De Sallent a Oviedo: ¿què diu la psicologia del pacte suïcida entre bessons?

La literatura científica parla molt poc del que es denomina mort diàdica (el terme fa referència a la díada: una parella de dos éssers o principis estretament vinculats entre si), també conegut com a doble suïcidi, en aquests casos entre germanes. La majoria de psicòlegs i psiquiatres desconeixen aquest concepte. Un dels pocs que s’han endinsat en això és el psiquiatre i director de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (que pertany al departament de Justícia, Drets i Memòria), Eneko Barbería, que el 2011 va publicar un article sobre aquest fenomen titulat ‘Mort diàdica: suïcidi doble de bessons’, en què recollia el cas de dos bessons de 39 anys que es van suïcidar.

«La mort diàdica és la mort de dues persones molt estretament vinculades entre si. Inclou els pactes suïcides i els casos d’homicidi-suïcidi», explica Barbería a EL PERIÓDICO. Menys del 0,4% dels suïcidis són pactes suïcides. I sempre s’han estudiat en adults. Per això els casos d’Oviedo i de Sallent «trenquen els esquemes». «Ens trenca els esquemes l’edat, el sexe [els homes cometen molts més suïcidis, així com assassinats, que les dones]», explica. A més, els pactes suïcides solen estar «molt planificats», hi sol haver «instruccions molt precises del que s’ha de fer i les persones que els planifiquen solen utilitzar mètodes menys agressius. Tant les bessones d’Oviedo com les de Sallent van morir per precipitació, la qual cosa incita a pensar també en certa «improvisació».

En el que tots els psicòlegs concorden és que darrere de successos com aquests hi sol haver violències, ja siguin dins de la llar o fora. En el cas de Sallent hi va haver episodis de ‘bullying’ escolar. «Quan hi ha un pacte suïcida, sempre hi ha una figura més inductora que l’altra, més proactiva. En el cas dels adults és així», assenyala aquest metge forense. Això concordaria amb les últimes informacions sobre el suïcidi d’Oviedo, ja que la policia investiga si una de les bessones va incitar l’altra a cometre l’acte després de trobar un seguit de dibuixos a l’habitació.

Segons Barbería, no hi ha una psicologia comuna en els bessons, si bé sí que hi ha entre ells una «relació estreta i especial». En el cas que ell va estudiar i va publicar a l’article del 2011, es tractava de dos bessons de 39 anys que treballaven en la mateixa empresa. Un era més dominant que l’altre. I en el dominant hi havia una simptomatologia que apuntava a una síndrome depressiva.

Aquí és on pot entrar en joc l’anomenada ‘folie a deux’ (o bogeria compartida, en català), un concepte psiquiàtric clàssic en el qual una persona es contagia del malestar d’una altra. No és el mateix que una mort diàdica. «La ‘folie a deux’ passa en persones que viuen molt estretament, en germans o parelles. Un desenvolupa una psicosi o un trastorn delirant que acaba arrossegant l’altra persona», explica el director de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya. Però, si bé la ‘folie a deux’ està més estudiada en l’àmbit psiquiàtric, la literatura científica sobre el doble suïcidi de bessons, és «escassíssima».

Segons Cristina Lombardía, psiquiatre infantojuvenil i cap d’aquest àmbit al Gironès-Pla de l’Estany en la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de les comarques gironines de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), en aquest tipus de pactes suïcides «és molt estrany que hi hagi un supervivent». Per això es desconeix molt què passa pel cap d’aquestes persones. «Però està clar que qui fa això està patint molt malestar o té trastorns mentals», diu Lombardía. A més, els 12 anys, que són el final de la infància i l’inici de l’adolescència, solen ser «molt difícils» per als nens, ja que hi ha més pressió social i exigència acadèmica.

L’efecte ‘Werther’

Notícies relacionades

El Govern demana disculpes a la família de Sallent: «és evident que alguna cosa ha fallat»

La falta de psiquiatres i psicòlegs accentua la desigualtat territorial en la salut mental de Catalunya

Parlar de suïcidi és necessari i evita morts, però els psiquiatres indiquen que s’ha de parlar bé d’aquest fenomen, per exemple, sense entrar en detalls del que hagi passat. La conducta suïcida té un «risc important d’imitació» i especialment per part d’«adolescents» amb característiques «similars o idèntiques», assenyala el psicòleg clínic Joaquim Puntí, membre de la Societat Catalana de Psiquiatria Infanto-Juvenil, que forma part de l’Acadèmia de les Ciències Mèdiques de Catalunya. «En psiquiatria clínica veiem que aquest efecte contagi és més gran tres o sis mesos després. Hi ha un efecte d’identificació i imitació», adverteix Puntí, que creu que els mitjans no van informar correctament del que va passar a Sallent.

Aquest psicòleg clínic, que fa anys que veu com augmenten els adolescents amb trastorns de salut mental i/o amb malestar emocional, alerta, a més, que la generació d’adolescents d’avui dia té incorporat el malestar emocional i la conducta suïcida com a part de la seva «identitat social». «Les xarxes socials són un focus de problemes; allà s’hi comparteixen moltes emocions suïcides, hi ha una certa romantització de la conducta suïcida. Ens hem de plantejar què fem amb les xarxes», diu Puntí. A més, creu que hi ha una certa mitificació del fet que l’objectiu en la vida és «ser feliç», quan el que s’ha de fer és ensenyar «estratègies de tolerància al malestar».