Salut i crisi climàtica
Onada de calor: ¿per què la gent gran no sua?
Els metges alerten d’un rècord de morts per calor aquest any a Catalunya
Fase 1 del pla contra la calor activat pel Govern: què significa i com m’afecta
Els geriatres adverteixen que les altes temperatures fan encara més vulnerables als avis i per això és necessari el «suport social»
Els metges d’hospitals i de l’atenció primària ja han alertat que aquest estiu hi haurà un rècord de morts atribuïbles a la calor. De fet, temen que aquest augment de la mortalitat es produeixi ja aquests dies amb l’entrada d’una massa d’aire calent procedent de l’Àfrica. Les persones grans (sobretot les més vulnerables, que no poden pagar les factures de la llum per mantenir la llar refrigerada),en general, en són les més exposades. I, en concret, perquè no suen.
«Els mecanismes de termoregulació de la pell de les persones grans no responen igual que els d’una persona jove, per tant hi ha menys capacitat de resposta», explica el metge de capçalera Jordi Mestres Lucero, vocal de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic). Passa, explica Mestres, tant a l’hivern com a l’estiu. «A l’hivern es posen més abrics, però a l’estiu és més difícil perquè no generen tanta suor per compensar la pujada de temperatura». I la temperatura corporal pot ser alta, tot i que no suïn ni tinguin sensació de set.
El «centre termoregulador»
Com explica la geriatra i coordinadora de docència del Parc Sanitari Pere Virgili, Neus Gual, el cos humà es manté sempre en una temperatura d’entre 35 i 37 graus. Aquest control es fa a través d’un «centre termoregulador» anomenat ‘hipotàlem’, que està al cervell. «L’hipotàlem activa els mecanismes de la calor perquè el cos es mantingui sempre en aquesta temperatura, faci fred o calor».
A l’hipotàlem li arriba la informació a través de la pell i «posa en marxa» una sèrie de respostes perquè el cos s’adapti «malgrat la temperatura de fora». Quan fa fred, l’hipotàlem dona l’ordre de produir més calor, i crema greix. Quan fa calor, intenta eliminar-la a través de la «vasodilatació» (amb la suor a través de la pell) i de la «hiperventilació» (respirant més ràpid).
«En els avis aquesta velocitat de resposta als canvis de temperatura és més lenta. L’hipotàlem funciona més lent. Amb el fred també passa: tenen els músculs més atrofiats i no són capaços de fer tremolors fortes per produir calor», assenyala Gual. Malalties com la demència també alteren l’hipotàlem. Així, molta gent gran perd, a més, la capacitat de sentir set. «Per això és important que vagin bevent líquid i menjant fruita d’estiu, que té més aigua», assenyala Mestres.
Medicaments diürètics
Notícies relacionadesA més, els avis solen prendre molts diürètics, els quals estimulen la producció d’orina, per la qual cosa també és «més fàcil» que es deshidratin. «La deshidratació causa molts ingressos en urgències. És un combo. Quan arriba la calor són molt més fràgils», explica Gual.
D’altra banda, quan estan deshidratats en ocasions apareix el delírium. «Estan més confosos, es desorienten. La deshidratació és una de les causes més freqüents de delírium, diu aquesta geriatra. Per això, assenyala, és «tan important» el suport social als grans, «sobretot durant les onades de calor».
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- Tres hores que van canviar el Barça
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia