¿Què canvia en les nostres vides el final de l’emergència internacional per covid?

L’OMS defineix una emergència sanitària internacional com «un esdeveniment extraordinari que constitueix un risc per a la salut pública d’altres estats a través de la propagació internacional de malalties i que potencialment requereix una resposta internacional coordinada». La màxima prioritat és contenir el brot amb la màxima celeritat perquè no es propagui a més zones d’aquest país i a altres països que fins aquell moment es troben fora de perill de la pandèmia. Una declaració d’emergència internacional permet a l’OMS emetre una sèrie de recomanacions (que no prohibicions) «més o menys» vinculants, com expliquen els epidemiòlegs. Amb la covid hi va haver confinaments, l’obligatorietat d’utilitzar mascaretes, l’ús del passaport covid... Mesures que eren totes finalment competències de cada país, els que decidien o no seguir amb més o menys rigor les indicacions de l’OMS.

La declaració de l’OMS no canvia aquesta norma (l’única que queda de la pandèmia) perquè, com s’explica en l’anterior punt, es tracta d’una mesura de competència estatal. Portugal va derogar fa un mes l’obligatorietat del tapaboques en hospitals, geriàtrics i farmàcies, però a Espanya aquesta norma encara és vigent. És competència del Govern central, i per tant, les comunitats tampoc poden decidir sobre això. Tot i així, algunes com Catalunya ja han demanat que deixi de ser obligatori utilitzar mascaretes en aquests espais. Al febrer ja va deixar de ser obligatòria en el transport públic. I l’epidemiòleg Fernando Simón va avançar fa dies que la mascareta en hospitals, geriàtrics i farmàcies deixarà de ser obligatòria «molt aviat». És possible que, després de l’anunci de l’OMS, el Ministeri de Sanitat ho anunciï aviat.

En països com Espanya la vacunació de la covid-19 no és obligatòria, igual que no ho és de cap altra malaltia. Tot i així, Espanya és un dels països amb més taxes de vacunació del món, cosa que permet crear immunitat de grup i protegir la ciutadania dels virus. El Ministeri de Sanitat no ha avançat cap campanya de vacunació per a la cinquena dosi de la covid. Les terceres i quartes ja van tenir cobertures més baixes que les anteriors. Els epidemiòlegs, i és possible que això sigui el que finalment faci Espanya, advoquen per continuar vacunant contra la covid-19 una vegada a l’any als més grans de 60 anys i col·lectius de risc (pacients crònics, immunodeprimits), igual que es fa amb la grip. Els experts creuen que, en aquests col·lectius, la vacunació contra el coronavirus serà anual i ha arribat per quedar-se.

El final de la declaració de l’emergència sanitària internacional per covid no canviarà les vides ordinàries de la gent. «La vida de la gent no canviarà gaire», assenyala el cap de secció de Malalties Infeccioses de l’Hospital del Mar, Robert Güerri. Però sí que tindrà un cert impacte en el col·lectiu imaginari de la població, que, equivocadament, pot donar per fet que el virus és cosa del passat. Al llarg d’aquests tres anys, el coronavirus ha causat 6,9 milions de morts oficials (tot i que l’OMS creu que són almenys 20 milions) i 765 milions de contagis notificats arreu del món. A Espanya, han mort unes 121.000 persones i se n’han contagiat 14 milions més des del 2020, segons el Ministeri de Sanitat.

No. La pandèmia continua. ‘Pandèmia’ és una definició específica que utilitza l’Organització de les Nacions Unides (ONU) i que depèn de per quants països circula el virus. Això continuarà més temps, ja que el virus seguiex present en tots els continents i causant unes 200.000 morts a l’any arreu del món. «El pitjor que els països podrien fer ara és utilitzar aquesta notícia com a excusa per abaixar la guàrdia, desmantellar els sistemes que han construït o enviar a la població el missatge que un no s’ha de preocupar ja», ha advertit aquest divendres el director general de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus.

Els epidemiòlegs assenyalen que precisament el risc de declarar el final de l’emergència sanitària és aquest: llançar el missatge que la covid-19 ja no existeix. A Espanya, és la malaltia de declaració obligatòria amb més contagis, per davant del VIH o la tuberculosi. A més, hi ha altres riscos, que són els malalts amb covid persistent (continuen emmalaltint en el dia d’avui i encara no hi ha cura per a aquesta malaltia) i l’aparició de noves variants. Paral·lelament, els experts també avisen que la covid (i és el «principal problema») mai s’ha arribat a ‘gripalitzar’, perquè n’hi ha repunts tot l’any, no només a l’hivern, com passa amb la grip. «És un virus que canvia més que el de la grip. Això, sumat al fet que els anticossos duren poc, fa que tinguem infeccions sempre amb repunts menys predictibles que els de la grip», apunta el catedràtic de Medicina Molecular de la Universitat de Leicester, Salvador Macip.