Acorralades per la calor al Raval: «No vull condemnar la meva filla a estius de merda»

Els metges adverteixen que les ciutats s’han d’adaptar a aquestes altes, i cada vegada més extremes, temperatures, que són conseqüència del canvi climàtic. Reclamen més zones verdes, més refugis climàtics i menys cotxes perquè els vehicles generen calor, a més de contaminaciói malalties associades.

Els sanitaris recorden que els barris més pobres i vulnerables són els més afectades per les onades de calor extremes. És el cas del Raval barceloní, on viuen la Hajar i la seva filla. A les nits més caloroses aquí hi pot haver fins a 3 o 4 graus més que als barris de la perifèria. A Barcelona, el nucli de l’illa de calor està situat a la plaça Universitat, on conflueixen l’Eixample i el Raval.

La calor també és una qüestió de poder adquisitiu. «No tinc aire condicionat a casa perquè no me’l puc permetre. Genera una despesa descomunal», explica la Hajar, clara i directa. Ara mateix no està treballant. És mare soltera. «¿La piscina? No puc pagar una quota», respon. La més pròxima a casa seva és la de Can Ricart, al final de la Rambla del Raval. «¿Refugis climàtics? La biblioteca de Sant Pau [al carrer del Carme] té aire condicionat, sí, però a l’agost està tancada», respon.

«El Raval és un barri pobre i alhora s’ha convertit en distingit i ‘pijo’. Mira tots aquests turistes i aquesta gentrificació. El propi sistema et condemna a la misèria», reflexiona mentre passeja per aquest barri que es coneix de cap a cap. A cada cantonada saluda algú. «‘Marhaban’ [hola en àrab], ‘salam’ [adeu]», diu constantment.

La Hajar recorda els estius com els millors moments de la seva infància. Desitja el mateix per l’Azahara. «No vull condemnar la meva filla a estius de merda. És que aquí no corre gens l’aire», es lamenta. Els carrers estrets del Raval i l’elevada densitat demogràfica en dificulten la ventilació. També el mal aïllament de les vivendes. «A l’estiu fa molta calor i a l’hivern, molt fred. Les portes i finestres no estan adaptades», apunta la Hajar.

La vivenda i l’espai públic

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (l’ICTA, de la Universitat Autònoma de Barcelona) i la Universitat d’Alcalá de Madrid van desenvolupar al febrer ‘Fotovoz’, un projecte fotogràfic al Raval (en el marc de la Biennal de Ciència i Ciutat) en el qual van entrevistar 14 immigrants (una d’elles va ser la Hajar) per saber com van viure les onades de calor de l’any passat. «Volíem saber com el canvi climàtic afecta les comunitats migrants. Als barris més vulnerables viuen molts migrants i persones amb baixos ingressos. Pateixen més pobresa energètica i no poden tenir aire condicionat i, de vegades, ni ventilador», assenyala Panagiota Kotsila, investigadora de l’ICTA i una de les impulsores de ‘Fotovoz’.

Els entrevistats en aquest estudi van assenyalar la vivenda (l’elevat preu de lloguer, la mala circulació de l’aire en cases molt petites i de vegades sense finestres) com la problemàtica principal en les onades de calor. Però també l’espai públic: al Raval falten zones verdes. Les que hi ha solen estar ocupades per gent que no és del barri (turistes) i terrasses. A més, molts dels entrevistats no sabien que cada barri té assignada una biblioteca com a refugi climàtic. «Però ens deien que, si no hi vas durant l’any, com hi has d’anar quan fa calor. Cal integrar més aquestes comunitats», assenyala Kotsila.

Aquesta població també demana que les piscines municipals siguin gratis a l’estiu per als nens. «Molts no poden pagar aquestes entrades cada dos per tres», precisa Kotsila. Així mateix, els immigrants van destacar positivament la funció dels espais autogestionats del barri com a «alleujament de la calor». Van assenyalar, en concret, l’hort urbà de l’Àgora Juan Andrés Benítez (al carrer de l’Aurora) i l’Antiga Massana(al carrer de les Floristes de la Rambla). «Tenen pati i plantes i hi circula l’aire. Els nens passen allà molt temps a l’estiu com a alternativa a quedar-se sense casal», explica Kotsila. L’Azahara, la filla de la Hajar, es va passar l’estiu passat a l’Àgora Juan Andrés, on els veïns van muntar una piscina.

Els edificis «ravalers»

Notícies relacionades

Onada de calor i persones sense samarreta a Barcelona: ¿les poden multar?

La contaminació causa canvis estructurals al cervell fins als vuit anys

Al Raval no hi ha capacitat de mantenir una «temperatura de confort adequada de les vivendes» perquè la «pell» dels edificis (façanes o cobertes envoltants) no són eficients energèticament. Ho diu Júlia Brull, arquitecta de l’associació Oasi Urbà, que treballa per la vivenda digna del Raval i que es dedica a la rehabilitació de molts d’aquests edificis. A causa d’això, el consum energètic és «desproporcionat». «Les factures són un 20% més altes que la mitjana de Barcelona», apunta Brull. Això en un barri on fins al 40% de les llars disposen d’un certificat energètic «deficient» i on entre el 60% i el 70% dels edificis són d’abans del 1900.

Oasi Urbà entra en aquests pisos. Sap el que hi ha dins. «Hi veiem moltes humitats, que causen asma als nens», explica Brull, que remarca que les condicions de les vivendes, però també l’urbanisme, impacten en la salut de les persones. L’arquitecta també destaca que hi ha maneres de crear refugis climàtics fent petites intervencions sense necessitat de grans inversions. «Al Raval hi ha molts terrats on es podrien crear horts urbans o fins i tot tendals per limitar la calor del paviment i generar espais d’ombra.» El problema, assenyala l’arquitecta, és que moltes vegades no s’hi pot accedir perquè la comunitat de veïns ho impedeix. «O perquè estan en molt mal estat», conclou.