Pendents del director de l’OMS: Tedros decidirà si aixeca l’emergència per covid després d’escoltar els experts

Del director general de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom Ghebreyesus, depèn la decisió d’aixecar o no l’emergència internacional per la covid-19, declaració vigent des del 30 de gener del 2020. El comitè d’emergència de l’OMS, que es reuneix trimestralment des de fa més de tres anys, es va reunir ahir per prendre aquesta decisió. De moment, no ha sigut comunicada, però s’espera que així sigui els pròxims dies. «El món vol girar full», va reconèixer el mateix Tedros ahir, abans d’entrar a la reunió.

Els experts consultats per aquest diari creuen que la pandèmia es troba en una altra fase, per la qual cosa veuen raonable que s’aixequi l’emergència internacional, si bé temen que amb això es llanci a la ciutadania el missatgeequivocat que la pandèmia ha acabat, quan no és així. «A Espanya continua sent la malaltia de declaració obligatòria amb més contagis», assenyala Joan Caylà, membre de la Societat Espanyola d’Epidemiologia (SEE). Arreu del món hi continua havent unes 200.000 morts a l’any. Els epidemiòlegs reclamen continuar reforçant la vacunació, especialment entre els més grans de 60 anys i col·lectius vulnerables.

No obstant, aquests experts tampoc descarten del tot que finalment l’OMS mantingui l’emergència internacional. Va passar al gener, en la 14a reunió del comitè d’emergència, i l’organisme va considerar no aixecar-la perquè la covid continuava sent «una malaltia infecciosa perillosa», amb potencial encara per causar danys considerables en la salut de les persones i als sistemes de sanitat dels països. A més, el virus no s’ha ‘gripalitzat’, perquè no hi ha onades predictibles en moments concrets de l’any, com sí que passa amb la grip.

El cert és que l’hemisferi nord del planeta ha passat un hivern sense restriccions i amb la mascareta molt limitada a espais concrets(hospitals, residències, farmàcies i, fins al febrer, transport públic) i el virus no es va descontrolar. Així, és d’esperar que passi més o menys el mateix als països de l’hemisferi sud, si bé les cobertures de vacunació no són tan altes com al nord.

A efectes pràctics, la vida de la gent no canviarà gaire si s’aixeca l’emergència internacional. Aquesta declaració és una regulació de l’OMS per fer una sèrie de recomanacions «més o menys» vinculants. Per exemple, permet a l’organisme demanar informació als països de les mesures que prenen o detectar si hi ha zones més complicades que d’altres.

«Girar full»

Abans d’entrar a la reunió d’ahir, el mateix Tedros va reconèixer que el món vol «girar full» respecte a la pandèmia de covid-19. «Tots estem cansats de la pandèmia i volem girar full», va assenyalar. El director general de l’OMS ja va anticipar anteriorment que la declaració del final de l’emergència per la pandèmia podria arribar al llarg d’aquest any, atès el descens de casos greus i morts al món.

«La tendència a la baixa ha continuat [des de l’anterior trobada del comitè al gener] i en les passades 10 setmanes el nombre de morts ha anat registrant successivament xifres mínimes que no es veien des de març del 2020», va dir Tedros. Aquesta tendència «ha permès que la vida retorni a la ‘normalitat’ en molts països i ha incrementat la capacitat dels sistemes sanitaris per respondre davant potencials rebrots, així com davant el problema de la covid persistente»,va analitzar l’expert etíop.

Tedros va advertir, com en intervencions anteriors, que malgrat la possible declaració del final de l’emergència sanitària aquest any, «el virus ha vingut per quedar-se, i tots els països hauran d’aprendre a gestionar-lo com altres malalties infeccioses».

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

També va assenyalar que la reducció de tests i rastrejos que ha comportat el descens de casos greus dificulta predir l’aparició de futures variants del virus, i va recordar que continua el desigual repartiment de tractaments i vacunes contra la malaltia, encara escassos en molts països en desenvolupament.

«Això continua posant innecessàriament en risc milions de persones arreu del món, especialment els més vulnerables», va destacar Tedros.