El futur de l’Alzheimer: detecció més precoç i nous tractaments

El futur de la recerca de l’Alzheimer passa pels biomarcadors en sang, aquestes molècules presents a la sang i altres teixits que indiquen l’existència d’aquesta malaltia i d’altres de neurodegeneratives. Els biomarcadors poden indicar el risc d’una persona a desenvolupar la malaltia però, a més, poden facilitar les claus en el camp del diagnòstic precoç per trobar nous tractaments.

Aquesta és la principal conclusió de la 6a edició del ‘workshop’ sobre biomarcadors per a malalties neurodegeneratives impulsat pel Barcelona Beta Brain Research Center (BBRC), el centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall,la University College London i la Universitat de Göteborg (Suècia).

«Hi ha molts tipus de biomarcadors. Els tres que més utilitzem són els del líquid cefalorraquidi (en sang), els de neuroimatge (ressonàncies i TACs) i anàlisis de sang generals. Aquestes són les quatre coses que es fan a una persona que consulta per alguna possible malaltia neurodegenerativa un servei de neurologia», explica Marc Suárez-Calvet, neuròleg de la Fundació Pasqual Maragall i de l’Hospital del Mar.

A més, com afegeix Suárez-Calvet, hi ha una prova específica per detectar l’Alzheimer: la punció lumbar. «Aquesta és la prova de referència per diagnosticar la malaltia d’Alzheimer», assenyala aquest neuròleg. Segons ell, la novetat dels últims anys és que «sembla» que es pot fer el mateix a la sang, en comptes de fer-ho amb una punció lumbar. «Això encara està en recerca –afegeix–. Estem treballant per veure quan s’implementarà als hospitals».

Experts internacionals

El ‘workshop’ de biomarcadors del BBRC, que es va desenvolupar la setmana passada i que les seves conclusions han sigut publicades aquest dilluns, va reunir per primera vegada a Barcelona més de 80 experts internacionals en biomarcadors d’imatge, fluids i digitals per a malalties neurodegeneratives, amb especial focus en l’Alzheimer. A més, hi han participat uns 60 estudiants de doctorat procedents d’11 països.

Notícies relacionades

Descobert el segon cas d’una persona resistent a l’Alzheimer

El ‘mètode l’Hospitalet’ per tractar la síndrome de Diògenes: el cas més exitós de Barcelona

«En els pròxims anys hi haurà un canvi de paradigma en l’abordatge de la malaltia. D’una banda, tindrem millors biomarcadors per detectar de manera molt precoç i precisa l’Alzheimer. De l’altra, hi haurà nous tractaments que, tot i que no curen la malaltia, ajudaran a alentir la progressió del deteriorament cognitiu»,avança aquest neuròleg.

De moment, no hi ha cura de la malaltia i els únics tractaments que hi ha són per pal·liar-ne els símptomes. Les entitats i experts en general tenen molta esperança en el lecanemab, el nou fàrmac ja aprovat als EUA que alenteix en un 27% el deteriorament cognitiu de l’Alzheimer. És el primer fàrmac per a aquesta malaltia que apareix des del 2003.