurà aquesta setmana. «La calor està matant més, però no ho fa de forma molt directa, sinó a través de la malaltia», assenyala aquest epidemiòleg.

Per això és tan important, recorda, la prevenció de totes les persones amb patologies de base, perquè «no s’exposin més del necessari i tinguin als seus domicilis les condicions adequades». Per això defensa que les administracions públiques habilitin més «refugis climàtics» als quals aquesta gent pugui anar, com biblioteques públiques, poliesportius i piscines. Zurriaga també defensa que les persones més vulnerables, que no poden pagar la llum, se les proveeixi de «bons energètics».