Llistes d’espera: la falta de radiòlegs retarda els TACs, les ressonàncies i ecografies i les visites a l’especialista

A Ginesa Navarro, de 81 anys, li van diagnosticar un paraganglioma cervical (un tumor rar, tot i que benigne, a la base del crani) a finals del 2020. Malgrat que està controlat, el tumor li ha paralitzat una corda vocal. Al gener, l’otorrinolaringòleg que porta la Ginesa a l’Hospital de Sant Pau (Barcelona) va demanar que li fessin una ressonància magnètica perquè la dona té dificultats per empassar aliments. Amb aquest mateix otorrinolaringòleg, la Ginesa tenia visita el 20 d’abril. «Però va haver d’anul·lar-la perquè la ressonància no estava feta i encara no l’hi han fet», explica la seva filla, María Jesús Montes.

La María Jesús només té paraules d’agraïment per al metge que porta la seva mare a l’hospital: «És meravellós, escriu-ho», demana a la periodista. Però carrega, no obstant, contra les llistes d’espera. «La dificultat està en l’accés a les proves diagnòstiques i això fa que es demorin les visites [amb els especialistes]», resumeix.

Els metges de l’atenció primària asseguren que, en els últims mesos, ha augmentat molt la demora de les proves diagnòstiques de la sanitat pública. Parlen de retards significatius, sobretot, en ecografies, ressonàncies magnètiques i TACs (proves fetes per radiòlegs, una de les especialitats mèdiques més deficitàries). Aquest retard, al seu torn, provoca més demora en les visites a l’especialista perquè moltes vegades sense aquestes proves no poden visitar. Apunten que el problema de fons és la falta de radiòlegs. El «tsunami» de proves que no es van poder fer durant la pandèmia s’ajunta amb l’augment del 15%, cada any, de la demanda d’exploracions radiològiques als hospitals.

Segons el sindicat Metges de Catalunya (MC), és una «queixa habitual» que hi hagi una «demora important» per accedir a les proves diagnòstiques, malgrat que, segons la normativa del CatSalut, una prova de prioritat ordinària no hauria de trigar més de 90 dies, i una de preferent, 30. «Hi ha hagut una mala planificació. Sabíem que hi hauria un tsunami de feina per tot el que no es va poder fer durant la pandèmia», assegura David Arribas, vicesecretari de Metges de Catalunya. 

Les xifres oficials

No obstant, aquesta percepció (denunciada per metges i pacients) contrasta amb les dades de llista d’espera que fa públiques el Servei Català de la Salut (CatSalut). Segons el CatSalut, la mitjana general d’espera a Catalunya per a una ecografia abdominal és de 94 dies; per a una de ginecològica, de 60 dies, i per a una d’urològica, de 82 dies. Per a una ressonància magnètica cal esperar, segons el CatSalut, 62 dies de mitjana i, per a un TAC, 50.

A peu d’ambulatori, els metges de família parlen de demores molt més importants: de ressonàncies que no baixen dels sis mesos o d’ecografies que triguen entre sis i nou mesos, si bé depèn de la prova i de la zona. Salut defensa que les seves xifres sí que reflecteixen la realitat i matisa queles llistes d’espera per a proves diagnòstiques comptabilitzen els pacients que esperen una primera prova diagnòstica, però n’exclouen les de seguiment.

L’Imma és un exemple d’aquesta demora en les proves diagnòstiques: fins a finals del 2023 no li podran fer un TAC cerebral per al qual va demanar cita al febrer. No obstant, segons les dades del CatSalut, l’espera per a aquesta prova és de 56 dies el març d’aquest any, últim mes del qual ofereix xifres. Mentrestant, ella està de baixa amb fibromiàlgia i una depressió. I amb cert temor. «Visc amb la incertesa de no saber si els desmais són símptoma d’una cosa dolenta o no. La part bona és que no tinc dolor», es consola. No va a una mútua privada a fer-se una prova perquè no té diners i perquè, a més, reivindica el seu dret a ser atesa per la sanitat pública.

Pla de millora de Salut

«Estem notant que aquelles proves que requereixen un metge, com les ecografies, triguen més a fer-se perquè falten professionals a tot arreu. No obstant, aquelles que poden fer els tècnics van bé», apunta Jaume Sellarès, vicepresident del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB). «Els mateixos pacients t’ho diuen. La percepció és que les llistes d’espera per a proves diagnòstiques van augmentant, i si el CatSalut ha posat en marxa un pla d’accessibilitat al sistema és per això», assenyala Sellarès.

El març d’aquest any, la Conselleria de Salut va presentar un pla per reduir la burocràcia als CAP (formant administratius) i per disminuir les llistes d’espera als hospitals. Un dels objectius és, a final d’any, haver augmentat en un 18% les proves diagnòstiques (142.000 més) i haver reduït en un 56% les que es fan fora de termini (35.000 menys). Tot i així, el pla (amb una inversió de 110 milions d’euros) no suposa un augment de personal mèdic perquè no hi ha facultatius. Així, no hi haurà més contractacions de radiòlegs, els metges encarregats de fer no només ecografies, TACs i ressonàncies magnètiques, sinó també radiologies vasculars i radiografies.

Notícies relacionades

La saturació de la sanitat pública augmenta la pressió i les llistes d’espera de la privada

¿A quin grup de població se li farà cribratges per detectar el càncer de pulmó a partir del juny?

«El 85% de les decisions mèdiques es basen en les dades que aporten les proves radiològiques. Cada any augmenta un 15% la demanda d’aquestes exploracions. Fem proves fins a la nit i al cap de setmana. Però de vegades no hi arribem i tenim llistes d’espera, en ocasions, grans» reconeix Salva Pedraza, director de l’àrea d’imatge mèdica de l’Hospital Clínic (departament que fa unes 300.000 proves d’aquest tipus l’any) i president de la Societat Catalana de Radiologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya. Pedraza defensa que sempre es prioritzen els casos urgents.

«Radiologia és de les especialitzades més deficitàries arreu del món. Aquí falten entre un 10% i un 20% de radiòlegs a cada plantilla de l’hospital», apunta. Aquest radiòleg assegura, no obstant, que la seva societat mèdica està treballant amb Salut per «augmentar les places acreditades» i que hi ha un «esforç col·lectiu» per formar més professionals i establir «pactes» amb diferents especialistes.