La neurocientífica Susan Greenfield: «Detectarem l’Alzheimer a partir d’un test d’antígens»

Fundadora de l’empresa Neuro-Bio, Greenfield ha visitat Barcelona, on col·labora amb l’Hospital Clínic i amb la companyia Xenopat, especialitzada en el desenvolupament de fàrmacs antitumorals, ja que els estudis de la britànica sobre Alzheimer sembla que també tenen un impacte en el camp del càncer.

La neurocientífica explica a EL PERIÓDICO les novetats de la seva investigació entorn dels nous fàrmacs i mètodes de diagnòstic de l’Alzheimer, i insisteix en la urgència de detectar-lo i tractar-lo precoçment.

¿En què consisteix la teràpia que vostè està desenvolupant per a l’Alzheimer? La nostra teràpia es basa en el desenvolupament de la molècula NBP14. La nostra companyia, Neuro-Bio, ha descobert un nou mecanisme [el pèptid bioactiu de 14 aminoàcids, o T14] per investigar nous fàrmacs per tractar l’Alzheimer. L’agència de medicaments del Regne Unit ha reconegut NBP14 com un fàrmac amb un nou abordatge. Creiem que T14 és la molècula que està involucrada en l’Alzheimer.

¿Com es relaciona aquesta molècula amb el càncer? El que estem estudiant té un impacte en el càncer perquè T14 aquesta expressada també en tipus tumorals. Sobretot en càncers metastàtics. Així que Xenopat està provant aquest fàrmac en un model de càncer colorectal, i està veient que no produeix toxicitat i que hi ha un efecte antitumoral.

¿Aquesta teràpia per a l’Alzheimer ha sigut provada en humans? Creiem que en un any podrem començar la fase u de l’assaig en humans, per a la qual cosa necessitem un milió de lliures. [Aquesta teràpia] l’hem provat en ratolins i vam veure que, quan se’ls dona dues vegades per setmana durant 14 setmanes, s’evita la pèrdua de memòria. Tenim confiança perquè sembla funcionar i, si és així, podria ser el primer tractament per a l’Alzheimer, molt diferent d’altres fàrmacs.

¿Què li sembla el lecanemab, l’últim fàrmac per a l’Alzheimer que sembla reduir el deteriorament cognitiu?Aquest fàrmac es basa en la proteïna amiloide, que sovint es troba postmortem en el cervell de gent amb Alzheimer. El problema és que l’amiloide apareix en les fases avançades de la malaltia, cosa que significa que no és la molècula que condueix a la malaltia: només apareix als 10 o 20 anys de començar la neurodegeneració. La meva visió és que tot allò que ajudi ha de ser benvingut, però és erroni pensar que això és el millor que podem tenir. El que realment necessitem és un medicament que funcioni en les etapes primerenques de la malaltia, com el que estem desenvolupant nosaltres, que s’administraria abans que apareguin els símptomes.

Expliqui’n més. La nostra teràpia actua en etapes més primerenques de l’Alzheimer. Els l’estem donant als ratolins per prevenir el desenvolupament de l’amiloide. El bloqueja. [Aquest fàrmac] intenta prevenir, i això és el nou d’aquest abordatge. Però, a més, no només estem desenvolupant el fàrmac, sinó també un mètode de detecció que podria donar-nos informació 10 o 20 anys abans que apareguin símptomes.

¿En què consistiria? Sabem que, en el 50% dels casos, les secrecions nasals contenen el fluid que obtenim després d’una punció lumbar [la punció lumbar és la prova que més s’utilitza per diagnosticar l’Alzheimer quan hi ha sospita]. Això és, [la meitat de les secrecions nasals contenen] líquid encefalorraquidi. Així, estem desenvolupant un test d’antígens, com els que utilitzàvem amb la covid-19, per detectar els nivells de T14 relacionats amb la malaltia.

¿Com seleccionaran la gent per fer això? Aquest test no et dirà si tens Alzheimer o no, sinó que t’indicarà si has d’anar al metge o no. Volem que estigui disponible a les farmàcies per a tothom perquè volem detectar la malaltia quan encara no dona problemes. Una vegada tinguem aquesta població [crivellada a través del test] veurem quines són les persones més susceptibles d’utilitzar el fàrmac. Però creiem que aquest biomarcador es podrà desenvolupar molt més ràpid que el fàrmac, cosa que serà útil no només per a nosaltres, sinó per a qualsevol persona que estigui investigant altres medicaments, ja què sabrà a quines persones dirigir-los.

¿Som a prop de la cura de l’Alzheimer? Estem a prop de tenir un tractament efectiu, no de la cura. Per exemple, amb el nostre fàrmac, si l’administres unes dues vegades a la setmana, mai apareixeran els símptomes.

Notícies relacionades

Alzheimer | Pressió perquè les analítiques de detecció precoç arribin als hospitals

Alzheimer | L’atenció que requereixen els malalts costa 31.000 euros a l’any

Vostè també investiga el Parkinson. Perquè amb freqüència la gent presenta tant Parkinson com Alzheimer. Hi ha una zona del cervell, el tronc cerebral, on creiem que totes aquestes malalties comencen i estan relacionades. En el tronc cerebral és on comença la neurodegeneració.

Com a experta en el cervell que és, ¿què és el que més el sorprèn d’aquest òrgan? Com més n’aprenc i entenc, més m’adono de tot el que no entenc. El que més em crida l’atenció del cervell és la consciència, especialment ara amb tot això de la intel·ligència artificial (IA). La IA no té consciència, les màquines no tenen emocions i crec que aquesta és la clau. Per això no tinc por, perquè no tenen consciència. És la nostra feina decidir com utilitzar aquestes màquines en benefici de la societat. La IA hauria d’estar sàviament regulada, sí, però crec que la gent no hauria d’entrar en pànic.