Les Humanitats es colen en el grau de Medicina de la Pompeu Fabra

L’assignatura vol posar en el centre la relació entre el metge i el pacient. «La idea és, a través de les humanitats, oferir una visió més àmplia de la relació entre metge i pacient, intentant oferir altres perspectives des de la filosofia, l’antropologia, el llenguatge, les tècniques narratives i la literatura», explica Manuel Pera, cap de la Secció de Cirurgia Gastrointestinal del Mar i director de l’assignatura, al costat de Jonathan McFarland (president de l’associació The Doctor as Humanist) i Joaquim Gea (catedràtic de la UPF i pneumòleg del Mar).

Els alumnes de Medicina de la UPF ja tenen una assignatura sobre la relació medicopacient (també present en altres universitats, com la UAB), però aquesta matèria és «un pas més», diu Pera. «És important perquè els ajuda a reflexionar. Medicina és una carrera cada vegada més tecnològica, més científica i sovint es deixa de banda aquesta part humana», explica aquest metge. Així, les classes d’aquesta assignatura estaran impartides no només per metges, sinó també per professors de lletres de diferents universitats del món.

Humanisme en Medicina, que acabarà a principis de juny, proposa un nou enfocament que vol recuperar el component humà de la relació entre professionals mèdics i pacients. Un component que, segons UPF i el Mar, ha quedat «en entredit», sobretot als països desenvolupats, amb la «fascinació per les tècniques i la incorporació dels últims avenços tecnològics en la consulta».

«En la consulta, tenim una pantalla que ens separa del malalt i sovint ens oblidem del contacte i la mirada», assenyala Pera. Per això, si «el progrés de la tecnologia no s’acompanya de l’humanisme, acaba convertint els professionals mèdics en una espècie d’enginyers de la salut», afegeix Gea. ¿Què pot aprendre la Medicina de les Humanitats? «Les Humanitats ens ajuden a tenir una altra mirada, una mirada més humana. No tinc dubte que fan que la nostra relació amb el pacient sigui més empàtica, més compassiva», defensa Pera.

Aquest enfocament humanista, fins ara, no s’aprenia a les facultats de medicina. «Si tenies sort, l’aprenies d’un bon metge, però també podies tenir un mal model», assegura Gea. Per això destaca l’aposta de la UPF per impulsar una assignatura pionera a les universitats catalanes que va més enllà de la formació en ètica i bioètica que ofereixen altres universitats.

Més sensibilitat

En les sessions d’aquesta assignatura optativa es farà ús de la literatura, el llenguatge, la narrativa o les arts per fer aflorar la sensibilitat dels futurs metges i abordar qüestions com el tracte amb el pacient i el ritual per aproximar-se, l’equilibri entre la distància i la pèrdua de la compassió, la importància de tenir un llenguatge ric per descriure els matisos d’una situació complicada o el valor de la convalescència, cada vegada més amenaçat per la pressa per donar l’alta.

Notícies relacionades

Els metges alerten d’un rècord de morts per calor aquest any a Catalunya

El soroll dels cotxes augmenta els parts prematurs i les morts per infart

Tot aquest recorregut estarà guiat per un elenc de professors «de primer ordre», segons la universitat i l’hospital. Una quinzena de professionals de tot el món, entre els quals destaca la participació de David R. Kopacz, professor del departament de Psiquiatria i Ciència del Comportament de la Universitat de Washington, que parlarà dels factors que condueixen a la pèrdua de compassió i estima del metge cap als seus pacients, o Susana Magalhaes, investigadora en narrativa mèdica a la Universitat de Porto, que parlarà de la importància de les narratives.

«Sovint, les històries clíniques són pura cronologia i no deixen percebre com el malalt està convivint amb la malaltia. Només veiem la malaltia. Un càncer gàstric, per exemple. I ens oblidem de les incerteses, dubtes o pors que l’acompanyen», conclou Pera.