Dolor emocional

Els psicòlegs no veuen un ‘efecte crida’ entre el suïcidi de les bessones de Sallent i el cas d’Oviedo

«Eren unes nenes encantadores que estaven molt integrades», afirmen a l’escola

Els especialistes demanen cautela davant la falta de detalls i insisteixen que el malestar emocional dels adolescents és cada vegada més gran

Els psicòlegs no veuen un ‘efecte crida’ entre el suïcidi de les bessones de Sallent i el cas d’Oviedo

Efe/Siu Wiu

2
Es llegeix en minuts

Psicòlegs i psiquiatres descarten l’‘efecte crida’ entre el suïcidi de les bessones de 12 anys de Sallent fa tres mesos (una va morir i l’altra va quedar malferida) i la mort aquest divendres d’unes altres dues bessones de 12 anys a Oviedo. Totes dues han mort a l’acte. Tot i que de moment no s’ha confirmat que es tracti d’un suïcidi com a Sallent, la policia ja ha descartat una mort accidental o amb intervenció de tercers.

«No podem garantir de cap manera que hi hagi un ‘efecte crida’, ja que encara no sabem si les nenes d’Oviedo coneixien la notícia de Sallent», apunta Roger Ballescà, coordinador de l’àrea de salut mental infantojuvenil del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC). «Jo no faria un paral·lelisme directe», insisteix. El que sí que assegura és que els adolescents cada cop cometen més temptatives de suïcidis. «Tenim números i constància que hi ha un augment espectacular de les temptatives».

Segons les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) del 19 de desembre passat, Espanya viu un pic històric de suïcidis de menors de 15 anys: el 2021 (l’últim any del que es tenen xifres) es van suïcidar 22 nens de menys de 15 anys, un 57% més que el 2020 (quan es van treure la vida un total de 14).

És aquí on els psicòlegs demanen posar l’accent, en el malestar emocional adolescent i juvenil. «Els nostres joves no saben com demanar ajuda», assenyala Ballescà. El mateix diu la psicòloga Gemma Altell. «Segur que en el cas d’Oviedo hi ha subjacents problemàtiques com violències o ‘bullying’ [si bé de moment se’n desconeixen les causes]. S’ha de posar l’èmfasi aquí i en la dificultat que tenen els joves per expressar aquest malestar», assenyala Altell. Segons ella, sobretot les noies pateixen aquest malestar emocional, a causa de violències que tenen a veure amb «pressions socials» i «de gènere». «Caldria conèixer el context d’aquestes nenes», diu.

A més, l’‘efecte crida’ pot portar algunes persones a pensar, equivocadament, que és un error parlar del suïcidi, que durant tant temps ha sigut un tabú. Els sanitaris defensen que sí que s’ha de parlar sobre aquest fenomen (parlar-ne no només no desencadena més suïcidis, sinó que serveix per prevenir-los), però sempre amb tacte i en això els mitjans de comunicació juguen un paper essencial. A falta de conèixer els motius del suïcidi d’Oviedo, els psicòlegs demanen cautela.

Descrit en la psiquiatria

L’‘efecte crida’ del suïcidi, tot i que és polèmic, està descrit en la psicologia i psiquiatria però, com assenyala Narcís Cardoner, president de la Societat Catalana de Psiquiatria, que forma part de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya, hi sol haver una «identificació» quan qui comet el suïcidi és un personatge rellevant.

Notícies relacionades

Cardoner desconeix, com els seus col·legues, què ha pogut passar a Oviedo, si bé «la psicologia dels bessons sol ser complexa i hi ha coses difícils d’explicar». «De vegades trobem una similitud en coses que després no tenen a veure l’una amb l’altra». Aquest psiquiatre remarca que, sense saber més detalls del que ha passat, no es pot afirmar que hi hagi hagut factors d’identificació amb el cas de Sallent.

La línia d’atenció a la conducta suïcida del Ministeri de Sanitat és el 024. A més, el Telèfon de l’Esperança (717 003 717) també ofereix ajuda davant els pensaments suïcides, així com l’Ajuntament de Barcelona (900 925 555). Tots són números gratuïts.